Resultats de la cerca
Es mostren 332 resultats
Castell de Sin (Campo)
Art romànic
Situació Aspecte que oferia aquest castell en el moment de les excavacions l’any 1994, amb el basament de la torre al centre i les restes d’un habitatge en primer terme J García Les restes d’aquest castell són al capdamunt d’un promontori al nord-est de Campo, a quasi 900 m d’altitud, des d’on és possible controlar tota la vall de Bardaixí Mapa 31-10 212 Situació 31TBG873996 S’hi va des del poble de Campo, on surt un camí veïnal que porta a la falda del turó Allí cal deixar el vehicle i pujar a peu en un recorregut d’uns 20 minuts Castell Aquesta fortificació es troba en procés d’excavació,…
Casal o casa forta de Domanova (Rodés)
Art romànic
El lloc de Domanova és a uns 2 km al migdia de Rodés, enlairat entre els cursos de la ribera de Rigardà i la de les Croses Aquest indret és esmentat en la documentació l’any 942, quan el comte Sunifred II de Cerdanya feu donació a l’abadia benedictina de Sant Pere de Rodes d’un alou situat al terme de Vilella, que afrontava per una part amb Domonova Aquest indret fou el solar d’un important llinatge feudal, cognominat Domanova, els membres del qual són mencionats en la documentació des de la segona meitat del segle XI Així, vers el 1068 consta que Bernat Pere de Domanova tenia el castell…
Els recursos geoenergètics
L’Antracita és una roca sedimentària carbonosa molt rica en carboni més del 75% que representa el més avançat estat evolutiu de la matèria orgànica de la sèrie dels carbons La illustrada procedeix de Guardo Palència, d’un jaciment del Carbonífer superior explotat industrialment s’hi aprecia la fractura irregular i el seu reflex quasi metàllic Jordi Vidal / Museu de Geologia de Barcelona Entenem com a recurs energètic tota aquella substància que s’extreu de la litosfera per l’energia potencial que conté Prescindim de la descomposició radioactiva, que si bé no es té en compte directament en l’…
tipus
Biologia
En zoologia, botànica i microbiologia, espècimen amb unes determinades característiques morfològiques, fisiològiques, genètiques, serològiques, etc, constants que serveixen de criteri per a llur descripció, la qual delimita l’existència d’un tàxon.
xarxa
Esport general
Malla accessòria d’alguns elements de joc, com la que delimita l’espai interior de la porta (futbol, handbol, etc) o la que, juntament amb el cèrcol, constitueix la cistella del basquetbol.
episteme
Filosofia
En la filosofia de M. Foucault, estructura inconscient que delimita els diferents camps del coneixement humà i a la qual el subjecte es troba sotmès en tant que desenvolupa una activitat cognoscent.
serra de la Llena
La vall del riu de Montsant, el sector planer del terme d’Ulldemolins, amb la serra de la Llena al fons, des del coll d’Albarca (Priorat)
© Fototeca.cat
Serra
Alineació de la Serralada Prelitoral Catalana, d’orientació ENE-WSW, que delimita les conques ibèriques del riu Set (Garrigues) i el riu de Montsant (Priorat) i la mediterrània del Francolí (Conca de Barberà).
Els materials gresos i, sobretot, pinyolenc de tons clars són conglomerats dipositats pels rius de l’antic massís catalanobalear a les ribes de la mar que durant l’Eocè submergia l’actual Depressió Central, però el plegament alpí aixecà les capes eocèniques més properes a la naixent Serralada Prelitoral durant bona part del Terciari L’erosió subaèria s’encarregà de desmantellar els materials més tous, i els conglomerats del fons de la Depressió presenten ara l’aspecte d’una plataforma tabular molt allargassada, que s’enlaira de 800 a 1 000 m alt, no tan potent ni moguda com el Montsant,…
discurs
Lògica
Segons M.Foucault, l’expressió de l’episteme que, per mitjà del llenguatge, delimita zones del coneixement humà organitzat i qualificant la realitat, en funció especialment del que és admès i el que no.
bloc
Bloc d’una flauta dolça soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Peça de fusta que, ajustada a l’embocadura d’alguns instruments de vent, obtura parcialment l’entrada de l’aire i delimita l’escletxa o canal que dirigirà l’aire contra el bisell.
Tradicionalment és tallat en fustes poc deformables amb la humitat, com les de savina o cedre, per a evitar que, en reinflar-se amb l’alè, pugui esberlar el tub S’anomena també tascó
voleibol
Terreny de joc, xarxa i pilota de voleibol . Envoltant el terreny de joc hi ha la zona lliure, una bnada que, segons els reglaments olímpics, fa, com a mínim, 5m d’ample des de les dínies laterals i 8m des de les línies de fons, on comprèn les dues zones de servei
© Fototeca.cat
Esport
Esport de pilota practicat entre dos equips de sis jugadors, consistent a fer passar la pilota al camp contrari per damunt d’una xarxa situada a la meitat de la pista, a una alçada de 2,43 per als partits masculins i a 2,24 per als partits femenins.
Hom hi juga en una pista rectangular, de sòl dur, exterior o interior, de 18 m de llargada per 9 d’amplada, dividida en dues parts iguals per la xarxa La pilota, entre 65 i 67 cm de circunferència i entre 260 i 280 g de pes, pot ésser colpejada amb les mans o amb qualsevol part del cos Cap jugador no pot tocar la pilota dues vegades seguides ni cap equip passar-se-la més de tres vegades sense enviar-la al camp contrari El fet de tocar la pilota a terra significa un punt en contra de l’equip que havia de tornar-la Els partits acaben quan un equip ha guanyat tres jocs o sets El voleibol fou…