Resultats de la cerca

Drena el terme el Rard, que constitueix el límit amb el terme de Perpinyà L’agricultura 888 ha conreades és la principal font de riquesa del municipi la vinya té, pràcticament, el caràcter de monocultura 637 ha, 223 de les quals són destinades a la producció de cariñena 35% el 60% a varietats nobles, sobretot garnatxes 265 ha 41% moscatell 79 ha 12%, i macabeu 30 ha 5% Hi ha, a més, 32 ha de fruiters 24 ha d’albercoquers, 5 de presseguers, 2 de pereres i 1 de pomeres i 4 ha conreades d’hortalisses carxofes i enciams La ramaderia, 473 caps de bestiar oví i 45 de boví, complementa…

Partió d’aigües amb el Freser i el Ter, s’estèn entre el pic de Noucreus 2 753 m alt i el de la Dona 2 702 m alt, i es caracteritza pels espectaculars congosts del sector baix L’alta vall circ de Carançà , formada per rocam esquistós nu, ha estat modelada pels gels en un seguit d’escarpaments i comes en graderia ocupades pels petits estanys de Carançà i nombrosos aiguamolls És dominada, a ponent, pels pics del Racó de Dalt 2 873 m alt i del Racó de Baix 2 787 m, al nord, pel pic de la Vaca 2 833 m i, a…

La serra del Malforat, al nord, la separa de la vall de Bac, i la serra de Sant Miquel del Mont, al sud, de la vall de Ridaura La vall de Bianya, és formada per dos brancs importants que s’ajunten a Hostalnou de Bianya la vall de Santa Llúcia de Puigmal i la vall de Sant Ponç d’Aulina a aquesta darrera s’uneixen les de Sant Salvador de Bianya i de la riera del Farró a l’est d’Hostalnou s’hi ajunta la vall de Capsec, que davalla de la serra de Malforat La riera de Bianya , que drena la vall, és formada per la reunió de les petites rieres de les valls laterals rep la riera de la…

S'hi localitzen pinedes 1 700 ha i matollars 1 500 ha, mentre que el sector meridional, de relleu més suau, és ocupat per l’agricultura de secà el regadiu es limita a 9 ha els principals conreus són la vinya 600 ha, dedicada en gran part al raïm de taula, les oliveres 300 ha i els cereals Drena el terme el barranc de Torrella o dels Pilarets, afluent per la dreta del riu d’Albaida Hom explota les pedreres de Buixcarró La població es manté estacionària des del principi del s XX, amb tradicional emigració a França La vila 2 484 h 2006, quatretondans 224 m alt és al sector més pla…

Situat a la regió del N, comprèn el curs mitjà del riu Amazones, del qual rep el nom, des de Colòmbia i el Perú, a l’W, fins a l’estat de Pará, a l’E Aquest estat, el més gran del país, és, amb excepció d’un petit sector muntanyós al N serres d’Imeri i de Tapirapeco, últims ramals del massís de les Guaianes, una immensa plana alluvial, coberta d’una vegetació luxuriant i lleugerament inclinada vers la depressió de l’Amazones, riu que travessa l’estat transversalment i que, juntament amb els seus afluents Madeira, Purus, Juruá, Putumayo, Japurá, Rio Negro, entre els més importants, drena l’…

Drena el terme la capçalera del barranc de Segart o de les Fonts, afluent per la dreta del Palància El territori és molt abrupte i cobert en les seves dues terceres parts de boscs de pins Al fons de la vall i als vessants més suaus hi ha els conreus de secà 200 ha, dedicats a oliveres i garrofers Hi havia tingut importància la fabricació d’espardenyes Darrerament s’hi ha desenvolupat la funció de lloc de segona residència i estiueig hom hi ha creat un gran nombre d’urbanitzacions per la proximitat de València i de Sagunt La minva de població, constant des de mitjan s XIX, tendeix…

Situació i presentació El terme municipal és a la costa, entre Sant Pol W i Pineda E, que també el tancà pel N Sant Cebrià de Vallalta el limita pel NW Dins del municipi hi ha els vessants meridionals dels darrers contraforts sud-orientals del massís de Montnegre serra del Sot de l’Infern, 418 m serra de Can Carreres, 405 m, que s’estén vers l’E fins a l’alt de Llevant, 412 m, d’on davalla la riera de Calella, principal curs fluvial que desemboca a la mar, a ponent de la població, i que al sector de capçalera drena la vall de Roure, sector boscós ara urbanitzat amb el nom de Dalt de Calella…

El riu de la Cuba o de Sant Joan, límit occidental, el separa d’Aragó Drena també el terme la rambla de Sellumbres, límit oriental, i és accidentat pel sector muntanyós que separa ambdós rius vessants occidentals del Bovalar, roca Parda El territori, molt trencat, admet només una agricultura de secà de muntanya 1500 ha, destinada sobretot a cereals hi ha només 14 ha d’horta Les pinedes, a llevant del terme, ocupen 550 ha hi ha grans extensions de pasturatges, pobres, que aprofiten un miler de caps d’ovella Hi ha una petita indústria tèxtil La vila 234 h agl 2006, portellans 1076…

Neix a Bussang, a 725 m d’altitud, al vessant occidental dels Vosges, entre el Ballon d’Alsace i el Ballon de Guebwiller A Épinal deixa els Vosges, on corre per una estreta vall, i flueix cap al N, encaixat en els altiplans calcaris Côtes de la Moselle de la Lorena, extrem NE de la conca de París Era un antic afluent del Mosa, abans d’ésser capturat pel Rin per mitjà d’un afluent del Meurthe, cosa que determina l’àmplia recolzada que fa vorejant Toul Al N de Nancy rep el Meurthe, que recull les aigües del vessant NW dels Vosges Passa per Metz i Thionville vorejant la conca minera lorenesa, i…

Es forma per la unió del Blanco i el Guayllabamba, els quals neixen a la Cordillera Oriental andina corren molt encaixats fins a la plana costanera, on s’uneixen a 80 km de la mar En el curs inferior torna a encaixonar-se per travessar els turons de Quinindé Desguassa al Pacífic arran del port d’Esmeraldas La conca cobreix uns 21 000 km 2 a la zona equatorial, afectada de pluges abundants i constants La vall de l’Esmeraldas és una de les regions més riques del país, productora de bananes, i, amb la del Blanco, constitueix la sortida natural de Quito a la mar El curs baix del riu és navegable…