Resultats de la cerca

Vida Des del 1947 fou un actiu i assidu collaborador del Cineclub Universitari de Barcelona A partir del 1950 entrà en contacte amb els ambients amateurs i debutà amb el curt La gran aventura de Pablo 1951, rodat en 8 mm l’any següent es passà al 9,5 mm amb el migmetratge "Quessar" Exterminio Feu de traductor, guionista de còmics i crític en revistes com "Inquietud" Vic, "Imágenes", "Arte Nuevo", "Film Ideal", "Revista Internacional del Cine", "Cinema Universitario" i "L’Altro Cinema" Juntament amb Pere Balañà, Jordi Juyol i Sergi Schaaff formaren La Gente Joven del Cine Amateur 1953-57, un…

Vida Comerciant de professió i molt aficionat al muntanyisme, s’adscriví al Centre Excursionista de Terrassa, entitat pionera del cinema amateur de la ciutat S’inicià en la fotografia i després passà a rodar amb una càmera de 9,5 mm La seva filmografia és formada principalment per reportatges sobre festes folklòriques catalanes, que constitueixen un fons documental estimable Obtingué diversos guardons en els concursos del CEC i una còpia de Folklore 1934 fou adquirida per l’Institute of Amateur Cinematographers de Londres Altres films 1933 Campamento de San Mauricio curtmetratge…

Vida Estudià ciències de la informació, cinematografia i filosofia, i des del 1977 escriví i dirigí curts de ficció, industrials, documentals, anuncis i sèries televisives Formà part del collectiu Nous Directors Catalans 1984-88 i el 1987 realitzà un dels primers storyboard europeus assistit per ordinador, el projecte de llarg argumental titulat Barcelona-Berlín que no s’acabà fent El 1991 el COOB Comitè Organitzador de les Olimpíades de Barcelona el nomenà director de cobertura dels Jocs Olímpics en televisió d’alta definició TVAD i dirigí el film oficial Dreams of Barcelona 1992, amb Tomàs…

La formaven gent provinent dels cineclubs i cineastes interessats en aquestes pràctiques fílmiques També s’hi incorporaren grups que actuaven a Badalona Archibaldo Cámara i a l’Hospitalet de Llobregat Collectiu Penta Realitzaren diverses cintes alternatives que eren distribuïdes per la CdC, com la primera, el rodatge del mig documental Can Serra La objección de conciencia en España 1975-76, que es convertí en el film marginal més distribuït arreu de l’Estat espanyol, per l’interès del problema i gràcies al nombre de còpies en súper-8 i 16 mm que se’n feren El grup de l’Hospitalet Bartomeu…

Vida Ebenista de professió, aprengué nocions de mecànica i òptica Afeccionat a la fotografia, aviat mostrà interès pel cinematògraf Fabricà la seva pròpia filmadora, i el 1897 realitzà el primer film argumental a l’Estat espanyol, Riña en un café , seguit de dos documentals, Salida de los trabajadores de "La España Industrial" i Salida del público de la Iglesia Parroquial de Santa María de Sans L’èxit de públic obtingut propicià que installés un cine a l’hotel Martín de La Rambla, que fracassà Tot seguit filmà Visita de doña María Cristina y don Alfonso XIII a Barcelona 1898, primer…

Vida S’inicià com a fotògraf i s’interessà pel cinema gràcies a Enric Sabater Durant la dècada del 1950 rodà documentals i cintes de fantasia en 8 mm, i es feu soci de la Secció de Cinema Amateur de l’AFC Debutà amb Artesanía 1958, que rebé un premi i feu reportatges sobre paisatges espanyols o sobre la fabricació de la ceràmica, que també obtingueren guardons El 1968 s’installà a Saint Lambert Mont-real, el Canadà, amb la idea de professionalitzar-se en el cinema Treballà al laboratori de l’Associació d’Indústries de la Pantalla i s’especialitzà en el tractament del negatiu El 1973 creà la…

Vida Començà estudis de comerç i després cursà publicitat a l’Escola Massana de Barcelona 1966-72, on realitzà un parell de curts documentals i el curt experimental Exofórmia/ Endofórmia Després d’alguns treballs d’aprenentatge, el 1975 feu El pallasso espanyat , migmetratge argumental basat en la novella homònima del mallorquí Llorenç Capellà A partir de llavors la seva obra es desplegà en diferents vessants D’una banda, feu reportatges sobre temes d’actualitat l’aparició del diari "Avui" i el primer Grec 1976 l’Estatut i el Parlament de Catalunya 1977 la situació al País Basc amb…

Vida Pèrit industrial, el 1957 es traslladà a Barcelona, on el 1962 retrobà Joan Piquer i Simón 1934, un amic valencià que treballava en la publicitat cinematogràfica i que li descobrí el cinema Es comprà una màquina de 8 mm i feu un parell de documentals Després creà la productora Filmagen, i amb Piquer rodaren força publicitat Ja sol, el 1965 debutà amb l’encàrrec Pirineos de Lérida Pallars, la Vall de Arán, Alta Ribagorza , migmetratge documental escrit per Josep Maria Espinàs que obtingué un primer premi estatal de films turístics El següent encàrrec, el migmetratge Será tu…

Vida Desenvolupà la pràctica amateur en formats sempre de pas estret des del 1967 i més tard en vídeo, amb caràcter de creació personal i conreant tota mena de gèneres Els seus curts més rellevants són Reversió 1973, argumental premiat arreu pels seus valors poètics i narratius Ritual 1982, documental que s’emeté per la televisió francesa, i The Making-of the Film "Accident" 1992-95 vídeo, un reportatge del film de Jan Baca i Toni Garriga, que rebé la medalla d’or al Festival de Gran Bretanya 1998 També dirigí un parell d’obres de teatre amb el grup local Arlequí de Paper i…

Vida Estudià medicina i dret, carreres que abandonà Es dedicà a escriure i a dirigir teatre al mateix temps que s’interessà pel cinema a través dels cineclubs, la crítica i l’amateurisme AFC, UCA A partir de la dècada del 1960, rodà un seguit de cintes sobre el barri de la Barceloneta, el món dels toros i reportatges de viatges turisticoculturals Debutà amb el documental Muelle del Rebaix 1967, que representà Espanya en el concurs de la UNICA de 1969 i obtingué diversos guardons Després destacà amb els curts documentals La ciudad muerta 1968 i Trapo rojo 1968-69, que aconseguiren…