Resultats de la cerca

Es formà a Londres, al Westminster Technical College, la St Martin's School of Art i finalment a la Royal Academy Mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, treballà com a dibuixant tècnic Completà els estudis artístics després de la guerra, malgrat ser expulsat de la Royal Academy, i es dedicà en un principi al disseny d’exposicions d’art i a l’ensenyament del disseny gràfic al Central School of Arts and Crafts de Londres i a la Universitat de Durham de Newcastle-on-Tyne Aquests anys féu les seves primeres exposicions a l’Institute of Contemporary Art, on amb altres artistes com ara Eduardo…

De família pagesa, s’interessà per l’art en conèixer les colleccions d’art romànic i gòtic del Museu d’Art de Catalunya actualment Museu Nacional d’Art de Catalunya Format a les escoles d’Arts i Oficis i de Belles Arts de Barcelona, el 1943 començà a treballar en una agència de publicitat, activitat que podia compaginar amb les seves inquietuds artístiques Inicialment treballà en pintura mural Presentà la seva obra pictòrica en exposicions individuals i collectives i també realitzà frescos per a esglésies, com ara els de l’ermita del Sant Crist de Llaceres de Sant Cugat del Vallès 1956 o del…

Llicenciat en lletres el 1956 a la universitat de Torí, durant els anys d’estudiant formà part del grup de poetes d’avantguarda anomenats I Novissimi Ajudant de càtedra el 1957, el 1963 obtingué l’habilitació i el 1965 la càtedra de literatura italiana moderna i contemporanea a la mateixa universitat Des del 1974 fou catedràtic a la universitat de Gènova, on exercí la docència fins a la jubilació 2000 Com a creador literari, la seva obra estigué profundament marcada pel Gruppo 63 1963-69, del qual fou actiu membre i cofundador Aquest moviment, autoqualificat de ‘neoavantguardista’,…

Estudià dret, filosofia i periodisme, al qual es dedicà professionalment Collaborà en revistes i diaris Tele-exprés 1975-76, El País 1985-90, Diari de Lleida , Segre , Diari de Barcelona 1991-92, Avui i en guions cinematogràfics Durant els anys setanta i vuitanta cofundà les revistes d’art i poesia Tecstual , Ampit i  L’avioneta , i n’impulsà d’altres Del 1973 al 1975 practicà l’art conceptual amb el Grup de Treball Exercí la crítica d’art, fou autor de centenars de textos per a catàlegs d’exposicions i practicà l’acció artística En aquest vessant de teòric de l’art, el 1988 rebé el premi…

L’ any 1949, Joan Brossa, el veritable inspirador de Dau al Set, va escriure un oracle a Antoni Tàpies Barcelona, 1923 amb motiu de la celebració de la primera exposició individual realitzada pel pintor a les Galeries Laietanes, del 28 d’octubre al 10 de novembre de 1950 Aquest oracle hauria pogut acabar dient « El teu arrelament a la terra et farà testimoni » Tàpies ha viscut sempre a Catalunya Durant els primers anys cinquanta es mantenia a Catalunya la tendència a crear grups per renovar l’art Postectura, el 1950 Indika, el 1952 Associació d’Artistes Actuals, el 1953 Taüll, el 1955, les…

Vida Establert a Barcelona des del 1945, es formà a la universitat en les disciplines d’enginyeria i de música Collaborà amb Joventuts Musicals 1956-60 i fou secretari de Música Oberta 1960-62 Ha dut a terme una important tasca de difusió de la música contemporània, especialment de la música electroacústica, de la qual és considerat un dels pioners a l’Estat espanyol A partir del 1956 impartí diferents conferències sobre aquesta temàtica El 1962 obtingué una beca Fulbright, que li permeté estudiar al Columbia Princeton Electronic Music Center de Nova York, on romangué fins el 1965 i on entrà…

Fou un dels fundadors de Dau al Set el 1948, època en què es començà a dedicar plenament a la pintura, mentre continuava els estudis de medicina Preocupat pel valor plàstic dels signes esotèrics, convencionals o establerts inconscientment per ell, la seva obra, ja d’antuvi, té un fort parentiu amb el surrealisme Maascro , el 1949 i palesa una gran sensibilitat per la força expressiva del color El 1954 fundà amb d’altres el Grup Taüll , que aglutinava els artistes de l’avantguarda d’aquells anys Vers el 1955 practicà l’informalisme —emprant progressivament gruixos de matèria—, que el portà el…

Autodidacte, exposà el 1967 al  Cercle de Sant Lluc , i, arran d’un llançament espectacular, exposà de nou a Barcelona 1969, Sala Gaspar i el mateix any a Toronto La seva triple exposició barcelonina del 1980 el consagrà a certs nivells com una alternativa jove al monopoli de l’avantguarda històrica catalana Ha exposat també a Sud-àfrica 1970, Colònia 1972 i 1980, Mèxic 1974, Palma 1976 i 1983, Nova York 1977 i 1981, Eivissa 1979, París 1982, Girona 1982, Alacant 1982, Madrid 1983 i 1985, Brusselles 1983 i 1986, Londres 1985 i Luxemburg 1986 De les exposicions posteriors cal esmentar les de l…

Estudià història de l’art i al mateix temps practicà la pintura i el dibuix al Cercle Artístic de Sant Lluc Començà a exposar els anys setanta Freqüentà també durant aquests anys, Joan Brossa i JV Foix , que l’influïren, com també Jacint Verdaguer , amb el qual comparteix la visió tellúrica, d’interrelació íntima entre l’home i la natura que l’envolta, perspectiva que l’ha portat a subratllar les arrels pròpies, especialment la cultura catalana i l’entorn del Montnegre La reflexió sobre el paisatge l’ha portat a considerar també l’artifici en el concepte d’obra i de naturalesa, així com les…

Estudià piano, teoria, violoncel i orgue de manera privada, però com a compositor la seva formació fou autodidàctica Parallelament realitzà estudis de literatura i filosofia a la Universitat de Buenos Aires El 1950 fou un dels fundadors de la Cinemathèque Argentine El 1955 dirigí l’Òpera de Cambra del Teatro Colón de Buenos Aires Es traslladà a Colònia el 1957, on dirigí concerts de música contemporània amb l’Orquestra de Cambra de Rhineland, i del 1960 al 1966 impartí conferències als Cursos de Darmstadt El 1968 dirigí els cursos escandinaus per a la nova música a Göteborg, i l’any següent…