Resultats de la cerca
Es mostren 749 resultats
sabater | sabatera
sabater
(CC0)
Història
Oficis manuals
Persona que fa o adoba calçat o en ven.
L’ofici de sabater era primordial dins el conjunt de la menestralia tradicional urbana Els sabaters de Barcelona feien remuntar llur existència corporativa a l’any 1203, amb la fundació de la confraria de Sant Marc des del 1257 l’ofici era present en el Consell de Cent Amb tot, les primeres ordinacions gremials conegudes són del 1375 el 1405 en foren concedides al conjunt format pels sabaters, els tapiners i els cuireters A partir de la reforma municipal del segle XV, els sabaters foren un dels primers gremis de Barcelona i disposaven d’una important casa gremial i uns notables…
pellisser | pellissera
Història
Oficis manuals
Menestral que manufacturava i venia pells de luxe, diferenciat del blanquer i de l’assaonador.
El seu desenvolupament gremial correspon als segles XIV i XV Els de València es regien per privilegis del 1329 i del 1392, tenien tallers comunitaris i s’extingiren a la darreria del segle XVI Una escissió produïda el 1444 donà lloc al nou gremi de guanters Durant el segle XIV es formà el gremi de Perpinyà i la confraria de Sant Martí de Girona, que comprenia pellissers i sastres 1387 Al segle XV aparegueren els gremis de Mallorca 1435 i de Lleida 1481 A Barcelona el gremi es formà entre el 1340 ordinacions conjuntes amb els blanquers, sota l’advocació de sant Agustí i el 1401…
aventurer | aventurera
Història
Durant l’edat mitjana i al començament del s XVI venedor ambulant de queviures o d’altres gèneres.
Els aventurers eren constituïts en confraria
caixer
Encarregat de l’administració d’una obreria, d’una confraria; obrer.
ṭarīqa
Islamisme
Confraria o associació d’adeptes de la doctrina del mateix nom.
Al davant de cadascuna hi havia un cap, anomenat šayh o pīr , que vetllava pel contingut espiritual de la doctrina i tenia cura de l’administració dels béns de la comunitat procedents, sobretot, de donacions i de quotes Els seus adeptes reben diversos noms ihwān germans, faqīr faquir o dar-wīš dervix, segons els països Si per un costat les ṭarīqa constituïren un fons notable d’expansió religiosa rābiṭa, zāwiya, també han estat un dels cossos més reaccionaris del món islàmic Les principals han estat la baktasitta Bektaşi, l'ahmadia i la sanusiyya sanussi
arxiconfraria
Confraria més antiga o que té privilegis més grans que altres.
Sant Antoni
Santuari
Santuari de Betxí (Plana Baixa), aturonat a 138 m alt., a l’E de la vila, prop del límit amb els municipis de Vila-real i Nules.
És testimoniat ja al s XVI La confraria fou fundada al s XVII
mandreter
Història
Menestral que confeccionava mandrets.
A Barcelona, els mandreters formaven part de la confraria de Sant Esteve esteve
comptador d’arengades
Història
Menestral que es dedicava a seleccionar i a comptar les arengades abans de col·locar-les en botes o barrils.
A Barcelona, als segles XVII i XVIII, formaven la confraria de les Ànimes del Purgatori
els Torrents
Poble
Poble disseminat (907 m alt.) del municipi de Lladurs (Solsonès), centrat a la parròquia de Sant Julià (de la qual depenen les de Peà i Cavall), a l’E del terme, en una vall tributària, per la dreta, del Cardener.
La senyoria pertanyia als priors de la confraria dels Colls de Sant Llorenç de Morunys