Resultats de la cerca

L’estratotip és a les vores del riu Rupel afluent de l’Escalda, a Bèlgica

L’illa Plana ha estat habitada des d’antic i s’ha vist força alterada per les intervencions humanes Ramon Dolç L’illa Plana 118, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià L’illa de Tabarca o illa Plana està situada a uns 4 km a llevant del cap de Santa Pola, a l’entrada de la badia d’Alacant Té forma allargada en direcció NO-SE, amb una longitud aproximada d’uns 1800 m i una amplària màxima de 400 m, i presenta un estrenyiment en el seu terç oest Està voltada de tres illots anomenats la Cantera, la Galera i la Nau, situats respectivament a ponent, migdia i llevant,…

El relleu Té una llargada d’uns 8000 km amb la màxima amplària a Bolívia 750 km, i una orientació N-S de les seves estructures en la quasi totalitat del seu recorregut A l’extrem sud l’alineació general es corba cap a l’est a través de la Terra del Foc formant l’arc de les illes Scotia i des d’allí es torna a corbar A 18° S de latitud el sistema sofreix una inflexió gairebé semicircular cap a l’oest seguint la configuració de la costa del Pacífic fins a arribar al sud de Colòmbia, on es divideix en tres branques diferents la més oriental s’adreça de seguida en direcció N-E, flanqueja el llac…

Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se subdivideixen en una…

Fou descobert al final dels anys vint per RArqués i Miquel Crusafont Can Llobateres ha posat al descobert una importantíssima fauna de mamífers fòssils, i destaca la troballa de restes de l’esquelet d’un hominoide primitiu del gènere Dryopithecus , així com nombroses restes dentals Can Llobateres és així mateix l’estratotip de l’estatge Vallesià, definit pel mateix Miquel Crusafont, i que és l’equivalent continental del TortoniàLa composició faunística de Can Llobateres presenta una inusual diversitat de mamífers D’una banda, persisteixen les comunitats autòctones evolucionades de les faunes…

Es fa a l’estatge montà i subalpí, al Pirineu, i al Cabrerès, preferentment als sòls silicis i secs i forma poblacions importants a les planes d’Europa septentrional Dóna bons rebrots d’arrel i de soca i es reprodueix també per estaca La seva propagació exposa el sòl a una ràpida dessecació i pèrdua de fertilitat La fusta, d’un color blanquinós, lleugera, blana i fàcil de treballar, és poc apreciada a causa de la seva poca durabilitat També serveix per a fer carbó i pasta de paper Amb les seves fulles hom prepara una infusió diürètica El quitrà obtingut de la destillació és…

Es trobava en l’actual conjunt d’edificis que formen el petit nucli de població de Freixenet Era situada dins l’antic terme del castell de Riner Serví d’estatge a una família de cavallers que portava el mateix nom de Freixenet, la qual es trobava lligada als senyors del castell de Riner El lloc de Freixenet apareix documentat a partir de l’any 1027, quan en la publicació del testament sacramental de Rotrudis, muller de Guifré de Riner, aquesta dama manà donar a Sant Miquel de Riner les vinyes que havia comprat a Freixenet La família Freixenet apareix portant el seu nom a partir…

Especialitzat en temes culturals i, particularment, en l'àmbit musical, fou el responsable de la secció de música de la revista Canigó , des de l'any 1971, redactor a Presència i collaborador a Tramuntana ,  Serra d'Or , Àncora , El Correo Catalán , l' Avui i L'Eco de Sitges Dirigí la revista de la mostra "Expocultura", promoguda per la Generalitat de Catalunya, en les edicions del 1982 i el 1983 Realitzà un destacat treball d'investigació en l'àmbit sardanístic i escriví les biografies d'Eduard Toldrà, Rafael Ferrer i Francesc Mas i Ros, a més d'impartir conferències, presentar concerts i…