Resultats de la cerca

Enginyer industrial i empresari del sector informàtic, milità en grups cristians progressistes abans d’incorporar-se al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Fundador i president de l’empresa Telesincro, SA —pionera en el sector informàtic a l’Estat espanyol—, degà del Collegi d’Enginyers Industrials de Catalunya i president d’Olivetti España, entre altres càrrecs Alcalde de Mataró 1979-82, fou nomenat director general d’electrònica i informàtica del ministeri d’indústria, i ministre d’indústria i energia 1985-86 El 1989 fou nomenat Conseller Responsable de la Comissió Europea de l’…

Doctorada i especialista en sociologia de la comunicació, tema sobre el qual ha publicat articles i llibres, entre els quals Las formas de consumo de la televisión como generadora de identidad 1998, La Societat Xarxa a Catalunya 2003, amb M Castells i altres, La transició a la Societat Xarxa 2007, amb M Castells i altres, Televisió i Internet la guerra de les pantalles 2007, amb C Tabernero i V Dwyer Ha estat directora d’Estudis i Continguts de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió actual Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de 1995 a 2002, i membre del…

Donà nom especialment a la política empresa per Ferran II de Catalunya-Aragó al darrer terç del s XV, de reforma de les corporacions públiques catalanes

Institució sorgida al s XVI a Itàlia, s’hi destaquen els teatins teatí, els Clergues Regulars del Bon Jesús , fundats a Ravenna el 1526, i els Clergues Regulars de Sant Pau , fundats per Sant Antoni Maria Zaccaria el 1530 barnabita La corporació més nombrosa i important ha estat la Companyia de Jesús jesuïta Tot i que des del s XVII no han estat oficialment reconegudes noves institucions de clergues regulars, l’esperit i fins i tot el nom d’aquestes ha estat adoptat per moltes altres corporacions religioses

Els calafats de València reberen ordinacions de Jaume II el 1306 A Barcelona, on formaven també una confraria, el 1710 el Consell de Cent els agrupà en una sola corporació amb els mestres d'aixa A vegades llur activitat s’estenia a tasques afins, com les de descarregador del port Eren importants a les drassanes dels grans ports i també a les petites viles litorals Blanes, Tossa, Canet, Arenys Foren sotmesos a les ordinacions de matrícula de la mar 1737 i 1751 L’activitat gremial dels calafats desaparegué a partir del 1824

El ple de les Corts Valencianes aprova el dictamen de la comissió de Radiotelevisió Valenciana i de l’espai audiovisual sobre la proposició de llei del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic presentada pel PSPV-PSOE, Compromís i Podem, amb l’abstenció del PP i el vot a favor de Ciutadans El nou organisme, que rep el nom de Corporació Valenciana de Mitjans Audiovisuals, substitueix Radiotelevisió Valenciana, clausurada l’any 2013 El dia 21 l’extreballador de Canal 9 Josep López Álvarez és nomenat president del nou ens

La fusió dels tres bancs principals del Japó, l’Industrial Bank of Japan, el Dai-Ichi Kangyo Bank i el Fuji Bank, crea el holding bancari més gran del món La nova corporació, que es farà efectiva la tardor de l’any 2000, tindrà uns actius de 198,8 bilions de pessetes i 268000 milions de pessetes en dipòsits La fusió, una aliança estratègica contra la crisi que pateixen els bancs japonesos, comportarà una reducció de 6000 llocs de treball dels 41000 que tenen actualment els tres bancs

El president de Telefónica, Juan Villalonga, el director general del Gran Teatre del Liceu, Josep Caminal, i el director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Jordi Vilajoana, signen un conveni pel qual Telefónica pagarà 2050 milions al Liceu en canvi del dret a emetre 12 estrenes per temporada en la modalitat de pagar per veure a través de Vía Digital TVC es farà càrrec de la producció televisiva i podrà oferir 12 concerts en obert, però en diferit i almenys dos mesos després de l’estrena de l’obra

A Barcelona, antigament, els basters formaven gremi amb els albarders i els morrallers, fins que, a la baixa edat mitjana, se'n separaren Al s XVIII aquests oficis s’aplegaren una altra vegada en un sol gremi 1766 En general, totes les varietats de l’ofici formaven part de la confraria dels freners Les darreres ordinacions del gremi de Barcelona foren les projectades el 1834 A Palma, el 1683 els basters s’ajuntaren amb els sellers per formar una sola corporació i la confraria de Sant Bernardí de Siena