Resultats de la cerca

Pel fet d’ésser filats per extrusió, els fils sintètics tenen els filaments rectes i totalment parallels, i hom els arrissa amb la texturació Tots els procediments de texturació són basats en la termoplasticitat dels materials sintètics Hom dóna mecànicament una deformació a la fibra, l’escalfa fins a una temperatura lleugerament inferior a la de fusió i la refreda, a fi de fixar la deformació obtinguda Els procediments més emprats són per falsa torsió torsió, fixació i destorsió, per cantell calent el fil tens dóna la volta a un cantell calent, per atapeïment el fil és atapeït…

Els de millor qualitat són teixits amb fil de cotó pentinat torçut a dos caps, i els de qualitats més baixes, amb fils cardats a dos caps o senzills

Hom els teixeix amb un lligament a dues cares a fi que els fils metàllics restin a la cara bona del teixit El lligament de base sol ésser una sarga o un setí pesants És emprat en ornaments eclesiàstics, uniformes militars i vestits de gran fantasia i per a calçat

Per tal d’evitar que els fils de dos fusos contigus no es casin a causa dels balons, hom hi colloca els antibalons antibaló

Hom anomena passat al seguit aquell en el qual els fils o les arcades són passats començant pel primer lliç o forat i acabant per l’últim El passat a retorn és el que té una part passada al seguit en un sentit i a continuació una altra també passada al seguit però en sentit contrari El passat a punta i retorn és un passat a retorn en el qual la inversió de sentit es fa en un sol fil El passat mixt és el que té combinades diferents menes de passat El passat a dos o més cossos és aquell en el qual els lliços s’han repartit en diversos grups o cossos, o la post d’arcades en diversos…

Un bon aprest ha d’adherir-se bé al fil, n'ha de conservar l’elasticitat i la flexibilitat, ha d’ésser llis i suau, ha d’evitar l’adhesió d’uns fils d’ordit amb els altres i amb els òrgans de la màquina de parar i s’ha de poder eliminar fàcilment del teixit Pot ésser d’origen natural coles d’albúmina, ja poc utilitzades, aprests basats en diferents tipus de fècules i midons, molt sovint eterificats o esterificats per a fer-los solubles en l’aigua, i èters de cellulosa, com la carboximetilcellulosa i la metilcellulosa o sintètic alcohol polivinílic, acrilat de metil, polímers de l…

Un punt d’accés Wi-Fi és l’equivalent a l’estació base en una xarxa d’àrea local sense fils D’aquesta forma, un dispositiu amb un adaptador Wi-Fi configurat per a treballar en mode infraestructura s’associarà a l PA de la seva xarxa que proporcioni el millor senyal El punt d’accés centralitza les comunicacions de totes les seves estacions associades És a dir, totes les comunicacions des de i cap a qualsevol estació W-Fi associada a un determinat PA passaran per aquell PA Es coneix com a punt d’accés lleuger el que té funcionalitats mínimes, gestionat de manera centralitzada per…

Deixant de banda diversos sistemes primitius, la invenció de la telegrafia elèctrica moderna és deguda als anglesos William F Cooke 1806-79 i Ch Wheatstone, d’una banda, i al nord-americà SFB Morse, de l’altra, els quals, separadament, treballaren i posaren a punt cap al 1837 sengles aparells per a la transmissió de senyals elèctrics els primers convertien aquests senyals en lletres, mentre que el segon introduí un codi alfabètic alfabet Morse en el qual cada lletra era determinada per un grup de senyals curts i llargs, anomenats punts i ratlles El telègraf Morse, presentat als EUA el 1843,…

Els ordidors més primitius consistien en unes posts clavades a la paret i proveïdes de clavilles, i l’ordidora anava passant amb la mà un grup de fils en ziga-zaga d’una clavilla a l’altra fins a arribar a l’última Aquesta longitud de fil era anomenada portada , i l’operació s’anava repetint fins a obtenir la quantitat de fils necessària Posteriorment existí un ordidor amb un gran tambor de llistons impulsat a mà, sobre el qual s’enrotllaven els fils Avui els ordidors són mecànics i poden ésser classificats en tres grans grups, segons la manera de fer l’…

El pas d’una partícula carregada ionitza el gas alliberant-ne electrons, els quals, a conseqüència de l’elevat camp elèctric que hi ha al voltant dels fils, desencadenen una allau d’electrons el resultat és la producció en el fil conductor més proper al lloc de pas de la partícula d’un impuls elèctric mesurable L’apilament d’un seguit d’ordits fa possible la determinació de la trajectòria de la partícula Aquest tipus de cambra, desenvolupada d’ençà del 1968, és usada en experiències que impliquen un gran flux de partícules, per la qual cosa requereix la utilització de circuits de…