Resultats de la cerca
Es mostren 715 resultats
Lucio Fontana
Escultura
Pintura
Pintor i escultor italià d’origen argentí.
Es formà a Milà El 1934 participà a l’exposició Abstraction-Création de París Del 1939 al 1946 residí a l’Argentina, on féu escultura figurativa i expressionista i presentà el Manifiesto Blanco Buenos Aires, 1946 A partir d’aleshores, novament a Milà 1947, elaborà la doctrina de l' espacialisme , la qual consistia, tal com també expressà en la seva obra, a introduir l’espai a la tela, sovint monocroma, mitjançant petits relleus o els característics talls i perforacions en la tela, la qual cosa manifesta la seva actitud de ruptura amb l’art tradicional que influí sobre les noves…
Alejandro Mon
Història
Política
Polític.
Ministre de finances en els governs del comte d’Ofalia 1837-38, Narváez 1844-46, Istúriz 1846 i Narváez 1849, posteriorment fou cap de govern d’un gabinet de la Unión Liberal febrer-setembre del 1864 La seva importància es deu a la reforma tributària, coneguda com a reforma de Mon , que implantà el 1845 Consistia en un sistema eclèctic d’imposts directes contribució d’immobles, conreu i ramaderia, la de la indústria i el comerç i indirectes drets de consums i de portes, monopoli fiscal de salines i tabac, etc en els seus trets fonamentals, es mantingué durant més d’un segle
Moshé Safdie
Arquitectura
Arquitecte israelià.
Des del 1954 resideix a Amèrica, on fou alumne de Louis Kahn Es féu mundialment famós per l' Hàbitat 67 , a l’Expo 1967 de Mont-real El programa consistia en una construcció de dotze pisos capaç per a 158 famílies, realitzada amb elements prefabricats i mòduls sobreposats, intentant un hàbitat fortament individualitzat dins una estructura collectiva Aquesta obra —en la qual collaboraren David Barott i Boulvali— serví de base per a nous projectes d’hàbitat a Nova York i a Puerto Rico També és autor de l’escola rabínica Yeshivat-Porat-Josep 1970, a Jerusalem, i d’escrits teòrics
Castell de Saranyana (Bassella)
Art romànic
El nucli de Saranyana, avui abandonat, és situat als vessants orientals de la serra d’Oliana El castell i el lloc de Saranyana s’esmenten l’any 1025 en una donació que el monjo Galindo va fer al monestir de Tresponts Aquesta donació consistia en un alou que tenia al terme dels castells de la Salsa i de Saranyana Un altre document de l’any 1029 recull que el Guadello de Saragnana és a la part meridional de Yappendicio de Sant Just, de Validan En el fogatjament del 1381 Assarunya consta com a possessió dels Josa
càmera panoràmica
Fotografia
Càmera fotogràfica especialment dissenyada per a cobrir un gran angle de visió horitzontal.
Els formats més habituals d’aquestes càmeres són de 24 × 66 mm, 6 × 12 cm i 6 × 17 cm, indicats, sobretot, per a fer paisatges La primera càmera panoràmica fou construïda per Friedrich von Martens, el 1844 Era una càmera basada en el sistema de rotació, que consistia a desplaçar per davant de l’objectiu els daguerreotips plans de 12 × 44,5 cm que produïa, seguint una trajectòria circular d’uns 150° Algunes càmeres panoràmiques actuals també es basen en el sistema de rotació La pellícula forma un arc darrere l’objectiu que gira a una velocitat constant i impressiona de manera…
Concurs de Tardor
Esports aeris
Campionat d’aviació amb sortida a Barcelona organitzat per l’Aeroclub de Catalunya i disputat en tres ocasions (1919, 1920, 1928).
Consistia en una prova de velocitat en un circuit que passava per Barcelona i per les principals ciutats del Vallès Alfred Fronval guanyà la primera edició i Josep Canudas la corresponent prova preparatòria La segona edició no tingué la presència de pilots estrangers com la primera, però hi competiren pilots militars El guanyador de la segona edició fou Joaquim Cayón La tercera edició, organitzada per un Aeroclub de Catalunya acabat de refundar, tingué com a novetat la presència de pilots d’Aeronàutica Naval Josep Canudas guanyà la prova de circuit, Guillem Xuclà la d’habilitat,…
faburden
Música
Peça vocal polifònica, a tres veus, practicada a Anglaterra des del 1430 fins a la Reforma.
Consistia a improvisar, a partir d’una melodia preexistent collocada a la part central, les parts superior i inferior a aquesta La part superior era formada per quartes paralleles a partir de la veu central i la inferior per terceres i quintes El resultat sonor del faburden era similar al del fals bordó francès, per bé que aquest darrer no s’improvisava sinó que s’escrivia i la melodia preexistent es collocava a la part superior en lloc de la part central Originàriament, el terme faburden servia per a designar la veu més greu d’aquest tipus de polifonia improvisada També podia…
curenya
Militar
Carro sobre el qual és col·locada la peça d’artilleria per tal d’elevar-la sobre el sòl, i així, poder-la moure amb facilitat.
La més primitiva consistia en un cos de fusta molt robust i quatre petites rodes unides per dos eixos Mitjançant una clàvia, que hom podia collocar a diversos graons de diferent alçada sota el canó, era possible de variar l’angle de tir en sentit vertical Per a moure la peça horitzontalment calia arrossegar-la Posteriorment hom les construí només amb dues rodes grans radiades, de manera que n'esdevingués més fàcil el moviment i transport Actualment hom les fabrica amb ferro i acer, i la majoria són muntades sobre rodes pneumàtiques La curenya naval i moltes de les de costa no…
Rivatón
Cinematografia
Sistema d’enregistrament i reproducció de so patentat a Barcelona el 1931 per Adolfo de la Riva, en col·laboració amb els seus germans Jorge i Carlos.
Consistia en la combinació de diverses tecnologies estrangeres i aconseguí, a més d’una acceptable qualitat, abaratir-ne els costos El sistema fou aplicat als estudis Trilla-La Riva i, davant l’èxit que tingué, altres estudis s’hi interessaren també l’adquiriren moltes sales d’exhibició que intentaven adaptar-se al cinema sonor Aquesta demanda propicià la fabricació de diferents models, però finalment el sistema fou superat per altres equipaments estrangers més depurats i no pogueren fer front a la nova demanda Bibliografia Rivatón, de Laboratorio Físico La Riva de Barcelona , "…
nachtanz
Música
Terme genèric que designa la segona de dues danses emparellades, usualment més ràpida i en compàs ternari, contrastant amb la precedent (vortanz), el material melòdic i harmònic de la qual reelabora.
Moltes formes de dansa del Renaixement i el primer Barroc desenvoluparen aquesta funció contrastant amb la basse danse , com ara el saltarello , la rota , el tourdion , la gallarda , etc Usualment es caracteritzaven per la vigorositat de la coreografia, incloent-hi salts i cops de peu a terra L’exemple més antic de nachtanz es troba en un manuscrit italià del segle XIV La nachtanz consistia habitualment en un arranjament polifònic al voltant del tenor de la dansa precedent, tocat el doble de ràpid En algunes de les parelles de danses dels segles XVI i XVII la relació entre totes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina