Resultats de la cerca

Confirmat inicialment com a duc de Bohèmia 1192 per l’emperador del Sacre Imperi EnricVI, en fou desposseït l’any següent, però subsegüentment recuperà la possessió del feu de Bohèmia 1197 Obtingué el títol de rei, i també l’autonomia total per a Bohèmia, de l’emperador Felip de Suàbia Establí els fonaments d’un estat bohemi fort que arribà fins al darrer terç del s XIII

Per a Aristòtil i fins a l’època moderna, els axiomes eren els principis evidents i irreductibles que constituïen els fonaments d’una ciència Actualment, sota la influència de la matemàtica moderna, els axiomes són els enunciats primitius anomenats també, a vegades, postulats acceptats com a vàlids sense provar-ne la veritat, dels quals deriven d’altres proposicions que s’organitzen en un sistema

D’origen preislàmic, és de pedra grisa i revestida d’una funda negra, renovada cada any després del pelegrinatge Segons l’Alcorà, els seus fonaments foren posats per Abraham i Ismael A l’angle oriental hi ha encaixada la “pedra negra”, roca basàltica que els fidels han de besar durant el pelegrinatge Fou robada pels càrmates 930 i restituïda a la Ka'ba 951 gràcies al califa fatimita Almansor

En l’escrit de demanda ha de constar la persona part actora que la formula, aquella contra la qual és presentada part demandada, els fets en què la basa, els fonaments de dret que la justifiquen i la petició degudament concretada Hom parla de demanda acumulada quan hi són presentades diverses accions contra la mateixa part en aquest cas, cal que aquestes no siguin contradictòries i sigui competent el mateix jutge

Tot i que esmentada força tardanament 1346, es tracta d’una església bastida potser al segle XIII, que fou en un primer moment la capella del castell de Corbera Reconstruïda als segles XVII-XVIII quan va passar a ser l’església parroquial del terme en substitució de Sant Pere del Bosc, resten part de la paret meridional i dels fonaments de la capçalera semicircular de l’església primitiva

Coincidia amb Karl Marx en la consideració del canvi social com una qüestió de poder de classe, però rebutjava la idea d’un partit de masses i les prediccions postrevolucionàries dels marxistes i dels socialistes utòpics Fonamentalment, confiava en l’eficàcia d’un enquadrament polític reduït, disciplinat i armat Contenia elements fortament revolucionaris, i esdevingué un dels fonaments de la doctrina de la “minoria conscient” distintiva de la teoria sindicalista francesa

Director de l’Institut de Ciències Pedagògiques de la Universitat de Varsòvia 1958-68, el 1969 fou nomenat president de l’Associació Internacional de Ciències de l’Educació Marxista, és autor d' Uspołecznienie Kultury ‘La socialització de la cultura’, 1937, Wychowanie dla przyszłości ‘Educació per al futur’, 1947, La Pédagogie et les grands courants philosophiques 1960 i Podstawy wychowania socjalistycznego ‘Fonaments d’educació socialista’, 1967, entre d’altres

Formulà l’anomenat efecte Schmalenbach, segons el qual a mesura que augmenta la proporció dels costs fixos, les empreses perden capacitat per a adaptar-se a les variacions del mercat, i enuncià una teoria del benefici i del balanç, en la seva consideració dinàmica i financera, redactant el primer pla comptable Publicà Grundlagen dynamischer Bilanzlehre ‘Fonaments d’una teoria dinàmica del balanç’, 1919, Die Finanzierung der Betriebe ‘El finançament de les empreses’, 1934, etc

Abandonà els estudis de medicina i es dedicà als estudis geogràfics, en particular a la geomorfologia Féu viatges d’estudi als continents africà —desert de Kalahari— i americà, i s’interessà per la influència de les variacions climàtiques en l’evolució del relleu Fou professor de geografia a la Universitat d’Hamburg Entre la seva obra escrita hom pot citar Adamaoua 1895, Kalahari 1904, Die Grundlagen der Landschaftskunde ‘Els fonaments dels paisatges geogràfics’, 1919-1920

És esmentada el 1035, quan els Lluçà fan deixes per a la seva construcció o reconstrucció Fou parròquia independent fins el 1595, que fou annexada a la de Sant Feliu La seva existència encara és constatada el 1685 com a capella rural, però al segle XVIII s’abandonà De l’antiga església de Sant Julià de la Cirera resten els fonaments mig colgats, de manera que ni tan sols se’n pot reconstruir la planta