Resultats de la cerca

Fou membre actiu de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i de la Societat Econòmica d’Amics del País Intervingué en congressos nacionals i internacionals d’economia i agricultura i presidí el Foment del Treball i la Cambra Oficial Agrària de Tarragona Fundà el diari La Protección Nacional  1893 En política, milità en el partit conservador i fou senador per Tarragona 1914-17 i 1919-23 La seva bibliografia és extensa i variada s’hi destaquen El sentimiento del honor en el teatro de Calderón 1881, Cataluña la Solidaridad, la monarquía, el regionalismo 1907, La crisis vinícola…

Vida i obra Era fill de l’advocat  Josep Antoni Elias i d’Aloy , un dels fundadors de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i amb qui collaborà en algunes de les seves obres jurisprudencials, i germà de  Ramon , metge, i de Josep Elias i de Molins , advocat i economista Feu els estudis superiors a Barcelona, a les aules de l’Escola de Diplomàtica, fins a obtenir el títol d’arxiver, bibliotecari i arqueòleg 1872 El 1873 inicià el seu treball a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, després passà a l’Arxiu de Palma de Mallorca 1875 i, finalment, assumí la direcció 1879 del nounat Museu…

Inicià els estudis a l’Escola de Veterinària de Saragossa el curs 1934-35, però a causa del tancament de l’Escola durant la Guerra Civil Espanyola no pogué acabar la carrera fins el 1941 Aprovà les oposicions al Cos d’Inspectors Veterinaris i després d’un interinatge a l’Escorxador Municipal de Sabadell, el 1946 guanyà per oposició la plaça de veterinari municipal de l’ajuntament de Barcelona, on fou destinada al servei de Triquinoscopia de l’Escorxador Municipal Collegiada al Collegi Oficial de Veterinaris de Barcelona, fou la primera dona veterinària de Catalunya El 1976 passà a exercir com…

Vida i obra Fou catedràtic de filosofia del dret a les universitats Complutense de Madrid, Salamanca i Sevilla La seva producció historiogràfica reflecteix una ideologia tradicionalista i carlina, i respon al projecte de comprendre les arrels de la identitat hispànica a partir de la pluralitat de tradicions que la configuren, « florecida de pueblos separados, aunados afincadamente en el común sentimiento de lo hispánico, mas diversos en lengua, cultura y ordenación política » La diversitat no solament es refereix als territoris peninsulars, sinó a tots aquells que, en algun moment, hi han…

Fou un dels fundadors de la nova Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona 1840 S’interessà per les ciències exactes i naturals, i fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona És autor de tractats, com Reforma de los derechos señoriales y en parangón con el contrato enfitéutico que dimana del derecho feudal 1836, Compendio de la historia de las instituciones y derechos de la monarquía española y de cada uno de los reinos en que estaba dividida 1847, Aplicación práctica del código penal en España 1848, Derecho civil y foral de España 1876-79 i, en collaboració amb Esteve…

Orfe de pares, començà els estudis musicals al Conservatori del Liceu el 1871 sota el mestratge de JM d’Arteaga i F de Paula Sánchez Perfeccionà els seus estudis de piano amb CG Vidiella Més endavant inicià estudis d’orgue amb P Pardàs Aviat es donà a conèixer en recitals d’orgue Exercí la crítica musical en "La Renaixença", "La Vanguardia" i "La Ilustració Catalana" Com a compositor es dedicà bàsicament al conreu d’obres de cambra, repertori per a piano i obres simfòniques Algunes de les seves composicions foren estrenades a Barcelona, i d’altres, a París

Llicenciat en dret a Madrid, amplià estudis a Oxford i a Berlín Dedicà atenció especial a la història de la corona catalanoaragonesa, i publicà estudis com Las doctrinas políticas en la Cataluña medieval 1950, Cerdeña hispánica 1960, Nápoles hispánico 1965, Historia del pensamiento político catalán 1965, etc També publicà El hegelismo jurídico español 1944, El reino de Galicia 1966 i manuals universitaris Les seves interpretacions reflecteixen una ideologia tradicionalista

Es comença a publicar el Diccionario de escritores y artistas catalanes, de l’historiador i bibliògraf Antoni Elias i de Molins