Resultats de la cerca

El 1955, a Barcelona, féu estudis de medicina Fou representant d’un quartet musical de Barcelona que promocionà de manera remarcable aconseguí diversos contractes per treballar a diferents països europeus i també una gira per Amèrica Xile, Argentina, Colòmbia, etc Arran de la seva participació en activitats anti-franquistes, el 1956 hagué de fugir a l’estranger Finalment s’establí a Colòmbia, on installà amb un amic un magatzem d’articles diversos a la població de San Juan Urabá a la zona selvàtica de la costa colombiana Amb grans dificultats i en una regió on actuava la guerrilla, fundà un…

Es traslladà a Cuba l’any 1906, amb la seva mare Eulàlia Gramunt Fosalba i la seva esposa Rosa Blanch Duch, i s’establí a l’Havana S'integrà al món empresarial, dins la coneguda casa comercial Sucesores de Pablo M Costas de l’Havana, fundada el 1880 fou un dels socis d’aquesta empresa, dedicada, entre d’altres activitats, a la venda de paper de fumar en el conegut magatzem El Pino En l’etapa de la seva direcció tingué una gran expansió comercial, fins al punt que durant la dècada 1920-30 fou la primera empresa del ram en aquella ciutat, i el seu paper de fumar era conegut a tota l’illa Fou…

Estudià a la Universitat Autònoma de Barcelona 1944, on es llicencià en medicina, i, més tard, es doctorà a la Universitat Central de Madrid L’any 1951 emigrà a Brasil, on muntà una farmàcia S’ integrà posteriorment a l’empresa Esteve Irmâos e Cia Ltdaen la qual exercí diferents càrrecs directius Fou vicepresident de la Cambra de Comerç Espanyola Dins de les activitats culturals catalanes, es destacà com a animador de la vida catalana al Centre Català de São Paulo participà en l’organització i promoció dels Jocs Florals de l’any 1954 També Fundà el Grup Montserratí de São Paulo i publicà…

Fill d’una família de comerciants de vins de Tarragona S'establí a Cuba el 1830 amb la seva família A Santiago exercí com a importador de vins, vers el 1840 Começà a experimentar el procés de destillació del rom, l’aiguardent de canya de sucre, fins a obtenir-ne una beguda molt més suau Adquirí una destilleria i el 1861 constituí l’empresa Bacardí El 1876, deixà la companyia en mans dels seus fills Emilio, Facundo i José Bacardí Moreau

Fill de pares cubans, es traslladà a Cuba molt jove, i s’establí a Santiago President de l’Instituto Cubano de Estabilización del Azúcar, de la Compañía Operadora de Muelles y Almacenes de Santiago de Cuba, de la companyia d’assegurances Godoy & Cía —de la qual fou també fundador— i del Banco de Colonos, entre d’altres Cal esmentar la seva tasca a l’associació de colons de Cuba Fou president de l’Assemblea Nacional de Representants i dirigent de la província d’Oriente, en el període conflictiu de la primera meitat de la dècada 1950-60, durant la qual perillà la producció sucrera i la zafra

Fill de Fèlix Millet i Maristany , el 1978 fou elegit president de l’ Orfeó Català i des d’aquest càrrec emprengué la restauració del Palau de la Música Catalana , aleshores en un estat de deteriorament molt considerable Amb aquest objectiu impulsà, el 1983, la constitució del Consorci del Palau de la Música, format per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona substituïda el 2001 pel Ministeri de Cultura espanyol, que li atorgaren plens poders per a, com a president de la nova entitat, gestionar i administrar els recursos amb aquesta finalitat El 1990…

Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, l’any 1959 fundà, amb la seva família, una empresa de fabricació de materials auxiliars per als automòbils, i posteriorment l’empresa Cables de Comunicación Ocupà diversos alts càrrecs, entre els quals el de director delegat del Banco de Vizcaya a Catalunya 1976-93 i president de Banca Catalana durant tres anys Fou president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona  1991-2002, del Consell de Cambres 1991-2002 i d’Eurochambres 1996-97, l’associació amb seu a Brusselles que aplega les 1200 cambres de comerç europees L’…

Estudià enginyeria tècnica i treballà com a periodista independent en diversos diaris L’any 1976 fundà la revista Interviú , al voltant de la qual es va bastir el Grup Zeta de publicacions, del qual era el president, i l’editorial Ediciones B L’any 1992 el Grup Zeta adquirí una important participació de l’empresa Antena 3 , i Asensio es convertí en el president de l’emissora, càrrec que deixà en vendre, el 1997, les accions de l’esmentat grup televisiu a Telefónica Diversificà els seus àmbits d’acció empresarial participant en empreses esportives, i l’any 1993 es convertí en l’accionista…

Llicenciat 1963 i doctor 1977 en dret per la Universitat de Barcelona, d’on fou professor no numerari a la càtedra d’economia política i hisenda pública de la Facultat de Dret 1963-69, l’any 1965 fou un dels setanta professors que foren expulsats d’aquesta universitat a causa de l’enfrontament amb el rector García-Valdecasas El 1984 n’obtingué la plaça en propietat, que ocupà fins l’any 2012 Membre de la família Ferrer, propietària de l’empresa productora de cava Freixenet , entrà en aquesta empresa l’any 1964 i en fou director comercial 1965, director general adjunt 1977, membre del consell…

Fill d’un importador de cotó, al principi dels anys seixanta fundà el grup industrial Manufactures i Indústries Tèxtils Agrupades MITASA, format per gairebé una dotzena d’empreses, distribuïdes per tot Catalunya, que ell havia creat o comprat El grup fou un dels més importants del sector a Catalunya i, en el seu millor moment, havia arribat a ocupar uns 1500 treballadors Hi destacava l’empresa Filatures del Berguedà, de la Pobla de Lillet, que tancà el desembre del 1991 Fou també conseller del Banc Popular, del Banc Industrial de Catalunya i de Banca Catalana, propietari de l’Hotel Majestic…