Resultats de la cerca

Estudià els esdeveniments polítics contemporanis, especialment les relacions francoalemanyes Insistí especialment en la importància del paper de les classes mitjanes en l’equilibri i el desenvolupament polític i social de França Entre els seus treballs històrics, de caràcter polèmic i considerats tendenciosos, cal esmentar Histoire de France 1924, Napoléon 1931, La Troisième République 1870-1935, Histoire de deux peuples 1916-33, Les Dictateurs 1935 i Conséquences politiques de la paix 1920

Ha estat una de les entitats que més ha divulgat els ballets populars catalans, sovint en versions actualitzades Suposà l’aparició d’una línia divergent que mirava més per l’adopció de nous llenguatges d’expressió, amb uns treballs coreogràfics i escènics sovint molt interessants que donaren als esbarts un caràcter equiparable als grups de dansa contemporanis Ha actuat en moltes ocasions als Països Catalans i a l’estranger

Entre d’altres centres culturals contemporanis, destaca pel desenvolupament de la seva civilització, manifestada amb figuretes —generalment antropomorfes ballarines, acròbates, sacerdots— trobades al cementiri de la ciutat, d’una finura sense parió a les cultures veïnes El fet que hom hi pugui trobar influències olmeques i de la costa atlàntica planteja encara el problema de saber com tingueren lloc conquesta militar, dominació d’una minoria aristocràtica o d’un altre tipus

Es destacà com a pianista, i des del 1956 fou catedràtic de composició a Trieste Autor d’obres d’estil postromàntic, tendí a l’impressionisme, i incorporà en la seva obra elements contemporanis Destacà amb les òperes Allamistakeo 1954 i Un intervento notturno 1957 Compongué també cançons i música de cambra i simfònica, de la qual cal esmentar Invenzione-Memorie di Fiemme 1966 i Discorso del vento 1968

Començà regentant una galeria d’art 1930 i dissenyant models per a altres modistes Acabada la Segona Guerra Mundial s’establí pel seu compte i progressivament s’anà guanyant una gran reputació com a creador Incorporà el prêt-à-porter i després de la seva mort hom llençà al mercat perfums i objectes de complement amb el seu nom Amb ell es formaren alguns dels modistes contemporanis més coneguts

Inicià la seva formació musical de manera autodidàctica, però posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Magí Alegre fou el seu primer mestre de guitarra, instrument que perfeccionà amb Francesc Tàrrega, de qui esdevingué el millor alumne Començà a fer concerts a Barcelona quan tenia disset anys, i al principi del segle XX inicià una sèrie de gires per la península Fou a París on es donà a conèixer internacionalment Durant el període 1904-14 visqué a la capital francesa i entaulà amistat amb I Albéniz, R Viñes, M Ravel, C Debussy, F Mompou i M de Falla, entre d’altres…

Formà part de l’Escolania de Montserrat, on possiblement tingué com a mestres Joan Garcia 1651-1707 i Miguel López 1669-1723, i professà el 1699 Un cop rebuts els hàbits, realitzats els estudis eclesiàstics i ordenat de sacerdot, succeí a Vicens Presiac 1673-1726 en la direcció de l’Escolania De la seva producció musical, que tant l’acredità entre els seus contemporanis, tan sols s’han conservat unes Vespres a set veus

Tota la seva obra és un intent constant de renovació, que féu conèixer amb Façade 1922 Anomenà la seva poesia Patterns and Sounds , i movent-se dins el simbolisme donà valor primordial a la semàntica, com en Gold Coast Customs 1929, i creà una poesia molt allunyada de la dels seus contemporanis Són remarcables els volums sobre el temps de guerra, Street Songs 1942, Green Songs 1944 i Songs of the Cold 1945

Fou el primer autor en llengua vernacla, i és considerat pare de la literatura polonesa De línia satírica, empra la ironia per a fustigar els defectes dels seus contemporanis amb finalitat moralitzadora, en un estil simple i colloquial De la seva obra, en vers i prosa, cal destacar Postylla 1577, Zwierzyniec ‘El bestiari’, 1562, Zwierciadło ‘El mirall’, 1568, i un tractat filosoficomoral en prosa Żywot człowieka poczciwego ‘Vida d’un home de bé’, 1558, la seva obra cabdal

Els membres més importants foren Gai Fanni Estrabó , cònsol el 161 aC i autor de la llei Fànnia sobre les despeses dels banquets, el qual feu expulsar de Roma els filòsofs i els retòrics grecs, i Gai Fanni , tribú 141 aC i cònsol 122 aC, que lluità a l’Àfrica i a Hispània i feu rebutjar la proposta de Gai Grac de donar el dret de ciutadania completa als llatins fou orador, i escriví una història dels esdeveniments contemporanis