Resultats de la cerca

El 1877 propagà les seves idees per l’Escala, l’Estartit i Figueres, on el 1881 consagrà una església El 1883 fundà la primera església baptista de Barcelona Inicià la revista El Evangelista 1884-1935, però més tard, malalt, hagué de traspassar-la al missioner dels germans de Plymouth Henry Payne Fundà la revista El Eco de la Verdad 1893, on publicà sovint treballs i poesies en català, que després han esdevingut himnes També fundà, a València, per a la formació dels seus ministres, la Revista Homilética , molt preada per l’evangelisme peninsular El 1900 fou destinat a les…

Aquest sistema és emprat per les ratapinyades de l’ordre dels quiròpters, pels dofins cetacis odontocets, per una salangana asiàtica Collocalia inexpectata i un caprimulgiforme americà Steatormis caripensis Els sons, emesos discontínuament, presenten una cadència variable segons els individus i les situacions en què es troben Així, la ratapinyada comença per emetre un so per segon, i arriba a diversos centenars per segon quan és a prop de la presa La interpretació que fan del so reflectit que reben eco , inclou el temps transcorregut entre l’emissió i la recepció, i la…

Sense abandonar els seus deures religiosos com a frare mínim, es dedicà intensament al conreu de les ciències positives, seguint les petjades de Galileu, l’obra del qual divulgà amb els llibres Les méchaniques de Galilée 1644 i Nouvelles pensées de Galilée 1630 Fundador de l’Academia Parisiensis, fou un enllaç permanent entre tots els estudiosos europeus del seu temps Descartes, Hobbes, Pascal, etc Hom li deu aportacions originals en els camps de la mecànica lleis del pèndol i sobretot de l’acústica lleis de les cordes vibrants, determinació de la velocitat del so mitjançant l’eco…

Antic seminarista, s’interessà pel protestantisme i es traslladà a Gibraltar 1861 i a Birkenhead Liverpool per estudiar-hi teologia anglicana El 1865 fou ordenat de diaca i enviat a la colònia britànica per fer proselitisme entre els espanyols residents El 1868 anà a Barcelona, on obrí una escola i una capella fundà El Eco Protestante 1869 i obrí una llibreria religiosa Les dificultats econòmiques l’obligaren el 1871 a expatriar-se a Anglaterra La congregació de Sant Pau, que ell fundà, posseeix temple propi al carrer d’Aragó, de Barcelona És autor de Memorias de un protestante…

També es dedicà a la pintura, predominantment a la decoració d’esglésies Publicà l’opuscle Poesies valencianes 1755, que recull composicions de circumstàncies i poesies dedicades a la commemoració del tercer centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer Algunes d’aquestes obres són interessants pels jocs retòrics que contenen sonets amb eco, romanços amb paronomàsies, rimes difícils, diccions monosillàbiques, etc Li són atribuïts, també, diversos colloquis, que foren editats sense nom d’autor, el més conegut dels quals és el Colloqui entre els gossos de la portada de Sant…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i a la de València Fou regidor i alcalde 1902 de Manresa i hi fundà el Centre d’Unió Republicana 1905 Collaborà en diverses publicacions comarcals com El Eco Posibilista i Lo Torronyau   Escriví poesia — Espurnes Poesies amoroses  1888—, novella — La creu del Tort s d— i drames en vers — L’incendi de Manresa 1890 i  Un màrtir de Puigcerdà  1895— i en prosa — La redimida  estrenada el 1897 i  Vida nova  1915— Publicà també La Exposición Manresana de 1901 1902 i Endemias de ciudad Datos sobre la viruela, tifus y tuberculosis en Manresa 1915

President de la Cambra de Comerç i del Centre de Lectura de Reus, formà part de la directiva del partit d’Unió Nacional fou alcalde de Reus i diputat provincial Relacionat amb els escriptors de la seva ciutat JM Bartrina, Martí i Folguera, Gras i Elias, collaborà, entre altres periòdics, al Diario de Reus , a El Crepúsculo , a El Eco del Centro de Lectura , de Reus Bé que escriví poemes, es destacà pels drames L’hostal de la coixa 1897 i Vents d’oratge 1898, ambdós en collaboració amb Bonaventura Sanromà , la comèdia arranjada Galletes Jordan 1898 i el monòleg Jo i en Comas 1900

Entre els seus dirigents cal esmentar els presidents Josep Ferrer i Vidal i Manuel Feliu i Coma i els secretaris Francisco José Orellana i Pere Estasen i Cortada Organitzà exposicions sobre productes industrials catalans, muntà una biblioteca econòmica, s’oposà a la reforma de la contribució industrial del 1881, convocà diverses manifestacions proteccionistes per combatre l’aplicació de la base cinquena de l’aranzel del 1869 i publicà nombrosos manifests contra els tractats comercials perjudicials per a la indústria catalana Des del 1880 publicà una revista ‘El Eco de la…

De molt jove es traslladà a Barcelona, on obrí una llibreria i hi fundà els periòdics El Examen 1868 i El Siglo XX El 1871 es traslladà a Madrid, on fundà i dirigí El Eco de la Patria Conservador primer i liberal de Sagasta després, el 1872 anà com a voluntari a la guerra de Cuba Publicà, entre altres moltes obres, La farsa social Cartas a Emilio segona edició del 1865, Retrato histórico de Francisco II 1867, Colección de tratados celebrados entre España y las demás naciones desde 1801 hasta Amadeo I 1871, la novella de costums A bordo del vapor Guipúzcoa 1872, Historia de los…

Vida i obra Fou bibliotecari municipal de Valls des del 1918 Fundà els setmanaris La Actualidad , El Distrito i, el 1905, La Crónica de Valls En aquest últim, hi publicà més d’un centenar d’articles sobre la història de la seva vila, sovint amb els pseudònims Patrici de Valls i Marc Pons Fou diputat provincial i alcalde de Valls 1906-09 El seu germà Eduard realitzà algunes collaboracions històriques a la revista Cultura de Valls 1933-55 amb el pseudònim d’ Eco El seu fons personal es conserva a l’Arxiu Comarcal de Valls fons Impremta Castells Lectures MARTINELL, C L’Indaleci…