Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors de la revista Pyrene 1949 i de l’Institut d’Estudis Empordanesos 1956 Escriví, entre altres obres, Genealogía y Significación de Francesc Verntallat 1953, La Societat Coral Erato 1970, Dades històriques de la indústria tèxtil a Olot i comarca, i d’Esteve Paluzie 1977 Obtingué 1969 el premi Pròsper de Bofarull amb l’obra Jaume Ferrer de Blanes, els comtes de Mòdica i la descoberta del Nou Món 1977-78, i el premi Consolat de Mar 1974 amb Les llotges de Girona, Sant Feliu i Castelló, i la projecció del Consolat de Mar fins els nostres temps Escriví també Dos federalismos y…

Afiliat al PSOE, fou membre del comitè nacional 1915 i una de les principals figures intellectuals d’aquest partit En iniciar-se la República fou, successivament, diputat a corts 1931, sotssecretari de treball i ambaixador a Berlín 1932 conseller polític de Largo Caballero, quan aquest esdevingué cap del govern el nomenà ambaixador a París 1936-37 Fou director dels periòdics España 1916, Leviatán 1934-36 i Claridad , i també de l’Editorial España, de la qual fou propietari juntament amb Juan Negrín i Álvarez del Vayo Exiliat des del 1939, continuà la seva activitat política des del PSOE…

De molt petit emigrà, amb la seva família, a Amèrica i s’establí a l’Argentina Dedicat a la literatura, després de destacar en aquest camp, fou secretari de la Sociedad Argentina de Autores Entre les seves obres cal esmentar El teatro en el Río de la Plata, desde sus orígenes hasta nuestros días 1946, el contingut de la qual és un extens i acurat treball d’investigació sobre l’activitat teatral des de l’època colonial El hombre de campo en nuestro teatro El drama rural , publicat per l’Editorial Hachette de Buenos Aires, i algunes obres de teatre com Maternidad, Sobre los…

Cursà estudis musicals a València i els amplià a París Parallelament es doctorà en filosofia i lletres Fou catedràtic de piano al conservatori de Madrid i de llengua francesa en un institut d’aquesta ciutat Autor de La poesía del cancionero de Uppsala 1929, Las obras teóricas de Juan Tinctoris, según el manuscrito de la universidad de Valencia 1965 i obres de divulgació d’història de la música Com a pianista realitzà una brillant carrera internacional i actuà sovint a Barcelona i a València Fundà el premi Francesc Tàrrega de guitarra El seu germà, Lluís Querol i Roso Vinaròs, 23 de març de…

Eclesiàstic, fou catedràtic de retòrica del seminari episcopal de Barcelona 1743-58 i capellà de Palau 1760 Ingressà el 1748 a l’Acadèmia de Bones Lletres, on desplegà una gran activitat redactà poemes en català 1754 i 1756 i treballs erudits diversos com Disertación sobre la elocuencia latina desde el siglo VII al XII i sobre la història eclesiàstica de Catalunya També traduí en vers castellà les Geòrgiques de Virgili 1789, i, per instigació del bisbe Climent, li fou encarregat d’organitzar materials bibliogràfics antics per a un projecte de diccionari català-castellà 1769 També…

Es formà musicalment amb el seu pare, Indalecio Soriano Fuertes Fou professor al Conservatori de Madrid des del 1843 Dirigí diversos teatres lírics, entre els quals el Liceo Artístico y Literario de Còrdova 1844, el Teatro de San Fernando de Sevilla 1849, el Teatro Principal i el teatre La Comedia de Cadis i el Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1852 Fundador de les revistes "La Iberia Musical" i "La gaceta barcelonesa", escriví la primera història de la música espanyola, titulada Historia de la música española desde la venida de los fenicios hasta el año 1850 Madrid i Barcelona…

El 1770 fou cadet dels dragons d’Almansa i, el 1774, ingressà en l’orde de Sant Joan de Jerusalem Fou censor de la Societat Econòmica d’Amics del País Centrà els seus treballs en la valoració històrica de Bonaventura Serra i en l’anàlisi de la guerra del Francès També dedicà part de la seva obra als estudis genealògics de diferents llinatges nobles mallorquins La seva obra roman inèdita Elogio histórico del Dr D Buenaventura Serra Ferragut 1798 Comentarios de la guerra de España desde el principio del reinado de Felipe V hasta la paz general Adarga mallorquina Historia…

Es doctorà en filosofia i dret a la Universitat de València, on fou deixeble de Gregori Maians Entre el 1772 i el 1780 fou catedràtic de dret natural als Reales Estudios de San Isidro En aquesta última data fou nomenat alcalde del crim a València Membre numerari de la Real Academia de la Historia, publicà Historia de la milicia española desde las primeras noticias que se tienen por ciertas hasta los tiempos presentes 1776, edició en microforma del 1989 i Historia del derecho natural y de gentes 1776, amb la qual tractà d’oferir als seus alumnes una sinopsi històrica del dret…

Doctorat en ciències socials per la Universitat de París, la seva trajectòria com a articulista estigué molt lligada al diari El País , on collaborà regularment des del 1982 i on fou cap de les seccions d’opinió i de cultura Autor d’una trentena de llibres, la major part d’assaig, obtingué els premis Anagrama d’assaig per El planeta americano 1997 i Espasa d’assaig per Señoras y señores Impresiones desde los cincuenta 1998 Altres obres seves són Si usted no hace regalos le asesinarán 1971, la seva primera obra publicada, Días sin fumar 1988, El estilo del mundo La vida en el…

Fou catedràtic i director del departament de dret polític a la facultat de dret de València Afiliat a la Dreta Regional Valenciana durant la Segona República, ocupà després diversos càrrecs dins la FET y de las JONS i fou vicepresident de la Diputació de València, procurador a corts i conseller nacional del Movimiento Entre les seves obres cal destacar Tratado de derecho constitucional legislación extranjera 1950, Esquema de historia constitucional de España 1948, Antonio Maura, la revolución desde arriba 1954, Canalejas 1956, Del 19 de marzo al 14 de abril 1959, Historia…