Resultats de la cerca

Abans de la pèrdua del coneixement s’esdevenen símptomes premonitoris com sensació de debilitat, visió de llums, acúfens, pallidesa, suor freda i caiguda a terra La recuperació és total al cap de pocs minuts

És la continuació del Centre Ecumènic de Barcelona, sorgit, el 1964, d’un grup de cristians catòlics i protestants, a l’origen del qual cal veure l’impuls donat pel pastor luterà suec Gunnar Rosendal 1954 i la difusió de la Pregària universal per la unitat dels cristians, aprovada 1959 pel bisbe de Sogorb Josep Pont i Gol i, en català 1960, pel bisbe de Vic Ramon Masnou El Centre Ecumènic de Barcelona publicà en doble edició, catalana i castellana una “Circular” 1964-78 En la nova etapa, amb nom nou i amb estatuts propis, el Centre, en la mateixa línia anterior, promou trobades i conferències…

Les antigues acadèmies gregues, les escoles romanes, les universitats medievals i els cenacles renaixentistes ensenyaren les arts liberals, mentre que les manuals eren considerades com a artesanat, l’ensenyament del qual depenia exclusivament dels tallers dels grans mestres a Grècia, dels collegii a Roma, i de les confraries i els gremis a l’edat mitjana i àdhuc al Renaixement En aquest darrer període, tanmateix, hi havia famílies nobles, com s’esdevingué sobretot a Florència, que acollien els artistes per tal d’instruir-los en posar-los en relació amb els filòsofs de l’època Les acadèmies…

Entesa en aquest sentit general, la reflexió ha estat interpretada tradicionalment escolàstica i neoscolàstica com a peculiaritat de l’home i com a equivalent a la consciència, bé que hom no entén la reflexió com a simple consciència immediata i concomitant, que es dóna fins i tot a nivell de sensibilitat, ans com a consciència reflexa, és a dir que torna sobre la primera, tot aprofundint-la, àdhuc metafísicament re-flexio subiecti in se ipsum , i que pertany tan sols a l’àmbit de l’intellecte En la modernitat, tanmateix, hom ha especificat el sentit de la reflexió com a operació del sentit…

Caracteritzable cartesianament com a progressiu trànsit del simple al complex, la síntesi és en Kant l’essència mateixa del coneixement síntesi a priori és, així, l’acte de la consciència com a unificació de les dades sensibles per les formes pures de la intuïció espai i temps, com a unificació de les intuïcions sensibles per les formes pures de l’enteniment categories i com a unificació —ni que sigui sols regulativa— dels conceptes mitjançant les idees de la raó ideals transcendentals A partir tant de la concepció kantiana com de la idea mateixa de síntesi la qual palesa que el…

El relativisme és entès en sentit estricte pel que fa a l’ètica, en què el valor moral d’una acció o decisió és vist com a dependent de les circumstàncies, tant internes com externes, i relatiu a elles En un sentit logicoepistemològic, en canvi, hom en diu sovint subjectivisme quan aquest, tanmateix, no és entès com a referència a l’individu humà així l’expressió de Protàgores que “l’home és la mesura de totes les coses”, sinó en relació amb un subjecte humà genèric, hom parla més pròpiament d' antropologisme o relativisme antropològic D’altra banda, el relativisme rep altres tantes…

Bé que l’ontologisme sorgeix al s XIX com a reacció a l’idealisme i en oposició al psicologisme de tipus cartesià, no és just d’identificar-lo amb el realisme ni és sovint aliè a una certa tendència psicologista això darrer, per exemple, és el que critica VGioberti en l’actitud d’ARosmini-Serbati relativa al coneixement de Déu per l’home La primacia de l’ontològic sobre el gnoseològic i epistemològic pot certament trobar en Plató, sant Agustí, sant Anselm i altres uns destacats antecessors tanmateix, pròpiament hom pot parlar d’ontologisme només en relació amb NMalebranche i alguns dels seus…