Resultats de la cerca
Es mostren 566 resultats
Zengirli
Història
Antiga ciutat hitita, situada uns 15 km al N d’Antioquia.
Fundada segurament al s XIV aC, fou capital del regne neohitita de Ya'diya, dit després Šam'al, des del començament del s XII fins al final del s VIII aC, que fou annexada a l’imperi assiri per Sargó II/> El clos de la ciutat, de 720 m de diàmetre i delimitat per dues muralles, comprenia un turó sobre el qual hi ha la ciutadella El jaciment, en molt mal estat de conservació, fou excavat del 1888 al 1891 per una missió arqueològica alemanya, que hi trobà també relleus i escultures, conservats actualment a Berlín i a Ankara
Pinyes

Mirador del Cretaci
© Arxiu de Consorci Paleontologia i Entorn de Coll de Nargó
Masia
Masia del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell).
Prop seu hi ha un jaciment d’ous de dinosaure, excavat des de l’any 2005 per un equip de l’ Institut Català de Paleontologia amb la collaboració de l’entitat Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell L’existència de fòssils ja havia estat documentada anteriorment a la zona Posteriors excavacions i anàlisis confirmaren, el 2010, que es tracta d’un dels jaciments més importants d’Europa per l’abundància d’ous de dinosaure La troballa donà lloc, el 2005, a l’obertura de la sala Límit K-T, museu dedicat als dinosaures al mateix nucli de Coll de Nargó
Forn de ceràmica de la Vinya d’En Sant (Castellar del Vallès)
Art romànic
Vestigis Planta i croquis d’aquest forn, que fou excavat l’any 1963 J Roig Aquest forn fou descobert l’any 1962, i parcialment excavat durant l’abril de 1963 per membres del Museu d’Història de Sabadell En aquesta intervenció només s’arribà a isolar l’engraellat i a excavar la major part de la cambra de foc, ja que abans que quedés enllestida uns desconeguts el destruïren definitivament Es tracta d’un forn de planta arrodonida semiexcavat en el terreny argilós natural, amb la cambra de foc i la cambra de cocció separades per un engraellat de 50 cm de gruix L’obertura d’entrada era un forat…
Tomba Propera a Cal Seuba (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Enterrament isolat excavat a la roca on s’observa perfectament l’encaix per a la llosa de cobertura Jordi Enrich Aquesta tomba medieval, situada al N de la masia de Cal Seuba, prop del castell de la Manresana i del camí que de Cal Seuba mena a Cal Sala, destaca pel seu bon estat de conservació damunt d’una gran roca arenosa envoltada quasi en la seva totalitat per camps de conreu de cereal, i situada a una altitud de 627 m Cal remarcar alguns indicis d’activitat econòmica en el seu entorn que descriurem breument Mapa 35-14362 Situació 31TCG791163 Necròpoli Es tracta d’un enterrament…
Capocorb Vell
Jaciment arqueològic
Poblat prehistòric
Prehistòria
Poblat prehistòric de la cultura dels talaiots, un dels més grans i més ben coneguts de Mallorca, situat a l’antiga possessió de Capocorb.
Fou excavat parcialment per l’Institut d’Estudis Catalans 1918-20 sota la direcció de Josep Colomines el 1959 hi fou elevat un obelisc a la seva memòria Els materials són al Museu d’Arqueologia de Barcelona El sector de ruïnes més destacades ocupa uns 7000 m 2 , que corresponen a la part sud del poblat Es conserva una bona part del recinte emmurallat, amb dos talaiots adossats i un grup d’habitacions, així com altres talaiots solts Sembla que fou habitat des de les primeres fases de la cultura talaiòtica fins als segles IV-III aC Bartomeu Font i Obrador hi ha fet noves excavacions
Narcís Soler i Masferrer
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador.
Fou arqueòleg del Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona entre el 1975 i el 1990 i director del Museu d’Art 1980-90 de la mateixa localitat Doctor per la Universitat de Barcelona 1986 i catedràtic de prehistòria de la Universitat de Girona, és membre de la secció historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans 1996 Ha investigat el Paleolític superior de Catalunya i ha excavat la cova de l’Arbreda Serinyà i el Cau el Duc Torroella de Montgrí Ha publicat, amb Josep Canal, El Paleolític a les comarques gironines 1976 i, coordinat amb Julià Maroto, Quadre cronològic…
la Suda de Tortosa
la Suda de Tortosa
© Fototeca.cat
Fortalesa
Fortalesa d’origen musulmà de Tortosa (Baix Ebre), que domina la vall de l’Ebre i defensa el seu pas, damunt l’altura que domina la ciutat; era poblada ja pels ilercavons.
Acròpolis romana i ciutadella àrab, en temps d’’Abd al-Raḥmān III 944 fou excavat al centre del clos superior un pou —més de 40 m de roca fins a trobar el nivell del riu— Capitulà davant Ramon Berenguer IV l’any 1148 i es convertí en assentament de la senyoria templers i casa de Montcada, fins que en temps de Jaume II revertí de nou a la corona Fou convertida en palau reial, i els reis, itinerants, la feren sovint residència familiar de reines i infants, equidistant de les tres capitals de la corona catalanoaragonesa Actualment s’ha installat dins la fortificació un parador de…
Sutri
Ciutat
Ciutat de la província de Viterbo, al Laci, Itàlia.
Antiga fortalesa etrusca i colònia llatina el 383 aC, era bisbat catòlic ja a mitjan segle V Al concili de Sutri 1406, convocat per ordre d’Enric III per tal de posar fi a la situació provocada pels tres papes que es disputaven el soli pontifici, Benet IX fou deposat, Silvestre III declarat antipapa, i Gregori VI obligat a renunciar el papat El cisma finí amb l’elecció de Climent II La ciutat conserva necròpolis etrusques, restes de muralles del segle IV aC i un amfiteatre, excavat a la roca, del segle I aC És notable l’església hipogea, de basalt, de la Madonna del Parto
Pelusium
Ciutat antiga
Antiga ciutat fortificada d’Egipte, uns 40 km al SE de Port Saïd (actual el-Farama).
El seu paper històric fou important, pel fet d’ésser la porta del Delta oriental el 525 aC, Cambises la prengué com a pas previ per a la conquesta d’Egipte i el 343 aC Artaxerxes III Ochus hi derrotà Nectaneb II i inicià així la invasió del Delta que li permeté d’establir la segona dominació persa o dinastia XXXI 343-332 aC A l’època romana 30 aC — 395 dC fou un port florent, i el 639 l’àrab ‘Amr ibn al-'Aṣ la prengué als bizantins El jaciment ha estat poc excavat i d’ací les escasses troballes que s’hi han fet alguns materials faraònics i restes d’un temple a Ammó d’època romana
poblat ibèric de la Moleta del Remei

Poblat ibèric de la Moleta del Remei, a Alcanar
© Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Jaciment situat al terme municipal d’Alcanar (Montsià), en un dels darrers contraforts del vessant sud del massís del Montsià.
El recinte fortificat configura un poblat de planta oval, estructurat concèntricament en dos carrers, que en delimiten els barris Hi destaca el sistema defensiu, compost per torres i panys de murada, i les construccions interpretades com a graners L’ocupació de l’indret s’inicià al final del sVII aC, amb la construcció de cabanes que perduraren fins a mitjan sVI aC La fase constructiva ibèrica s’inicià al final del sV aC i perdurà fins al final del sII aC Ha estat excavat per Francesc Gracia, Glòria Munilla i Ramon Pallarés Entre els darrers mesos del 2007 i el maig de 2008 hom…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina