Resultats de la cerca

Habiten en ambients aerobis i tenen un metabolisme no fermentador Sapròfits, s’alimenten de partícules del sòl o s’associen simbiòticament a les arrels de les plantes En el cas que siguin arrels de lleguminoses, el rizobis fixen el nitrogen ambiental per mitjà d’uns nòduls que es desenvolupen després de la infecció, la qual es produeix exclusivament en els pèls radicals joves que es recobreixen de bacteris Els rizobis creixen introduint-se dins el pèl fins a la seva base i travessen les parets cellulars epidèrmiques i de l’escorça de l’arrel Els nòduls són els resultats de les excrescències…

Les belladones creixen a les tallades i a les clarianes dels boscs humits de fulla caduca Són pròpies de l’Europa mitjana, però també n'hi ha al Pirineu i, molt rarament, a les muntanyes prelitorals catalanes arriben fins a l’Àsia occidental Prefereixen els terrenys calcaris Són conreades extensament a Europa, als EUA i l’Índia Contenen diversos alcaloides, sobretot la hiosciamina i l’atropina, i petites quantitats d’apotropina, escopolamina, etc, que actuen sobre el sistema nerviós vegetatiu paralitzant-ne l’activitat és coneguda la seva espectacular acció dilatadora de la pupilla i…

Geomètricament és caracteritzat pel fet de tenir el caire de sortida en punxa, forma essencial per a produir la sustentació La corda del perfil, que és la línia de referència dels angles d’atac, pot ésser definida com la recta que uneix el caire de sortida del perfil amb el centre de la circumferència que té quatre punts de contacte amb el caire d’atac del perfil La línia mitjana és el lloc geomètric dels centres de les circumferències tangents als contorns del perfil Hom anomena curvatura del perfil la distància màxima de la línia mitjana a la corda El gruix del perfil és donat pel major…

El color del dors és gris bru, blavós o negre, i el del ventre, blanquinós Ateny normalment un metre els mascles i d’1,5 a 2 m les femelles Habita en els fons rocallosos d’1 a 100 m de profunditat, on és pescat amb art de ròssec És carnívor i predador voraç La fresa té lloc en mar obert, a l’estiu, en una zona molt àmplia que va des de la mar dels Sargassos a la Mediterrània oriental, a profunditats d’uns 2500 m Després de la posta els progenitors moren Els alevins, anomenats fideus , d’uns 15 cm, migren cap a les costes, on creixen fins a atènyer la maduresa sexual, dels 5 als 15 anys El…

Aquesta família, pròpia de les regions temperades i subtropicals, comprèn quatre gèneres i unes 90 espècies, herbàcies o subarbustives, de port ajagut i de tiges que creixen molt juntes Les frankeniàcies es troben als sòls salins i solen tenir les fulles menudes, de marges corbats i vestides d’una pilositat densa Les flors són hermafrodites Els sèpals, en nombre de quatre a sis, estan llargament soldats, mentre que les peces de la corolla, en igual nombre, són lliures L’androceu és constituït per sis estams i el gineceu per un sol pistil que dóna lloc a una càpsula L’espècie més comuna als…

Aspecte d’un crustoteci cos fructífer resupinat típic de les conioforàcies, en aquest cas pertanyent a l’espècie Leucogyrophana mollusca conioforàcies El marge és fimbriat i la superfície himenial té excavacions poc profundes Viu principalment descomponent branques de gimnospermes  Xavier Llimona / SCM Els fongs d’aquesta família presenten cossos fructífers resupinats crustotecis, efuso-reflexos o, en algun cas, amb barret, amb la carn blanca o dèbilment acolorida La superfície fèrtil pot ésser llisa, hidnoide o merulioide, i el sistema d’hifes és monomític, rarament dimític Els basidis,…

El nom originari del poble prové de les jonqueres que creixen a l’entorn de fonts i rieres Tenia 80 h el 1970 i 105 h el 2005 Es comunica amb la Bisbal per una carretera local que passa a prop de les masies de Santsuies i segueix l’engorjat torrent del Prat També hi ha una altra carretera que va de la Joncosa a Masllorenç, i que abans d’arribar a aquest darrer poble enllaça amb la carretera C-51 De la Joncosa surt un camí de muntanya que travessa la carena pel collet de Sant Pere i va fins a la caseria de Can Ferrer Té una capella relativament petita, dedicada a sant Miquel, a mà esquerra del…

Sobre la conquilla se sol collocar després una actínia, amb la qual viuen en règim de simbiosi mutualista, puix que el bernat ermità és defensat per l’actínia mitjançant les seves cèllules urticants, i aquesta és traslladada fàcilment i pot nodrir-se dels residus alimentaris del crustaci passa semblantment quan el bernat ermità habita una esponja Tots els bernats ermitans arrosseguen pertot arreu la conquilla o l’esponja, que abandonen solament per ocupar-ne una altra de més gran, a mesura que creixen Les espècies més comunes a la Mediterrània són Pagurus arrosor , el bernat ermità més gros…

D’origen humil, es formà autodidàcticament i arribà a professor de retòrica a la Universitat de Nàpols Convertí el racionalisme en un historicisme, en presentar la raó com una realitat que actua per si mateixa amb una inexhaurible fecunditat creadora El propòsit de la seva obra Principî di una scienza nuova d’intorno alla comune nature delle nazioni 1725 era de mostrar el fonamental paper agent de les idees en la història, que és el lloc de realització de l’home, i de cercar-hi el veritable coneixement de la natura humana Nega el progrés infinit de la història, i el substitueix pels corsi e…