Resultats de la cerca
Es mostren 510 resultats
cloració
Química
Halogenació amb clor, introducció d’una o més molècules de clor en una molècula, especialment en una molècula orgànica.
La cloració de composts orgànics es fa mitjançant l' addició de clor a molècules no saturades que formin enllaços covalents amb el clor, o bé amb la substitució d’àtoms o grups funcionals de la molècula per clor
proteïna
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d’aminoàcids (des de 100 fins a molts milers, mitjançant un enllaç peptídic).
Tenen un pes molecular superior a 10000 El nom de “proteïna” fou introduït per Berzelius el 1840 Les proteïnes, essencials per a qualsevol forma de vida coneguda, tenen una determinada disposició en l’espai, condicionada per la seqüència d’aminoàcids estructura primària Aquesta disposició és conseqüència de les forces d’unió enllaços disulfur, ponts d’hidrogen, enllaços iònics, enllaços hidròfobs entre diverses parts de la cadena i l’obliguen a adoptar l’aparença, en el seu conjunt, d’una hèlix- α o bé d’un full plegat estructura secundària i…
alisina
Bioquímica
Aldehid derivat de l’aminoàcid lisina.
Es forma per oxidació mitjançant l’enzim lisil oxidasa Aquest tipus d’aminoàcid modificat és present, per exemple, en la proteïna denominada collagen, i forma enllaços creuats amb la lisina que doten de gran resistència i elasticitat aquesta proteïna
agent d’acoblament
Química
Substància que en aplicar-se a la fibra de vidre emprada per a obtenir plàstics reforçats millora llurs característiques, especialment en condicions severes d’exposició a la humitat.
Els agents d’acoblament tenen molècules reactives en més d’un punt i actuen formant enllaços químics amb el vidre i amb la resina alhora Els més freqüentment utilitzats són composts de fòsfor fosfits orgànics o de silici alquiltrialcoxisilans
reacció de Michael
Química
Reacció d’addició en la qual els composts amb grups metilens actius poden combinar-se amb composts carbonílics (aldehids, cetones, èsters) o nitrils α, β-insaturats i conduir a productes d’addició en el doble enllaç (addició conjugada)
.
Aquesta reacció, descoberta per LR Claisen i estudiada per A Michael, és àmpliament emprada per les seves aplicacions sintètiques, per tal com es tracta d’un dels procediments més convenients per a la formació de nous enllaços carboni-carboni
llenguatge de modelatge de la realitat virtual
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació per a l’especificació d’imatges tridimensionals en una pàgina web.
Es tracta d’un llenguatge independent de la plataforma que permet crear escenes de realitat virtual a través de les quals els usuaris s’hi poden passejar i seguir els enllaços com si es trobessin en una pàgina web convencional
model de Dreiding
Química
Model per a representar les conformacions moleculars en el qual cada àtom és representat per unes barretes d’acer amb els diferents angles d’enllaç i les longituds d’enllaç a escala.
Els diferents àtoms s’uneixen per un sistema de tanca, en introduir-se les barretes les unes massisses dins les altres buides El sistema permet una certa rotació dels enllaços i una suficient flexibilitat per acomodar-se a angles amb tensió
xarxa VSAT
Xarxa formada per estacions VSAT, i generalment també per una estació central, interconnectades per satèl·lit, per a comunicacions personals i empresarials de veu, dades, text i vídeo.
Són estructurades en estrella, amb l’estació central que estableix l’enllaç entre un ordinador o una xarxa fixa i les VSAT a través del satèllit, o bé en malla, sense estació central, amb enllaços punt a punt per satèllit entre les VSAT
Friedrich August Kekulé von Stradonitz
Química
Químic alemany.
Professor a la Universitat de Bonn, estudià sobretot les reaccions del carboni i l’estructura dels composts orgànics, especialment del benzè El 1858 anuncià la tetravalència del carboni i la possibilitat de constituir mitjançant enllaços dels mateixos àtoms cadenes obertes i tancades
propietats additives
Química
Propietats que en un sistema donat vénen representades per la suma de les propietats corresponents dels elements que el constitueixen.
L’única propietat absolutament additiva és la massa, però en el cas de les mescles n'hi ha moltes d’altres que ho són de manera força aproximada Quan el sistema considerat és una molècula, només poden ésser propietats realment additives les que no depenen, o depenen molt poc, dels enllaços químics i de la geometria molecular Si considerem, per simplificar, un compost binari A α B β , una propietat F serà additiva quan F A α B β = αF A + βF B , F A i F B essent constants atribuïbles als àtoms A i B Aquest tipus d’additivitat és observat en molt pocs casos, i encara amb no gaire…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina