Resultats de la cerca

Es formà a Nàpols amb L Leo i F Durante En aquesta ciutat estrenà òperes com La Beatrice 1740 i L’amore ingegnoso 1745 Els anys 1746 i 1747 residí a Palermo, on compongué la primera opera seria , Artaserse L’any següent fou mestre de capella a l' Ospedale degli Incurabili de Venècia, on compongué diversos motets i l’oratori Christus a morte quaesitus et in Calvario inventus per a l’esmentada institució L’òpera Bertoldo, Bertoldino e Cacasenno , amb llibret de Goldoni i estrenada a Venècia el 1748, fou un punt d’inflexió important per a Ciampi, ja que es representà en altres ciutats europees…

Fill del baix ucraïnès Alexander Kipnis , estudià a l’Escola de Música de Westport 1941-48 i es diplomà a la Universitat de Harvard l’any 1952 Destacà com a intèrpret de clavecí, forte-piano i piano Compaginà aquesta activitat amb la crítica musical i la direcció d’una cadena radiofònica de Nova York Debutà en un concert radiofònic el 1959, i fins el 1962 no feu la seva primera aparició pública A partir de llavors inicià una carrera de gran projecció internacional, amb gires per Europa, l’Amèrica del Sud, Israel i Austràlia Fou professor a Tanglewood en 1964-67 i a la Universitat…

A set anys restà orfe de pare una institució benèfica sufragà els seus estudis al conservatori de Santa Maria di Loreto Nàpols Inclinat vers la música teatral, aviat es convertí en un dels capdavanters de l’escola napolitana d’òpera bufa amb L’italiana in Londra 1779, Giannina e Bernardone 1781 i L’impresario in angustie 1786, bé que conreà també l’òpera seriosa amb obres de tema clàssic Caio Mario 1780, Oreste 1784 Admirat per Goethe i per diversos sobirans d’Europa, fou nomenat mestre de capella de la cort 1787-91 de Caterina II de Rússia Hi compongué un Rèquiem 1787 i algunes òperes…

El 1694 inicià els estudis musicals amb Wilhelm Zachow En 1702-03 estudià dret a Halle, on fou organista de la catedral El 1703 anà a Hamburg, on actuà com a violinista i clavecinista del teatre Hi estrenà les seves dues primeres òperes Almira i Nero 1705 Sobtadament es traslladà a Itàlia i visità Florència, on estrenà Rodrigo 1708, Roma, Nàpols i Venècia Es relacionà amb Lotti, els Scarlatti, Corelli i Pasquini El 1708 escriví els oratoris Resurrezione i Il trionfo del tempo i l’òpera Agrippina , estrenada a Venècia 1709 amb un gran èxit Gràcies a la protecció d’Agostino Steffani, director…

En el piano el pedal de la dreta allunya els apagadors i permet que les cordes mantinguin el so encara que els dits no pressionin les tecles el pedal de l’esquerra desplaça el mecanisme cap a la dreta, fent que percudeixi només dues o una de les tres cordes En l’arpa, el pedal eleva d’un semitò les cordes del mateix nom

Format com a cantant al cor de la catedral de la seva ciutat natal, posteriorment estudià al Royal College of Music de Londres i fou membre de l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields El 1973 fundà The English Concert, formació especialitzada en el repertori antic amb criteris historicistes i amb la qual ha realitzat importants enregistraments i gires internacionals S’ha especialitzat en el repertori anglès -sobretot H Purcell i GF Händel- i també ha enregistrat obres de JS Bach, A Scarlatti, A Vivaldi i J Haydn, entre d’altres El 1985 debutà amb The English Concert al Japó -on tornà el 2001-…

Cronològicament, i segons les diverses tradicions musicals, el terme partita mostra una evolució i un abast en certa manera canviants Així, al final del segle XVI i durant tot el XVII, designava una variació o conjunt de variacions basades en una melodia tradicional de dansa romanesca , passamezzo , gallarda, etc Se’n troben exemples en l’obra de G Frescobaldi, G Strozzi i A Scarlatti, entre d’altres Al final del segle XVII aquesta mateixa accepció del terme continuà essent aplicable a les partites o variacions corals de D Buxtehude, J Pachelbel, G Böhm o JS Bach En acabar aquest període, i…

Format inicialment en les disciplines de piano, harmonia i contrapunt al Conservatori de Música de Douai, continuà els estudis al Conservatori de Música de París entre el 1932 i el 1938, on tingué com a mestres N Gallon i Ph Gaubert Fou guardonat amb el Premi de Roma 1938 Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, en la qual participà, exercí diversos càrrecs que el convertiren en una figura important dins del panorama musical de França Fou, per exemple, director de cant a l’Òpera de París 1942 i director del Service des Illustrations Musicales de la Radiodiffusion Française entre el 1945 i el…

Els seus precedents formals són el cànon, la caccia i el ricercare La denominació de fuga ja apareix al s XIV en l’obra del teòric Johannes de Muris L’estructura de la fuga escolàstica és la següent s’inicia amb l' exposició , on apareix el tema, anomenat també subjecte o antecedent , i la resposta o consegüent en una segona veu aquesta resposta és la imitació del subjecte sobre un grau diferent de l’escala i pot ésser efectuada per inversió, augmentació i disminució el subjecte i la resposta són presentats en la mateixa tonalitat, però a una distància de quarta o de quinta entre ells a…

Apareguda al s XVI, probablement com a preludi d’orgue en ocasió d’una funció litúrgica, als s XVIII i XIX s’accentuà el seu caràcter de virtuosisme, basat en una successió molt ràpida de valors iguals que es manté durant tota la composició