Resultats de la cerca

Fill de Joan Baptista Peset i Vidal  i pare del metge i polític Joan Baptista Peset i Aleixandre  Doctor en medicina 1875 i ciències fisicoquímiques 1879, fou professor del laboratori municipal de València, director del judicial de Madrid i catedràtic de terapèutica de la universitat valenciana Entre d’altres investigacions, el 1879 assenyalà la inactivitat polarimètrica de certs productes sintètics i aplicà els raigs X per demostrar adulteracions medicamentoses Publicà Tratado de terapéutica 1894 i altres estudis professionals, així com treballs sobre història de la medicina al…

En alguns casos, com la desintegració de mesons K neutres, s’ha observat alguna lleu violació d’aquest principi Hom considera que la violació de la invariància CPT implicaria a la vegada un trencament de la simetria de Lorentz S’ha demostrat que la violació de la invariància CPT postulada en la desintegració dels mesons K o kaons neutres no es produeix, ja que tan sols és una violació CP També s’ha proposat una possible violació de la invariància per part de neutrins i antineutrins, però no s’ha pogut demostrar

Estudià a Madrid Fou catedràtic 1891-1916 de l’institut de segon ensenyament de Barcelona, que dirigí des del 1913 Inventà diversos aparells científics, com el que duu el seu nom, destinat a demostrar els principis a què obeeix la sortida de líquids Projectà un parc geogràfic per a Barcelona Exposició d’Indústries Elèctriques de l’any 1917 Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències de Madrid Deixà diverses obres de didàctica de la llengua francesa, tractats de física i química, etc

El més conegut és el giroscopi de Foucault , que consta essencialment d’un disc muntat sobre un suport de manera que el disc pugui orientar-se lliurement Les lleis de la mecànica demostren que, quan el disc gira molt ràpidament, ho fa entorn d’un dels eixos d’inèrcia, el qual es manté parallel a una direcció fixa de l’espai durant tot el moviment, encara que el suport es mogui El giroscopi, a més de servir per a demostrar la rotació de la Terra, és emprat com a brúixola i és la base dels pilots automàtics d’avions, coets i embarcacions

Descobrí el fenomen de l’osmosi dels líquids 1748 i fou el primer a demostrar amb una experiència personal immersió al riu Sena que el so també es propaga dins l’aigua Inventà el primer electroscopi 1747, format per dos fils de lli dels quals penjaven dues boles de suro, i, tres anys més tard, l’electroscopi de làmines d’or Féu molts experiments amb l’ampolla de Leiden i amb altres aparells productors d’electricitat, no solament per divertir els seus contemporanis, sinó també amb finalitats terapèutiques Per això hom el considera el fundador de l’electroteràpia empírica

Escriví indistintament en llengua francesa i en llengua alemanya És autor, entre altres obres, de Photometrie , on féu una exposició de noves tècniques per a mesurar la intensitat de la llum, de Pyrometrie , en la qual exposà el concepte de “zero absolut”, i de Zur Theorie der Parallellinien , on insinuà la possibilitat de geometries no euclidianes Establí la fórmula que duu el seu nom sobre les radiacions lluminoses i estudià el moviment parabòlic dels cometes Fou un dels primers a demostrar la irracionalitat de π Per l’obra Novum organum és considerat un precursor del…

Al costat de la masia de Cal Noia, prop de la riera de Marmellar, hi ha una capella d’una nau, modernitzada I arrebossada exteriorment Conserva a l’interior unes arcades fetes de manera molt matussera Ha estat tan modificada que ha perdut fins i tot la seva orientació inicial No s’ha trobat fins ara cap document que l’esmenti abans del segle XIII, però que les seves arrels són antigues ho poden demostrar l’existència, prop seu, a la masia de Comallonga, d’unes sepultures excavades a la roca molt desfigurades, d’origen medieval, que volen recordar les formes antropomorfes

La gènesi de l’obra és explicada per É Baluze en el prefaci Residint a Barcelona com a visitador general eclesiàstic, Marca projectà, segons explica en una lletra del 1646, d’escriure una obra sobre la geografia i la història de Catalunya, sens dubte amb la voluntat de fer conèixer entre el públic francès la província annexionada el 1641 i de demostrar els drets històrics de la monarquia francesa sobre Catalunya Marca establí contacte amb nombrosos erudits catalans com JL de Montcada a Vic i Josep Jeroni Besora a Lleida i recollí una considerable documentació original, per mitjà…