Resultats de la cerca
Es mostren 232 resultats
religió hitita
Religió
Religió pròpia dels hitites.
De naturalesa politeista, s’assembla poc a la d’altres pobles indoeuropeus antics El seu panteó comprenia divinitats hatti , pròpies del vell fons anatòlic els déus Taru, de les tempestes, i Sulinkatti o Wurunkatti, de la guerra, la deessa Wurusemu, de la ciutat d’Arinna, etc i hurrites, bastant nombroses a causa de la influència de la religió hurrita sobre la hitita Teššub, Hebat, Kumarbi, Šaušga, etc Hi havia molts centres de culte Samuha, Arinna, Uda i l’arqueologia ha posat al descobert nombrosos temples com el santuari rupestre de Yazilikaya Estan també documentats els…
Çatal Hüyük
Jaciment arqueològic
Jaciment neolític de la plana de Konya (Turquia), el més antic i important conegut fins ara del Neolític anatòlic.
Fou excavat per J Mellaart, de l’escola anglesa d’Ankara Els seus dotze nivells són datats d’entre el 6500 aC i el 5650 aC pel carboni 14 És una aglomeració de cases rectangulars, amb magatzems i sitges acostats les cases tenen l’entrada al sostre, amb escales de fusta hi ha finestres a la part més alta dels murs i, a l’interior, bancs d’obra recoberts amb algeps En les etapes preceràmiques hom hi troba vasos de fusta i de vímet i recipients de cuir Hom enterrava els morts dins les cases, després de la descarnació del cadàver a la intempèrie Hi ha igualment una gran quantitat de capelles de…
Haumea

Representació artística de Haumea i les seves llunes, Hi'aka i Namaka
NASA (2008)
Astronomia
Planeta nan situat al cinturó de Kuiper.
Fou descobert independentment per dos equips d’astrònoms, un dels EUA i un d’Espanya, que publicaren els seus resultats el 2004 i el 2005 respectivament Es tracta d’un cos ellipsoidal amb unes dimensions aproximades de 2000 x 1500 x 1000 km, amb una massa de 4×10 21 kg, igual a un terç de la de Plutó Descriu una òrbita molt excèntrica al voltant del Sol, amb el periheli situat a 34,7 unitats astronòmiques i l’afeli, a 51,5 Haumea té dos petits satèllits, Hi’iaka i Namaka El nom d’Haumea prové de la deessa hawaiana de la fertilitat, lloc a on es troba situat el telescopi amb què…
Sippar
Ciutat
Antiga ciutat sumèria de Mesopotàmia, situada a la riba oriental de l’Eufrates, 32 km al S de Bagdad (l’actual Abū Habbah).
Documentada des del temps de Sargó I segle XXIV aC, el seu successor Narām-Sin hi aixecà un temple a Šamaš, que restauraren Hammurabi segle XVIII aC i el rei cassita Kurigalzu II 1351-1327 aC Conquerida per l’elamita Kutir-Nahhunte 1174 aC i per Teglatfalassar I ~1125, fou reconstruïda i engrandida per Nabu-apal-iddina ~880 aC, per Šamaš-šumi-ukin 668-648 aC, germà d’Assurbanipal, i pels sobirans de la dinastia neobabilònica o caldea Nabopolassar, Nabucodonosor II i Nabonid Conquerida pels perses 539 aC, entrà en decadència Les excavacions de Rassam 1881-82, de Scheil 1894 i d’Andrae i Jordan…
Bubastis
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Egipte faraònic, uns 87 km al NE del Caire.
La forma grega Bubastis i l’hebrea Pibeseth deriven del nom egipci Pr-B3st ‘Temple de Bastet’ Correspon a l’actual Tell Basta Capital del nomós XVIII del Baix Egipte i ciutat molt antiga, no tingué cap paper rellevant fins a la dinastia XXII, quan fou la seu dels sobirans libis Recuperà en part la seva importància amb la dinastia XXX, però per poc temps Especialment famós era el festival que hi era celebrat cada any en honor de la deessa Bastet Les excavacions de Naville per compte de l’Egypt Exploration Fund, han lliurat un bon nombre de materials actualment al Caire i a…
Demèter
Mitologia
Divinitat major grega, filla de Cronos i de Rea, pertanyent a la generació dels déus olímpics.
Hom la identificà sovint, segons l’etimologia dòrica del seu nom Terra-Mare, amb Gea i Rea-Cíbele Fou la deessa de la terra conreada, especialment del blat i dels altres cereals En les llegendes i els cultes, de caràcter palesament agrari i que s’expandiren per tot el món grec, és estretament vinculada a la seva filla Persèfone, fruit de la seva unió amb Zeus El mite del rapte de Persèfone dóna compte de la repercussió agrària dels canvis estacionals i explica l’origen dels misteris d’Eleusis Unes altres llegendes parlen dels seus amors amb Posidó i amb Jasió, dels quals…
ball de Cercolets
Folklore
Ball relacionat amb les festes i els rituals de la verema.
Té l’origen en les festes paganes de la recollecció dels fruits, que els grecs dedicaven a la deessa Flora Era un ball força estès a Catalunya amb diverses variacions, sempre, però, a l’entorn dels cèrcols enramats que els són característics Habitualment el ball era format per vuit o deu balladors De les coreografies de les quals han quedat referències al segle XX, cal esmentar el quadre, l’estella i la campana Sovint els balls eren acompanyats de parlaments recitats pel capità, que els pronunciava cap per avall, damunt els cèrcols La música d’aquest ball havia estat interpretada…
Teššub
Mitologia
Divinitat hurrita principal.
Era el déu de la tempestat i, per tant, del llamp, de la pluja i de la fertilitat Fou adorat en moltes localitats de l’àrea hurrita, com Kahat, on tenia el santuari principal, a Alep, etc, i també al país hitita —on fou assimilat en època tardana al déu de la tempesta local—, a Urartu, a Elam, etc Hom el representava amb figura humana, amb un vestit curt, cobert el cap d’un casc o d’una tiara i portant a les mans el llamp i una destral o bé una maça La seva muller era Ḫebat, representada com una matrona, que fou assimilada també pels hitites a la deessa sol d’Arinna, llur…
Sekhmet
Mitologia
Deessa egípcia, senyora de la vida de Rehesu, al Delta.
Divinitat guerrera, era patrona també dels metges Muller de Ptah , hom la representava com una dona amb cap de lleona, coronada amb el disc solar
Arinna
Mitologia
Deessa solar hitita que apareix als relleus rupestres de Yazılıkaya.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina