Resultats de la cerca

Fill i hereu de Pero Martines de Luna i de Saluzzo i d’Elfa de Xèrica i d’Arborea, fou fet cavaller en tenir lloc la coronació de Martí I Es distingí en les bandositats aragoneses per la seva lluita contra els Urrea Urgellista, fou inculpat de la mort de l’arquebisbe de Saragossa García Fernández de Heredia 1411 i, per tant, fou excomunicat Per ajudar Jaume II d’Urgell reclutà tropes mercenàries angleses i gascones però no acudí a auxiliar-lo al setge de Balaguer Perdudes les seves fortaleses de Trasmoz i Montaragó i abandonat per les tropes mercenàries, hagué de fer-se fort al…

Senyor de les baronies de l’Albi i Cervià Fill i hereu de Lluís de Mur Fou armat cavaller el 1399 en les festes de la coronació del rei Martí a Saragossa Participà en l’expedició a Sardenya del 1409, i durant l’interregne milità en el partit de la reina Violant, fins que el 1412 el parlament català l’envià amb tropes a Sardenya, com a capità general de l’illa Mantingué la situació militar a la regió de Càller, de la qual fou nomenat governador pel rei Ferran I el 1413, càrrec que ocupà fins a la mort Es casà 1403 amb Elfa de Cardona i de Luna, filla del comte Hug II de Cardona…

Fou deixeble i molt amic de Salvador Giner El 1886 fou nomenat mestre de capella de la seu de Tortosa, i el 1892, de la de Toledo Entrà a la Companyia de Jesús el 1896, i continuà dedicant-se a la música Escriví més de cent composicions musicals per a cor i orgue, i moltes per a orquestra La Missa Lux et origo , a quatre veus i orquestra, com també la Salve que escriví per a les festes de la coronació pontifícia de la Mare de Déu dels Desemparats, palesen un perfecte coneixement del contrapunt i de l’orquestra molts dels seus temes són gregorians Les seves composicions, dins la…

La primera notícia certa de la seva trajectòria professional el situa vers el 1543 al Magdalen College d’Oxford com a informator choristarum Fou actiu a Oxford fins l’any 1548, i poc abans del 1552 ingressà a la capella reial Prengué part en les cerimònies de la coronació de la reina Elisabet I durant el mes de gener del 1559 Un dels compositors més importants de la Reforma, escriví sobretot música religiosa, tant sobre textos llatins misses, motets, magníficats, himnes i responsoris com anglesos services , anthems i salms La seva música, que s’ha conservat molt…

Ernest Anthony Puente júnior, conegut per Tito Puente, aconseguí ser el músic més representatiu del jazz llatí amb la seva habilitat als timbals A tretze anys ja actuava com a professional Començà a despuntar els anys cinquanta amb l’eclosió del mambo, però fou amb el jazz llatí que li arribà la fama i la coronació com a rei del gènere En aquest sentit, els seus discos Puente goes Jazz 1956 i Dance mania 1958 són bàsics per a entendre aquest gènere Els anys seixanta es consolidà collaborant sobretot amb Celia Cruz i component èxits com Oye como va , que després popularitzà Carlos…

Léonard Pénicaud , conegut també amb el nom de Nardon Pénicaud, fou el fundador de la dinastia Tingué una primera etapa gòtica, però evolucionà vers el gust italià Tríptic de la Nativitat Museo Nazionale Bargello, Florència Jean Pénicaud , el Vell , destacà en la imitació de gravats flamencs i alemanys Flagellació segons un gravat d’ADürer Jean Pénicaud , el Jove , treballà plenament dins l’estil renaixentista Coronació de Maria Musée des Beaux-Arts, Dijon Jean Pénicaud III, fill de l’anterior, estudià a Itàlia, on rebé influències d’Il Parmigianino Té obres seves al Musée du…

Fill de Valdemar I , succeí el seu germà Canut VI Com a duc de Slesvig des del 1188 defensà la frontera contra l’agressió de l’emperador i conquerí Holstein i Hamburg 1200-01 Després de la seva coronació fou reconegut senyor dels nord-albingis, el territori dels quals s’annexà Aliat amb l’emperador Frederic II contra l’emperador Otó IV, el 1214 adquirí Schwerin, i Frederic II renuncià a favor d’ell les terres dels vendes i tot el territori germànic al N de l’Elba i de l’Ende El 1219, en una expedició a Estònia, conquerí Reval i cristianitzà el país Els senyors feudals de l’…

Es formà a Pàdua 1708 El casament secret amb Elisabet Premazzone l’obligà a fugir a Assís, on estudià violí i composició amb PCzernohorsky i on compongué la cèlebre sonata Il trillo del diavolo Concertino a la basílica del Santo, a Pàdua 1721, fou invitat a la coronació de Carles VI a Praga, on restà del 1723 al 1726 Tornà a Pàdua 1727, fundà una escola i es consagrà a les investigacions acústiques i a altres problemes teòrics de la música Trattato di musica , 1754 De'principi dell’armonia musicale , 1767 És autor de prop de 150 concerts, 50 trios i 200 sonates per a violí, i…

Molt aviat anà a Venècia, on rebé els primers ensenyaments als tallers de S Zuccato i dels Bellini i escollí per mestre Giorgione, amb qui collaborà en els frescs del Fondaco dei Tedeschi 1508-09, fragments a l’Accademia i al Palazzo Ducale i l’influx del qual és també palès en les obres de joventut frescs de la Scuola del Santo Pàdua, 1511, Amor Sacre i Amor Profà 1515 Galleria Borghese, Roma Després d’haver refusat d’anar a Roma, el 1513 obrí un taller i oferí els seus serveis a la Sereníssima Inicià així una nova etapa, durant la qual conreà el naturalisme i desenvolupà les seves…

El president d’honor de la fundació és l’hereu o l’hereva de la corona espanyola Des de la seva creació 24 de setembre de 1980 fins a la coronació 19 juny de 2014, l’ocupà  Felip de Borbó i de Grècia , i des d’aleshores deté la presidència d’honor de la fundació la seva filla Elionor de Borbó i Ortiz, motiu pel qual es canvià el gènere del nom de la fundació i dels premis Els guardons es concedeixen en vuit categories arts, ciències socials, comunicació i humanitats, cooperació internacional, investigació científica i tècnica, lletres, esports i concòrdia La cerimònia té lloc…