Resultats de la cerca
Es mostren 352 resultats
guerra de Líbia
Conflicte armat desenvolupat a Líbia el 2011 i que comportà la caiguda del règim de Gaddafi.
Al març del 2011, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovà dues resolucions La 1970 obria una investigació per crims contra la humanitat comesos per la violenta repressió exercida per les forces militars del govern presidit per Moammar al-Gaddafi sobre els ciutadans que es manifestaven pacíficament en demanda de llibertats i democràcia i posteriorment, la Resolució 1973, del 17 de març, que permetia la intervenció militar estrangera per establir l’exclusió aèria de Líbia amb l’objectiu de protegir la població civil d’atacs de les forces governamentals La resolució acusava el…
Santa Coloma de Vilamitjana (Montferrer i Castellbò)
El lloc de Vilamitjana és esmentat documentalment a la darreria del segle X, en una acta testamentària datada el 999 per la qual el testador, un personatge dit Miró, llegà a Santa Maria de la Seu i al monestir de Santa Cecília d’Elins una vinya i una peça de terra, respectivament, totes dues situades al terme de Villa Migana D’altra banda, són força nombroses les referències documentals al llarg del segle XI, on s’esmenta, per una o altra causa, l’església parroquial de la vila, dedicada des d’antic a santa Coloma En la seva major part es tracta de cartes de donació expedides per habitants…
Santa Magdalena de Cambrils (Vallfogona de Ripollès)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església de Santa Magdalena de Cambrils des del costat de tramuntana F Tur Envoltada de grans faigs, i en un paisatge d’una gran bellesa, l’església de Santa Magdalena de Cambrils corona la serra de 1 547 m d’altitud, que porta el seu nom Mapa 294M781 Situació 31TDG438672 És accessible des de Vidrà seguint el camí del mas Palou i pujant al coll de l’Espinal i d’allí a Santa Magdalena També s’hi pot anar, per la carena, des de la pista que porta al castell de Milany APF-JAA Història La capella de Santa Magdalena de Cambrils pertany de sempre a la…
Castell d’Alins (Sanui i Alins)
Art romànic
En principi, aquest castell cobria els flancs ponentins del castell de Calassanç D’acord amb aquesta situació privilegiada, existí segurament des d’antic, per bé que les seves notícies documentals durant la conquesta són exigües Potser l’organització de la contrada fou encarregada al cavaller urgellenc Rotlan Ramon, igual que en el cas de Peralta Recuperat del poder almoràvit, vers el 1143, el príncep Ramon Berenguer IV de Barcelona cedí a Pere I d’Estopanyà el castell d’Alins Segons notícia retrospectiva, Pere I el Catòlic lliurà els castells d’Alins i Jusseu al monestir cistercenc de Santa…
Benedetto Ferrari
Música
Llibretista, compositor, instrumentista i poeta italià.
D’infant formà part del cor del Collegio Germanico de Roma Del 1619 al 1623 fou músic a la cort dels Farnese, a Parma, on destacà com a tiorbista Els anys següents, les dades sobre la seva vida són una mica confuses fins el 1637, que hom el retroba a Venècia En aquesta ciutat fou molt sollicitat com a autor de llibrets, en els quals tingué un especial relleu la collaboració amb el compositor Francesco Manelli Andromeda , 1637 La maga fulminata , 1638 L’armida , 1639 Fou intèrpret de tiorba a l’orquestra del Teatro di San Cassiano, on es representaren les seves obres També compongué la música…
picolina
Química
Cadascun dels tres composts isòmers consistents en un anell de piridina en el qual un dels àtoms d’hidrogen es troba substituït per un radical metil.
Són líquids incolors, solubles en alcohol i aigua, que hom obté per destillació seca dels ossos i del carbó Són emprats com a dissolvents la β-picolina 3-metilpiridina és emprada en la preparació de l’àcid nicotínic i els seus derivats
paradoxa
Lògica
Matemàtiques
Enunciat o raonament que porta a dues conclusions mútuament contradictòries però de cap de les quals hom no pot prescindir.
Sovint identificable amb l'antinòmia i àdhuc amb l'aporia, la paradoxa, que té un significat més ampli que l’una i l’altra, sol ésser tipificada en l’afirmació del mentider, quan diu “ara dic mentida” si és veritat que diu mentida, és que menteix, però està dient la veritat, o sia que no està mentint i, si no és veritat que diu mentida, menteix, però no és veritat que digui mentida Les paradoxes d’aquesta mena, consistents en una autoreferència i que solen ésser típiques en les anomenades paradoxes semàntiques o lingüístiques, han estat estudiades des de sempre i hom només ha…
ren

Ren mascle
Zoologia
Artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels cèrvids, d’uns 2 m de llargada, d’una alçada al voltant d’1,40 m a la creu i fins a uns 300 kg de pes.
Té el cap allargat, el musell eixamplat a la regió nasal, les orelles curtes i arrodonides, els ulls petits, el coll curt, el tronc allargat, les potes relativament curtes i el pelatge suau i molt dens amb una crinera molt vistosa al llarg de la gola Les banyes, caduques, tenen una forma molt característica, puix que fan un mig cercle obert pel davant i cap amunt, amb nombroses bifurcacions comprimides, el nombre de les quals varia segons l’edat de l’individu Les banyes de les femelles són d’una mida menor que les dels mascles La coloració del ren és variable, des d’un to gris fins al lleonat…
Venera
Astronàutica
Sèrie de sondes planetàries llançades per l’URSS a fi d’explorar Venus.
La Venera-1 , llançada al febrer del 1961, així com la Venera-2 i la Venera-3 , no tornà informació Les sondes següents, fins a la Venera-8 , situaren càpsules a l’atmosfera venusiana, per tal de mesurar-ne la temperatura, la pressió i la composició La Venera-4 transmeté informació durant 94 min el 18 d’octubre de 1967, mentre descendia en paracaigudes La Venera-5 i la Venera-6 enviaren informació durant 53 min 16 de maig de 1969 i 51 min 17 de maig de 1969, respectivament Cap d’elles, però, no aconseguí d’aterrar en funcionament La Venera-7 ho assolí el 15 de desembre de 1970 i envià…
ofioglossàcies
Botànica
Família d’ofioglossals integrada per falgueres de rizoma curt, carnós i sense esquames, i de fulles consistents en una làmina estèril i en una part fèrtil espiciforme o paniculiforme.
Presenten isospòria i tenen els esporangis sèssils, grossos, de parets gruixudes i sense anell Els protallus són subterranis, tuberosos, saprofítics i micorrízics Les espècies més comunes són la llunària Botrychium lunaria i la llengua de serp o llança de Crist Ophioglossum vulgatum
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina