Resultats de la cerca
Es mostren 3030 resultats
Centre Ecumènic de Catalunya
Associació creada oficialment el 1984, a Barcelona, per a treballar en el camp de l’ecumenisme, promovent el coneixement mutu de les diverses confessions cristianes amb vista a la unitat de tots els cristians.
És la continuació del Centre Ecumènic de Barcelona, sorgit, el 1964, d’un grup de cristians catòlics i protestants, a l’origen del qual cal veure l’impuls donat pel pastor luterà suec Gunnar Rosendal 1954 i la difusió de la Pregària universal per la unitat dels cristians, aprovada 1959 pel bisbe de Sogorb Josep Pont i Gol i, en català 1960, pel bisbe de Vic Ramon Masnou El Centre Ecumènic de Barcelona publicà en doble edició, catalana i castellana una “Circular” 1964-78 En la nova etapa, amb nom nou i amb estatuts propis, el Centre, en la mateixa línia anterior, promou trobades i conferències…
lipotímia
Patologia humana
Pèrdua breu del coneixement, provocada per la reducció del flux sanguini cerebral, com a conseqüència d’un descens sobtat de la pressió arterial, motivat per l’acció del nervi vague (reflex vagal) com a resposta a determinades situacions (dolor, temor, angoixa, etc), afavorides per circumstàncies com la calor, els ambients tancats, la ingesta d’alcohol, etc.
Abans de la pèrdua del coneixement s’esdevenen símptomes premonitoris com sensació de debilitat, visió de llums, acúfens, pallidesa, suor freda i caiguda a terra La recuperació és total al cap de pocs minuts
ensenyament
Art
Comunicació del coneixement de les arts.
Les antigues acadèmies gregues, les escoles romanes, les universitats medievals i els cenacles renaixentistes ensenyaren les arts liberals, mentre que les manuals eren considerades com a artesanat, l’ensenyament del qual depenia exclusivament dels tallers dels grans mestres a Grècia, dels collegii a Roma, i de les confraries i els gremis a l’edat mitjana i àdhuc al Renaixement En aquest darrer període, tanmateix, hi havia famílies nobles, com s’esdevingué sobretot a Florència, que acollien els artistes per tal d’instruir-los en posar-los en relació amb els filòsofs de l’època Les acadèmies…
reflexió
Filosofia
Psicologia
Operació mitjançant la qual la ment fa atenció als propis actes de coneixement, i àdhuc al jo o subjecte que els sustenta, i no al contingut d’aquests mateixos actes.
Entesa en aquest sentit general, la reflexió ha estat interpretada tradicionalment escolàstica i neoscolàstica com a peculiaritat de l’home i com a equivalent a la consciència, bé que hom no entén la reflexió com a simple consciència immediata i concomitant, que es dóna fins i tot a nivell de sensibilitat, ans com a consciència reflexa, és a dir que torna sobre la primera, tot aprofundint-la, àdhuc metafísicament re-flexio subiecti in se ipsum , i que pertany tan sols a l’àmbit de l’intellecte En la modernitat, tanmateix, hom ha especificat el sentit de la reflexió com a operació del sentit…
síntesi
Lògica
Procés de la investigació, del coneixement, etc, contraposat al de l’anàlisi, i consistent en la unió d’elements que eren o han estat separats i en llur integració en un tot o unitat superior.
Caracteritzable cartesianament com a progressiu trànsit del simple al complex, la síntesi és en Kant l’essència mateixa del coneixement síntesi a priori és, així, l’acte de la consciència com a unificació de les dades sensibles per les formes pures de la intuïció espai i temps, com a unificació de les intuïcions sensibles per les formes pures de l’enteniment categories i com a unificació —ni que sigui sols regulativa— dels conceptes mitjançant les idees de la raó ideals transcendentals A partir tant de la concepció kantiana com de la idea mateixa de síntesi la qual palesa que el…
relativisme
Filosofia
Lògica
Tendència, doctrina, etc. , segons la qual tot és relatiu i, consegüentment, hom no pot conèixer res d’una manera absoluta o amb un criteri estrictament objectiu per tal com el coneixement és vist com a purament relatiu al subjecte.
El relativisme és entès en sentit estricte pel que fa a l’ètica, en què el valor moral d’una acció o decisió és vist com a dependent de les circumstàncies, tant internes com externes, i relatiu a elles En un sentit logicoepistemològic, en canvi, hom en diu sovint subjectivisme quan aquest, tanmateix, no és entès com a referència a l’individu humà així l’expressió de Protàgores que “l’home és la mesura de totes les coses”, sinó en relació amb un subjecte humà genèric, hom parla més pròpiament d' antropologisme o relativisme antropològic D’altra banda, el relativisme rep altres tantes…
tocar
Experimentar, adquirir, coneixement directe (d’una cosa).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina