Resultats de la cerca

Situació Una vista exterior de l’església des del costat de migjorn, quan encara el temple es mantenia pràcticament sencer Hom hi pot observar un absis bellament decorat amb arcuacions cegues Aquesta foto fou feta vers l’any 1940 Josep Llobet i Manubens Aquesta església s’havia aixecat prop del mas Bujons, a la banda nord-oriental del terme, a frec del territori de Muntanyola Long 2°05’26” — Lat 41°54’10” Per a visitar l’indret on hi havia la capella cal agafar la carretera d’Avinyó a Vic Després d’haver passat el quilòmetre 16, a mà esquerra, hi ha un camí que es dirigeix al mas Bujons i que…

Situació Es localitza a la colònia minera de Vilafruns, situada abans del km 13 de la carretera de Manresa a Berga C-1411, entre Sallent i Balsareny, vora les ruïnes de l’antiga església de Santa Cecília Long 1°52’45” — Lat 41°50’30” Les restes medievals aparegueren al costat mateix dels blocs de cases fets expressament per als treballadors de l’explotació potàssica Necròpoli Un dels esquelets dipositats en una de les sepultures Es tracta d’una fossa puix que manquen les lloses de protecció laterals Arxiu del Departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona, llegat del Dr…

Situació Vista aèria de les ruïnes del castell, que coronen un turó sobre la petita vall de la riera del mateix nom ECSA - Camara JP Joffre Sector de ponent de la torre del castell ECSA - A Roura Les belles ruïnes del castell de Termena s’alcen al cim d’un turó situat uns 4 km al N de la vila de Rasiguèras, vora la ribera de Termena Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46′47″ N - Long 2° 36′27″ E Per a arribar-hi, partint de Rasiguèras, cal agafar una pista en direcció N que passa per entremig de vinyes i, després, baixa fins al nivell de la riera de Termena Des d’aquí, gairebé sense camí marcat, s…

Situació Vista de la tomba superior d’aquesta necròpoli, amb els encaixos per a posar-hi la llosa que la cobria ECSA-JI Rodríguez Els enterraments excavats a la roca que constitueixen aquesta necròpoli se situen damunt de l’embassament del Secà d’Utxesa, davant de la partida de terres del Salouet És al final de la terrassa de les terres de secà i damunt d’un vessant que s’acaba amb les terres planes, ara colgades sota les aigües de l’embassament Mapa 32-15 388 Situació 31TBF949978 Des de Torres de Segre, cal agafar la carretera que va cap a Carrassumada Passat el cementiri del…

Les reformes empreses pel Govern del primer ministre, Najib Razak, per a estimular la inversió privada i frenar el dèficit fiscal van tenir, un any més, un efecte positiu en l’economia de Malàisia, que va créixer el 6,3% Les exportacions es van beneficiar perquè hi va haver més demanda de productes electrònics en les economies industrials, i l’increment de l’ocupació i una pujada dels salaris van permetre la consolidació del consum privat Tanmateix, el fort increment dels preus, un 3%, derivat de la racionalització dels subsidis al sector del petroli, va estendre el descontentament entre les…

Un dels defensors principals d’aquesta teoria fou l’alemany Abraham Gottlob Werner, al final del s XVIII, que, com a prova de la inundació universal, assenyalava les restes de plantes i d’animals marins La presència de roques sense fòssils granit i basalt era interpretada suposant que eren els dipòsits més antics de l’oceà original Aquests principis bàsics foren molt populars, perquè sostenien la interpretació de la Bíblia, especialment el diluvi universal La teoria oposada és la plutonista plutonisme

Hom distingia la Gàllia Cisalpina, entre els Alps i els Apenins, presa als etruscs pels gals i sotmesa al domini romà des del segle III aC, de la Gàllia Transalpina, que ocupava el territori entre l’Atlàntic, el Rin, els Alps, la Mediterrània i els Pirineus i era habitada per diverses branques de pobles cèltics, amb barreja d’ibers i lígurs al sud Vers la fi del segle II aC els romans n'ocuparen la part sud, que rebé els noms de Provincia i de Gàllia Narbonesa durant l’Imperi i fou definitivament estructurada el 120 aC El 58 aC Cèsar començà la conquesta de la Gàllia independent anomenà el…

Situació Capçalera de l’església de Sant Esteve Cal fer notar com només és romànic l’absis central, que té la finestra tapiada els altres dos hi foren construïts l’any 1942 A Mazcuñan-F Junyent L’església de Sant Esteve, de la Colònia Soldevila, es trobava dintre l’antic terme del castell de Balsareny, en un indret que antigament no tenia cap nom determinat fins que l’any 1897, quan s’hi feu la colònia tèxtil que actualment li dona el nom És a la riba dreta del Llobregat, a la banda nord-oriental del terme Long 1°53’04” — Lat 41°53’04” Hom hi pot anar per la carretera de Manresa a Berga Poc…

La ciutat més important és Papeete Consta de dues parts formades per masses volcàniques antigues unides per un estret istme Culmina al NW a l’Orohena 2241 m L’envolta una barrera corallina Sotmesa a la influència moderadora dels vents del SE, té un clima temperat i una vegetació exuberant La població s’agrupa a les costes Conreus de cocoters a la costa, bananes i vainilla als vessants Els conreus tradicionals i la pesca són la base de l’alimentació La copra i el turisme són les riqueses principals Habitada per tribus polinèsies de religió animista, que practicaven la pesca, la navegació i…