Resultats de la cerca
Es mostren 1301 resultats
inactivació
Biologia
Destrucció de les proteïnes del complement d’un sèrum per tractament amb calor.
determinant
Gramàtica
Element que, en la determinació, funciona com a complement d’una altra unitat.
Des del punt de vista de la significació, el determinant aporta sempre alguna nota nova al determinat
complementari | complementària
Conjunt complementari (Ā) de A dins E
àcid α-linolènic
Química
Àcid gras poliinsaturat (PUFA).
És un nutrient essencial primer component i precursor de la sèrie dels àcids grassos omega-3 És un component de molts olis vegetals llinosa, soia, nous, cànem i colza Es ven com a complement alimentós
règim
Gramàtica
Mot o mots que depenen gramaticalment d’un altre en la frase.
En El president va llegir un discurs , el complement directe un discurs és el règim de va llegir En Els delegats van abstenir-se de votar , la preposició de és el règim del verb abstenir-se recció
campanes
Música
En l’orgue, joc format per un conjunt de campanetes, tiges o tubs, que poden ser d’acer o de bronze, percudides per un mecanisme semblant al dels pianos, i accionable des de les tecles de la consola.
És un complement de l’orgue d’ecos -un dels cossos d’orgue- fruit dels gustos propis dels segles XVII i XVIII Un exemple a Catalunya són les campanes de l’orgue de la Seu de Tarragona
piridoxamina
Bioquímica
Amina aromàtica heterocíclica, l’estructura de la qual és íntimament relacionada amb la de la piridoxina
.
És un constituent del complex vitamínic B 6 Forma un dihidroclorur, soluble en l’aigua i l’alcohol, que es fon a 227°C amb descomposició, presenta activitat vitamínica i és emprat en medicina com a complement de la nutrició
androgènesi
Biologia
Tipus fals de partenogènesi masculina.
Després de la fecundació, el nucli matern és eliminat o desactivat ja sigui espontàniament o experimentalment i, per tant, l’embrió, haploide, es desenvolupa solament a partir del nucli masculí, ja que les seves cèllules contenen exclusivament el complement cromosòmic del gàmeta masculí
espondilitis tuberculosa
Patologia humana
Lesió inflamatòria caseosa i destructiva, d’origen tuberculós, que produeix la destrucció del disc intervertebral i de les dues plataformes dels cossos vertebrals, superior i inferior, veïns al disc; les alteracions consecutives clàssiques són l’abscés ossifluent, la cifosi i la paraplegia.
Descrita per Percival Pott, ha estat una de les malalties òssies més freqüents abans de la introducció dels tuberculostàtics El tractament és mèdic amb complement quirúrgic si s’escau estabilització del raquis i exèresi radical directa de les lesions dels cossos vertebrals