Resultats de la cerca
Es mostren 295 resultats
difractograma
Geologia
Enregistrament gràfic de les intensitats dels feixos de raigs X difractats per un cristall.
punt de fuga
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Punt imaginari on convergeixen en un dibuix en perspectiva els feixos de línies paral·leles.
difracció
Física
Fenomen d’interferència múltiple produït pel caràcter ondulatori de la llum.
Descobert per Grimaldi 1665, era ja conegut de Newton i Huygens, els quals no li saberen donar la interpretació correcta Consisteix, essencialment, en petites desviacions de la propagació rectilínea de la llum en incidir amb obstacles i orificis xarxa de difracció, fet que produeix alternativament una sèrie d’ombres i de zones de llum, les quals depenen de les característiques geomètriques de l’orifici o obstacle i de la longitud d’ona de la llum L’explicació d’aquest fenomen es basa en el principi de Huygens-Fresnel Una conseqüència important de la difracció és que limita el poder de…
Jean Buridan
Filosofia
Filòsof escolàstic francès, rector de la Universitat de París, on ensenyà durant quaranta anys.
D’orientació occamista, és considerat un dels representants principals de l’escola de París i un precursor de la nova ciència de la natura En la qüestió del moviment dels cossos defensà la doctrina de l' ímpetu , esbossada ja, entre altres, per Joan Filopon i Avempace, la qual és considerada per Duhem un antecedent de la teoria de la inèrcia En moral fou un dels primers defensors del determinisme psicològic Escriví unes Summulae logicae i una sèrie de comentaris o quaestiones a alguns llibres d’Aristòtil, especialment la Metafísica Però és conegut sobretot per la faula filosòfica, falsament…
esparreguera
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les liliàcies, d’herbàcies a arbustives, dioiques o polígames, rizomatoses, de fulles esquamiformes inconspícues, a l’axil·la de les quals neixen cladodis, òrgans fotosintetitzadors d’origen caulinar.
Tenen les flors verdoses o blanquinoses, amb un perigoni acampanat de 6 tèpals, solitàries o en parells, i els fruits en baia L' esparreguera boscana A acutifolius , de 40 a 100 cm d’alçària, té feixos de 5 a 12 cladodis curts i punxosos, turions prims comestibles i baies negres habita a terra baixa, preferentment dins l’alzinar L' esparreguera fina A plomosus és una planta decorativa conreada en floricultura, molt ramificada i amb molts cladodis fasciculats fa flors blanquinoses i baies de color purpuri negrós és oriünda de l’Àfrica meridional L' esparreguera de gat A albus…
neutró
Física
Partícula fonamental, del grup dels hadrons, de càrrega elèctrica nul·la, massa molt similar a la del protó, i spin 1/2.
És un barió ja que és un hadró amb spin semisenar i, en concret, és un nucleó ja que, amb el protó, forma part dels nuclis atòmics amb nombre de massa més gran que 1 En estat lliure és inestable amb una vida mitjana d’uns 12 min, experimenta desintegració β - tot donant lloc a un protó, un electró i un antineutrí La seva massa en repòs és m n = 1,67495 × 10 - 2 7 kg Els neutrons són produïts mitjançant diverses reaccions nuclears que consisteixen, generalment, en la desintegració o fissió d’un nucli pesant els feixos més intensos són aconseguits en reactors nuclears d’…
pteridòfits
Botànica
Divisió de plantes cormofítiques i arquegoniades que presenten alternança de generacions, amb predomini de la fase diploide.
El gametòfit haploide, o protallus , és petit, tallós i de vida curta En els protallus apareixen els anteridis i els arquegonis La fecundació necessita encara de l’aigua Del zigot es forma l' esporòfit diploide , normalment amb arrel, tija i fulles El creixement és dut a terme per cèllules apicals Els feixos conductors es componen de xilema, amb traqueides, i de floema L’epidermis és revestida d’una cutícula, i les seves cèllules tenen cloroplasts Els esporangis sovint són epifilles i es troben en certes fulles esporofilles , idèntiques o més simples que les fulles normals…
androceu
androceu d’una anemone ornamental
© Fototeca.cat
Anatomia vegetal
Conjunt dels òrgans masculins d’una flor, els quals solen ésser interpretats com a microsporofil·les: els estams
, funcionals, i els estaminodis
, estèrils.
Situat entre el periant i el gineceu, pot ésser constituït per un sol verticil monocíclic o haplostèmon , més sovint per dos bicíclic o bé per un nombre indeterminat de verticils polistèmon Els estams poden alternar amb les peces del verticil immediat diplostèmon o ésser collocats davant per davant de cada una obdiplostèmon El nombre d’estams pot variar d’un a un nombre indefinit, gran flors monandres, diandres, triandres, poliandres, però és especialment freqüent que les monocotiledònies en tinguin tres per verticil i les dicotiledònies, cinc L’androceu pot ésser constituït per…
tendó conjunt
Anatomia animal
Tendó comú als feixos inferiors dels dos músculs oblic menor i transvers de l’abdomen.
medul·la
Botànica
En la tija i l’arrel, part interna del cilindre central, circumdada pels feixos vasculars.
És constituïda per un teixit parenquimàtic anomenat parènquima medullar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina