Resultats de la cerca

Aquesta categoria ha estat definida pel codi internacional establert per la Comissió Internacional per a la Nomenclatura de les Plantes Cultivades Les cultivars han d’ésser anomenades amb noms trets de llengües vives epítets de fantasia i han d’anar escrites en caràcters tipogràfics normals i entre cometes simples, sense indicacions d’autor Així, per exemple , Populus nigra ‘Poncella’ i Theobroma cacao ‘Nacional’ són sengles cultivars del pollancre i del cacau

Treballà a París i Londres com a decorador teatral, on aprengué les noves tècniques i tendències que li permeteren renovar el teatre danès En la seva tragicomèdia Melodien, der blev væk ‘Melodies que s’han perdut’, 1935 critica l’eixarreïda existència burgesa i la necessitat de recuperar la fantasia melodia per alliberar-se A Anna Sophie Hedvig 1939 critica el feixisme i justifica la violència exercida contra l’opressor

Vida Deixeble de Montserrat Torrent al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, amplià estudis a les ciutats de Stuttgart, Siena, Praga i Malines Fou a Alemanya on s’interessà més intensament per la composició hi estudià amb B Röwenstrunck i assistí a alguns cursos a Darmstadt i Salzburg Professor d’orgue al Conservatori de Barcelona, fou distingit amb diferents premis, com ara el Diploma de Mèrit de l’Acadèmia Chigiana de Siena, el Premi Extraordinari d’Orgue de l’Ajuntament de Barcelona i el Premi del Ministeri d’Informació i Turisme als Concursos Internacionals de Composició…

Jugava de davanter i formà part del Futbol Club Barcelona 1919-23 Després, jugà una temporada amb el Júpiter, i la temporada 1924-25, amb l’equip reserva del Barça Amb el primer equip blaugrana disputà 67 partits i marcà 13 gols Fou dues vegades campió de Copa 1920, 1922 i tres del Campionat de Catalunya 1920, 1921, 1922 Com a jugador de billar es proclamà campió del món en l’especialitat de fantasia 1932

La seva poesia, molt personal i a voltes d’una gran fantasia, es feu mereixedora del premi de les Lletres Occitanes 1955 Cal destacar  Lei cants dau deluvi 1967 Altres reculls són Lo cantic dau brau 1956, Lo poèma de l’ametla 1957, La cantada di cantadas 1960, Lo poèma dis amics 1963, Dichas d’un occitan dau sègle atomic 1967 i Poèmas politics 1959-74 Fundà l’editorial Comptador Generau dau Libre Occitan

El 1855 s’establí a Berlín, on ensenyà i dirigí concerts Es casà amb Còssima de Flavigny, filla de Liszt, que es divorcià d’ell per casar-se amb Wagner Estrenà el Tristany i Isolda i els Mestres cantaires , de Wagner És autor de lieder , peces per a piano i poemes simfònics Obertura i marxa per al drama Julius Cäsar 1860-67, Nirvana 1866 i Fantasia-masurca per a piano , que orquestrà Franz Liszt

Dirigí alguns films Leyenda rota 1939, Los misterios de Tánger 1942 i Otros tiempos 1959-60 Fou president de la Filmoteca Nacional de España i director fins el 1966 del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià Escriví, entre altres obres Historia del Cine 1948-50, Picasso, en el cine también 1971, La Guerra de España y el Cine 1972, i Segundo de Chomón, maestro de la fantasía y de la técnica 1871-1929 1972

Estudià a Malmö i després a Estocolm, on féu la seva primera exposició el 1945 Formà un grup, anomenat Els Imaginistes, que tenia com a propòsit la defensa de la fantasia en el món de la pintura A partir d’aquí passà directament al surrealisme l’any 1953 La seva pintura té com a referències la dona, l’estrella i l’ocell, els quals, esquematitzats, proposen la construcció d’un món mític, imaginari i màgic

Collaborà 1953 amb Asger Jorn en la creació del moviment internacional per a un Bauhaus imaginista en oposició amb el fundat poc temps abans per Max Bill Hochschule für Gestaltung A partir del 1953 participà en les exposicions, entre d’altres, del grup Phases de París La seva obra expressa una fantasia irònica per mitjà de collages i de colors vius Revela les influències del surrealisme, de l’art brut i del pop-art

És particularment important el conjunt de tendències que es desenvoluparen en la literatura alemanya del període 1900-20, encapçalat per Hvon Hofmannsthal, SGeorge, RMRilke, RHuch, i Ozur Linde, entre d’altres Per escapar de les exigències de la realitat quotidiana, l’escriptor es refugiava en el regne de la fantasia i fugia de tota idea política i social per consagrar-se al culte de la bellesa Els neoromàntics sovint tenien una visió del Romanticisme a través del simbolisme