Resultats de la cerca

Vida i obra Dominicà, mestre en teologia Estudià als convents de Barcelona 1357, de Girona i de Lleida El 1372 passà a l’Estudi General de Tolosa, i el 1376, al de París Completà la versió catalana del De consolatione philosophiae , de Boeci, iniciada per Pere Saplana i dedicada a l’infant Jaume de Mallorca, la qual serví de base a l’edició castellana del 1488 i a la del 1493 El 1385 Pere III li encomanà que continués el Compendi historial iniciat per Jaume Domènec, i l’any següent el nomenà predicador de la capella reial El 1390 fou elegit prior del convent de Barcelona Ha estat confós,…

Es doctorà en teologia a València 1765 i fou catedràtic de filosofia des del 1769 seguidor d’Antoni Eiximeno, s’oposà al corrent escolàstic i conreà un humanisme eclèctic Institutiones philosophiae , 1768 De bonis et malis peripateticis , 1769 El 1770 Carles III el nomenà cosmògraf major d’Índies i anà a Madrid Designat cronista d’Indies 1775, el 1779 el rei li encomanà la confecció d’una Historia del Nuevo Mundo En publicà una part, des del 1492 al 1500 1793 la resta romangué inèdita Per a escriure-la reuní una extensa biblioteca sobre aquest tema, la qual després fou comprada per la…

Malgrat l’abundant documentació que es conserva relativa al castell i vila de Talarn des del segle XI, la documentació referent a la seva església és escassa i tardana La primera referència sobre la parròquia de Talarn és del 1080, quan el comte Ramon V encomanà a Oliver Bernat, feudatari de Guillem Folch, el castell de Talarn, la meitat de la parròquia i les esplugues de Susterris, i a Sunyer Ramon el mateix castell i la vuitena part de la parròquia Pels volts del 1526 obtenia la vicaria perpètua de la vila de Talarn Joan Farrer, i era inclosa dins de l’oficialat de Tremp L’any 1639 s’inicià…

Era fill d' Antoni Claperós , amb qui treballà en l’obra del claustre de la catedral de Barcelona, en l’apostolat del portal lateral de la catedral de Girona es casà amb la filla de Berenguer Cervià, mestre major d’aquesta catedral i en altres obres El 1452 el capítol barceloní el nomenà mestre vitalici de l’obra El 1456 féu una cadira del cor en competència amb Macià Bonafè Féu relleus amb àngels, títols i escuts de Catalunya i Sicília destinats a la capella reial de la catedral El 1464 treballà en la decoració del castell de Centelles i en les obres d’embelliment del Palau Reial de…

Mort Joan I 1396, la reina Maria de Luna, muller de Martí I, absent a Sicília, li encomanà una ambaixada prop del comte de Foix per fer-lo desistir de sostenir les seves pretensions successòries amb les armes Amb Francesc de Montbui i Jaume Cabanyals dirigí l’ocupació de Martorell i Castellví de Rosanes, feus del comte de Foix, abans que es produís la invasió i fou nomenat capità de Martorell Durant l’interregne 1410-12 fou un dels capdavanters del partit urgellista al Parlament català Protestà contra la illegalitat del nomenament dels compromissaris de Casp i fou la persona…

Pertanyia a l’estament ciutadà barceloní Entre el 1480 i el 1491 exercí diverses vegades de jurat de Barcelona i d’advocat agregat de la ciutat Era, juntament amb Jaume Destorrent, cap del monopoli de l’abastament de carn de Barcelona, i succeí aquest com a advocat de la generalitat Fidel collaborador de Ferran II, entrà a formar part de l’aristocràcia burocràtica constituïda al voltant del rei el 1491 fou nomenat lloctinent de Mallorca regent de la cancelleria de Catalunya 1491-94, passà el 1494 a ésser-ho del consell suprem d’Aragó, càrrec que exercí fins a la seva mort 1504 Per la seva…

Prosseguí les directrius del seu germà Bābā ‘Arūǧ , el nom corromput del qual li aplicaren els cristians d’Occident Atacà els ports de Dénia i Alacant 1518 i s’encomanà a la protecció del soldà otomà Selim I 1512-20 Organitzà expedicions sistemàtiques contra les costes del regne de Granada i dels Països Catalans Abandonà l’illa de Gerba 1520 durant l’escomesa del virrei de Sicília Hug de Montcada L’any 1533 el soldà Solimà el Magnífic el nomenà almirall qapudan paşa de l’estol otomà Després, Barba-rossa ocupà Tunis, però la perdé en favor de Carles V 1535 En revenja entrà a Maó i assolà…

Es formà musicalment a l’Escolania de la Mercè de Barcelona, en una època en què aquesta era considerada un dels millors centres de formació musical de Catalunya El 1830 ingressà com a músic d’un regiment militar d’artilleria a Barcelona En crear-se el Liceo Filodramático de Montesión se li encomanà la direcció de l’orquestra La seva tasca en aquesta formació es qualificà de molt bona en la premsa de l’època, i sabé conjuntar una orquestra en què hi havia des de músics afeccionats fins a bons i experimentats instrumentistes També exercí la docència al Liceo Filarmónico Barcelonés, on ensenyà…

Les notícies referents a aquest castell són més aviat escasses i sempre vinculades al castell de Montbui La primera menció és de l’any 1023, data en què el bisbe de Vic, Oliba 1017-1046, l’encomanà juntament amb el de Tous i de Montbui a Guillem d’Oló o de Mediona Al segle XIII apareix documentada la família Ocelló Potser com el castell de Montbui el d’Ocelló passà a l’àmbit dels Cardona Així, l’any 1246 el senyorejava, com a feudatari del prelat vigatà, el vescomte Ramon de Cardona Al començament del segle XIV l’administrador de la mitra vigatana cedí la potestat d’aquest castell a Berenguer…

Catedràtic de botànica a Montpeller 1808-16 i d’història natural a Ginebra 1816, on creà el jardí botànic Partidari dels sistemes naturals de classificació enfront del de Linné, imposà l’ús del seu mètode entre la majoria dels botànics del seu temps Lamarck li encomanà la tercera edició de la Flore française 1805-15, que precedí d’uns Principes élémentaires de botanique on exposà per primera vegada els seus principis de classificació La seva obra cabdal és el Prodromus systematis naturalis regni vegetabilis 1824-73, que deixà inacabada i que completaren el seu fill Alphonse Louis Pierre…