Resultats de la cerca

Descendent d’una família d’artistes, estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de la Haia i, a partir del 1953, al conservatori de la mateixa ciutat amb el baríton P Bernac Posteriorment amplià la seva formació a França, gràcies a una beca d’estudis Especialitzat en l’oratori i el lied , el seu repertori inclou compositors de diverses èpoques, des de C Monteverdi fins a F Poulenc, passant per JS Bach, R Schumann o M Musorgskij Ocasionalment cantà també òpera, com ara I Pagliacci , de R Leoncavallo Desenvolupà una intensa carrera a França, on destacà sobretot en oratoris i recitals de cançó francesa…

Després d’haver estudiat a la Juilliard School, debutà el 1970 amb el Juilliard Ensemble i l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, amb els quals interpretà obres de L Berio La temporada 1972-73 cantà a Roma l’òpera Passaggio , del mateix compositor, de qui s’ha convertit en una intèrpret assídua Especialitzada en el repertori vocal òpera i oratori del segle XX, ha estrenat obres de diferents autors, com ara Le Racine 1981, de S Bussotti, a més d’interpretar composicions d’A Berg, A Webern i C Debussy Ocasionalment ha interpretat lieder de R Strauss, R Schumann i WA Mozart i ha…

Fundat el 1886, fou dissolt els primers anys del segle XX Era integrat per Eugène Ysaÿe primer violí, Matthieu Crickboom segon violí, Lucien van Hout viola i Joseph Jacob violoncel Desenvolupà un paper fonamental en la vida musical de Bèlgica i a París Estrenà el Quartet de corda número 1 en re M , op 35, de V d’Indy, el Quartet de corda número 1 , de JG Ropartz, el Premier quatuor à cordes , opus 10, de C Debussy, i el Concert d’E Chausson El 1906, el Quartet Ysaÿe es tornà a constituir per a l’estrena del Quintet per a piano número 1 en re m , opus 89, de G Fauré, però amb…

Estudià música al Conservatori d’Amiens Des del 1972 fou professor a la Universitat de Mont-real i el 1973 obtingué el doctorat en semiologia musical en aquest centre Ha estat director del Grup de Recerques en Semiologia Musical a la mateixa universitat 1974-80 i s’ha dedicat especialment a l’estudi de l’obra de C Debussy i a la recerca sobre la música dels esquimals del Canadà Entre les seves publicacions cal esmentar Musique en Jeu , llibre dedicat a la semiologia, nombrosos articles i Fondements d’une sémiologie de la musique París, 1975, obra que establí el mètode semiològic…

Deixeble de César Franck, molt influït per Wagner i amic de Vincent d’Indy i de Debussy, fou secretari de la Société Nationale de Musique Excellí en la música de cambra un sextet que ell anomenà Concert 1889 i el Quatuor avec piano 1897, però deixà també pàgines orquestrals de qualitat, com la Symphonie en si bémol 1890 i el Poème , per a violí i orquestra 1896 Les seves Mélodies , com Le colibri 1882, La caravane 1887, La chanson perpétuelle 1898, etc, d’una gran difusió, testimonien la seva inspiració lírica Escriví també l’òpera Le roi Arthus 1892-96 Visità Catalunya i assistí…

De caràcter grotesc, està escrita en compàs de 2/4 i es caracteritza pel ritme sincopat, molt proper al del ragtime Aparegué a l’Amèrica del Nord vers el 1870 com a imitació-paròdia que els esclaus feien de les elegants danses dels blancs El nom, que es pot traduir lliurement per ’volta del pastís', deriva del premi que es donava als millors balladors Assolí una gran popularitat cap al 1890 entre els grups de vaudeville , i al principi del segle XX fou importada cap a Europa, on es popularitzà com a dansa de music-hall i d’espectacle Claude Debussy s’hi inspirà per a compondre…

De molt petit mostrà una gran facilitat per a la música, i el seu pare, un militar, l’inscriví el 1917 a l’Escola de Música i Declamació de Caracas Per circumstàncies familiars diverses, però, no pogué ingressar en aquest centre i no començà a estudiar música fins el 1922, any en què la família s’installà a la capital veneçolana Un cop acabats els estudis, fou professor en aquella escola fins que es jubilà És un dels màxims representants del nacionalisme musical veneçolà i en la seva obra es palesa la influència de WA Mozart i de l’impressionisme de C Debussy La seva producció…

Estudià piano al Conservatori de París amb Lazare Lévy, i després perfeccionà la seva tècnica amb Robert Casadesus, Rudolf Serkin i George Enescu L’any 1928 representà l’inici de la seva important carrera com a concertista de piano i de música de cambra, sovint fent trio amb Enescu i Pierre Fournier La Segona Guerra Mundial interrompé la seva trajectòria, que reprengué a la fi del conflicte, amb una dedicació especial a la música contemporània, probablement per influència del seu espòs, el compositor M Mihalovici No obstant això, mantingué un important prestigi com a intèrpret de la música de…

Estudià a la seva ciutat natal, on fou deixebla del compositor, crític, assagista i professor Eduard López-Chavarri Posteriorment fou introduïda als cercles musicals de París pel seu germà Josep, a l’ombra del qual desenvolupà en gran part la seva carrera com a concertista Un punt de partida important de la seva trajectòria fou la interpretació de la versió original per a piano de Goyescas , d’Enric Granados, a la Sala Careau de París, que li suposà un notable èxit Aquesta obra esdevingué emblemàtica en el seu repertori, encara que també fou una intèrpret destacada de la producció pianística…

S’inicià musicalment amb el violí, que estudià amb P Sarasate, i posteriorment es decantà cap al cant, disciplina en la qual fou deixebla de H Criticos i R von Zur Mühlen Especialitzada en repertori d’autors contemporanis, fou una intèrpret de referència de les obres vocals de G Mahler, G Fauré, F Poulenc, C Debussy, I Stravinsky i M de Falla, entre altres compositors El 1913 participà, a Viena, en l’estrena dels Gurrelieder d’A Schönberg, de qui també estrenà Pierrot lunaire , obra que arribà a cantar arreu d’Europa A partir dels primers anys de la dècada dels trenta, començà a…