El lloc de Domanova és a uns 2 km al migdia de Rodés, enlairat entre els cursos de la ribera de Rigardà i la de les Croses. Aquest indret és esmentat en la documentació l’any 942, quan el comte Sunifred II de Cerdanya feu donació a l’abadia benedictina de Sant Pere de Rodes d’un alou situat al terme de Vilella, que afrontava per una part amb Domonova. Aquest indret fou el solar d’un important llinatge feudal, cognominat Domanova, els membres del qual són mencionats en la documentació des de la segona meitat del segle XI. Així, vers el 1068 consta que Bernat Pere de Domanova tenia el castell proper de Rodés en feu del comte de Cerdanya Guillem Ramon I. Temps després, Pere Bernat de Domanova es troba entre els testimonis que signaren en el testament del comte Guillem Jordà, el 13 d’abril de 1102, ien un litigi de l’any 1117. El nom Pere es repeteix sovint en aquest llinatge i fa certament difícil la identificació dels diferents personatges.
Hom creu que, originàriament, Domanova seria un casal o casa forta dependent de la castlania del castell de Rodés. Després del pas del comtat de Conflent al casal de Barcelona, els comtes infeudaren novament el dit castell de Rodés a la família de Domanova, que experimentà un ascens important i obtingué la senyoria d’altres llocs i fortaleses del territori. L’any 1204, Pere de Domanova reconegué tenir en feu diferents llocs i esglésies del Conflent. La seva única filla, Cerdana de Rodés, en fou l’hereva universal l’any 1213; casada amb Guillem de Canet, morí sense testar el 1225. Aquest mateix any, el seu fill Ramon de Canet va rebre del comte Nunó Sanç la confirmació de les possessions i els drets del seu avi, Pere de Domanova. Fou d’aquesta forma que els dominis dels Domanova anaren a parar als vescomtes de Canet.
Després del segle XIII, o encara dins d’aquesta centúria, no hi ha més notícies del casal de Domanova i sí, en canvi, de l’església parroquial d’aquest indret, dedicada a Santa Maria, que és situada al cim del turó on hi havia hagut aquest casal o casa forta (vegeu l’estudi monogràfic dedicat a Santa Maria de Domanova en aquest mateix volum).
En el conjunt edificat del santuari actualment no s’aprecia cap possible resta clara de la fortalesa. Podem esmentar, tanmateix, una romanalla de construcció antiga, impossible de datar, que es pot veure al SW de l’edificació, integrada al parament extern de l’extrem occidental del porxo, prop de la tanca murada que delimita la plaça o esplanada que hi ha davant del santuari, vers migdia. És una resta informe d’un mur de gruix considerable, fet amb pedres grosses i morter abundant. No és visible el parament, només l’ompliment intern. La resta fa 2,05 m d’amplada i 1,30 m d’alçada. La seva relació amb el casal o casa forta medieval és dubtosa; caldria, en tot cas, escatir la relació que pot tenir amb altres possibles restes de construcció que poguessin estar soterrades en la dita esplanada.