Resultats de la cerca

Es formà al Conservatori de Música de Barcelona, on estudià, entre altres matèries, piano, guitarra, solfeig i composició Els seus mestres de composició foren Carles Guinovart, Josep Soler i Xavier Montsalvatge La seva òpera prima Fuga I  fou guardonada el 1975 amb la Menció d’Honor del Conservatori Dedicada al món de la docència com a professora de piano i solfeig al Conservatori de Música de Barcelona 1977-2014, el reconeixement de la seva obra compositiva li arribà el 1980 a Figueres en el Concurs de Composició Francesc Basil, on obtingué el segon premi per l’obra Tema variant 1980, per a…

Filla de Pere Freixas i Sabater , juntament amb Carme Karr, fou una de les primeres dones que es dedicaren a la composició a Catalunya, i alguns dels seus manuals pedagògics s’han emprat fins ben avançat el segle XX Fou deixebla de Joan Baptista Pujol, Felip Pedrell i Enric Granados El 1900 publicà uns quaderns titulats Cançons catalanes , sobre textos de poetes catalans L’any 1905 guanyà un premi a la Segona Festa de la Música Catalana per un recull de cançons Cançons infantils i el 1908 rebé un guardó als Jocs Florals de Girona per una segona sèrie de Cançons infantils  La revista Feminal…

Dirigí la publicació Feminal 1907-17 i collaborà com a periodista en revistes i diaris com  Joventut —des d’on, amb el pseudònim de Xènia , polemitzà amb Ors—, Or i Grana i a “Pàgina Femenina” de La Veu de Catalunya 1927-32 Pronuncià diverses conferències sobre la cultura i els drets de la dona recollides a Cultura femenina, estudi i orientacions 1910 Fundà 1913 i dirigí La Llar, primera residència per a professores i estudiantes, i tingué una actuació destacada —especialment com a conferenciant— en la defensa del millorament i la modernització de l’ensenyament de les dones El 1915 impulsà i…

Tot i que filla de músics, no fou fins l’any 1994 que, a causa d’una prejubilació, aprofundí en els seus coneixements musicals, cursant estudis a l’escola Esclat de Manresa Des del 2000, assessorada per Manel Artiaga, de la cobla Montgrins, començà a compondre sardanes, de les quals n'hi ha registrades una trentena, i l’any 2001 estrenà la primera, Un sentiment  Cal destacar-ne  Anna Maria i Per a tu Joan , finalistes al concurs La Sardana de L’Any del 2005 i del 2009, respectivament La seva darrera sardana, El garbí de Palamós , fou estrenada el juliol del 2010 L’any 2008 publicà el disc de…

Estudià amb Manuel Palau, amb el qual collaborà en els treballs de l’Institut de Musicologia de la Institució Alfons el Magnànim, del CSIC, recollint des dels anys cinquanta la música tradicional de les comarques valencianes Transcriví obres polifòniques dels segles XVI i XVII de l’arxiu de la seu de València Autora, entre altres obres, de  Llevantines , per a cor mixt i solistes, i Tríptic de Nadal , per a soprano i cor mixt Amb Fermí Pardo recopilà la música del Rosario de la Aurora a la província de València inèdit

Filla del violoncellista i promotor musical Joan Torrents i Maymir, estudià piano al Conservatori del Liceu amb Pere Vallribera i feu estudis de perfeccionament a l’Acadèmia Marshall Fou soprano de la Capella Clàssica Polifònica FAD 1949-57 Iniciada en la composició de manera autodidàctica, posteriorment estudià amb Cristòfor Taltabull Entre les seves obres, la majoria de les quals per a piano sol o acompanyat de veu, destaquen Expressió de captiveri 1970, Mediterrànies 1977, Ballet illenc 1991 i Projecte en la nostàlgia 1991, premi Caterina Albert de l’Institut Català de la Dona També és…

Filla del violinista Josep Salvador i Ferrer, i germana de la compositora i pianista  Matilde Salvador Estudià amb el seu pare, amb Abel Mus i, a París, amb René Benedetti i George Enescu Actuà com a solista amb orquestres de tot Europa i per a emissores com la RIAS de Berlín, la BBC de Londres, l’AVRO de Hilversum, l’ORTF de París, etc Obtingué les medalles Harriet Cohen de Londres i E Ysayë de Brusselles Fou professora als cursos de Música en Compostela música hispànica del segle XVIII i actuà en la Setmana de Música Contemporània de Barcelona del 1975 Fou catedràtica de…

Estudià música amb el seu pare, un director de bandes i professor de ball El 1819 conegué el compositor J Zapiola, que el feu decantar-se professionalment per la música El 1819 compongué el primer himne nacional xilè, amb lletra de Bernardo de Vera, que estrenà el 1820, obra que, si bé fou substituïda el 1828 per l’himne de R Carnicer, continuà tenint popularitat Marxà a l’Argentina el 1824 i un any més tard retornà a Santiago de Xile Juntament amb la compositora I Zegers, el violoncellista C Dretwetcke i altres, fou un gran dinamitzador de la vida musical xilena Tots ells…

Es formà al Conservatori de París, on fou alumna de Marcelle Delacour i finalitzà els seus estudis amb l’obtenció d’un primer premi Més tard es perfeccionà amb Huguette Dreyfus, a Saint-Maximin-la-SainteBaume, i Ruggero Gerlin, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Parallelament, desenvolupà una important carrera de solista i enregistrà l’obra completa per a clavicèmbal de F Couperin i Ph Rameau i les sonates per a violí i piano de WA Mozart amb el violinista Gérard Poulet Enregistrà també un disc amb obres de la compositora barroca Élisabeth-Claude Jacquet de la Guerre Fou…

Fou alumna de piano de Bindo Paoli Casada amb un diplomàtic, el 1926 s’establí a Berlín, on continuà la seva formació com a intèrpret amb el pianista Konrad Ansorge i estudià composició amb Hans Mersmann Entre les seves obres destaquen Concierto , per a piano i orquestra de cambra, Misa para coro a capella , amb la qual obtingué el segon premi en el Concurs de Música Religiosa de Frankfurt, i Trío para violín, viola y violoncelo Utilitzà l’obra del poeta Pablo Neruda com a font d’inspiració d’un ampli repertori de peces