Resultats de la cerca
Es mostren 906 resultats
eixidiu
Forat per on surt l’aigua.
Active Galaxy Nucleus
Astronomia
Galàxia amb un nucli brillant i compacte, l’espectre de la qual mostra línies d’emissió intenses que denoten una activitat violenta i intensa a la seva part central.
El 1943, per primera vegada, CKSeyfert estudià sistemàticament les AGN, tot i que n'hi havia exemples coneguts des del 1900 L’espectre de les AGN presenta unes línies d’emissió molt amples, produïdes per transicions entre estats electrònics d’alta energia i per la presència d’abundants ions de diferents elements oxigen, sofre, nitrogen, etc això permet d’identificar com a AGN els quàsars, els blazars, les galàxies Seyfert, les radiogalàxies i també els liners El nucli de les AGN es caracteritza sovint perquè és tan lluminós com tota una galàxia i perquè mostra moviments relativistes en el seu…
xapó
Billar
Joc de billar que hom juga en una taula gran, amb forats en tots quatre angles, al centre de la qual hom planta en quincunci cinc bitlles petites.
Hom marca punts pel fet de ficar una bola en un forat o fer caure bitlles
malar
Anatomia animal
Dit de l’os de la cara situat al costat inferior i extern de l’òrbita, recolzat en el maxil·lar, amb dues apòfisis, una de frontal i una altra de temporal.
En la seva cara externa hi ha el forat zigozomàtic facial, per on passa el nervi així denominat
sistema binari de raigs X

Representació d’un sistema binari de raigs X constituït per un estel de neutrons, o bé un forat negre (requadre inferior), i un estel de la seqüència principal
© Fototeca.cat
Astronomia
Sistema constituït per un parell d’estels que giren al voltant d’un centre de gravetat comú, a molt poca distància l’un de l’altre, i que es caracteritzen per presentar una forta emissió en la regió de l’espectre dels raig X.
Fins a l’actualitat, han estat detectats més de 100 sistemes d’aquest tipus, encara que tan sols una desena han pogut ésser observats amb aparells òptics D’aquests 100 sistemes, uns 30 presenten un règim d’emissió de raigs X en el qual apareixen unes pulsacions breus i intenses, que de vegades es repeteixen periòdicament Els exemplars que pertanyen a aquest subtipus especial es diuen eruptors o, també, fonts intermitents de raigs X Actualment hom relaciona el mecanisme d’emissió en tots els sistemes binaris de raigs X, tant en els eruptors com en els altres, amb les característiques físiques…
visor

Rifle proveït de visor telescòpic
© Fototeca.cat
Física
Tecnologia
Sistema òptic que serveix per a visar amb aparells òptics (ulleres, telescopis, etc), instruments topogràfics (teodolits, etc), càmeres fotogràfiques, cinematogràfiques, etc, o per a apuntar determinades armes.
En les cambres fotogràfiques, cinematogràfiques i de televisió permet d’observar el camp òptic per tal d’encuadrar-lo El visor de quadre consta d’una planxeta foradada, que és aplicada davant l’ull, i d’un marc rectanqular més gran que el forat de la planxeta, a la part frontal de l’aparell, de manera que el camp abastat per l’objectiu és delimitat per les visuals dirigides a través del forat i tangents als costats interiors del quadre D’altres, els visors de prisma , capten la imatge amb una lent frontal i, després de reflectida, és observada des de dalt,…
clau

Clau de saxo tenor
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Mecanisme que supleix l’acció directa del dit per a tapar els forats d’entonació dels instruments aeròfons.
N’existeixen dues formes principals, les corredores i les d’eix El sistema més antic de claus que coneixem són les corredores Consisteixen en una plaqueta metàllica o de fusta, amb un orifici, que es desplaça per la superfície del tub en la direcció de l’eix, de tal manera que en coincidir aquest orifici amb un dels forats d’entonació aquest resta obert, i en qualsevol altra posició resta tancat És un sistema que ha estat usat en instruments en què es volia alterar la llargada efectiva del tub, és a dir, la nota fonamental És present ja en els aulos grecs i romans i, posteriorment, en alguns…
pont de neu
Meteorologia
Unió generalment fràgil de la part superior de les esquerdes d’una glacera produïda normalment per la neu ventada.
Pel fet de quedar el forat invisible és causa d’accidents de muntanya en cedir la fina capa de glaç al pes d’una persona
riu Malo
Riu
Afluent de capçalera de la Garona, a la Vall d’Aran (terme de Salardú), emissari dels estanys del Rosari i de Baciver (terme d’Alt Àneu, al Pallars Sobirà).
Desapareix al peu de la muntanya de Vaquèira, i ressorgeix poc després, al güell del riu Malo o forat d’Et Bò Aflueix al riu de Ruda per la dreta
ullerol
Forat d’entrada d’un cau petit.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina