Resultats de la cerca
Es mostren 862 resultats
neopositivisme
Filosofia
Nom genèric donat al pensament elaborat per un conjunt de filòsofs que, entroncats remotament amb Hume i amb Comte, recullen les aportacions de Mach, de Frege, de la logicomatemàtica de Russell i Whithead, i de Wittgenstein.
A part les escoles de Berlín Reichenbach i de Münster Scholz i dels independents BEMoore i Popper, el nucli més destacat fou el cercle de Viena Schlick, Carnap, Neurath, Feigl, Kraft, etc, defensor d’una filosofia —el positivisme lògic— entesa, d’una banda, com a denúncia de les pseudoproposicions metafísiques —només vàlides emotivament—, i de l’altra, com a anàlisi de les proposicions de les ciències positives —veritables en tant que empíricament “verificables"— i de les ciències matemàtiques —veritables en tant que merament formals i tautològiques— La dispersió del nucli vienès…
Dea Loher
Teatre
Dramaturga alemanya.
Estudià filologia alemanya i filosofia a la Universitat de Munic Després d’una estada al Brasil, cursà escriptura escènica amb Heiner Müller i Yaak Karsunke a la Hochschule der Künste de Berlín Les seves obres plantegen sempre històries contemporànies en to tragicòmic, amb una escriptura que combina elements de la tradició realista teatral amb recursos formals trencadors destinats a crear distanciament i a jugar amb la llibertat de la posada en escena Entre els nombrosos premis que ha guanyat hi ha el Royal Court Theatre Playwrights Award, el Bertolt Brecht Preis o el Mülheimer…
Stephen Collins Foster
Música
Compositor nord-americà.
Malgrat el talent per a la música que mostrà des de petit, no realitzà estudis formals i començà a compondre i publicar cançons mentre treballava com a comptable Les seves cançons, aproximadament unes dues-centes, s’inspiren en models folklòrics, especialment procedents d’Irlanda terra d’origen de la seva família, i també en la música negra americana Les composicions d’aquest darrer tipus foren integrades en els repertoris dels grups de minstrels L’èxit de la seva música feu que anés a viure a Nova York, ciutat on s’editaven les seves composicions Malgrat això morí en la pobresa…
Jaume Guàrdia i Esturí
Pintura
Pintor.
Autodidacte i de temperament inquiet i observador Exposà individualment a les Galeries Laietanes el 1917 i el 1920, i a la Galeria Dalmau el 1923 S'integrà a Les Arts i els Artistes l’any 1918, impulsat per Celso Lagar, i concorregué a algunes exposicions organitzades pels Amics de les Arts i pel Saló dels Evolucionistes Participà en les exposicions oficials que se celebraren a Barcelona, el 1921 i el 1923, i al Saló de Montjuïc del 1932 En el seu temps fou considerat per la crítica com a influït per l’escola de Pont-Aven i Cézanne La seva obra, en la qual domina la temàtica del paisatge, s’…
Guilhem Molinier
Història del dret
Literatura catalana
Jurista i poeta.
Els mantenidors del Consistori de la Gaia Ciència li encomanaren la redacció d’un codi gramatical, versificatori i retòric que servís de norma als jutges que havien d’atorgar els premis literaris anuals Ajudat per alguns collaboradors o consellers, entre els quals Bartolomieu Marc, redactà les extenses Leys d’amors , que recullen els aspectes formals de la poesia trobadoresca, defineixen amb gran minuciositat gèneres i subgèneres i donen útils notícies sobre la llengua d’oc Se’n conserven tres redaccions la primera, en prosa, fou escrita entre el 1328 i el 1337 la segona n’és un…
Michal Spisak
Música
Compositor polonès.
Estudià al Conservatori de Katowice i es graduà el 1937 en violí i composició, que també aprengué a Varsòvia amb K Sikorski Aquest mateix any viatjà a París, on estudià amb N Boulanger A partir d’aquesta data centrà els seus esforços en la composició, i guanyà dues vegades el Premi Lili Boulanger 1945 i 1946 El 1964 guanyà també el Premi de la Unió de Compositors Polonesos La seva obra rebé les influències estètiques i formals neoclàssiques a la manera d’I Stravinsky, i en algun cas utilitzà l’estil neoromàntic Tot i les dues simfonies concertants 1947 i 1956 i les dues obres que…
solo
Música
En un concert 1, secció en què predomina el solista.
El solo -que en un concert amb més d’un solista pot estar a càrrec de més d’un instrument solista GF Händel Concerto grosso , opus 3, núm 1, 1r mov sense indicació de tempo - es caracteritza per explotar els recursos instrumentals i expressius de l’instrument solista Tot i el que pugui suggerir la paraula d’origen italià, una secció de solo no implica l’absència d’acompanyament orquestral, que té, això sí, un caràcter secundari Més enllà del seu caràcter protagonista, el solo ha assumit diferents funcions formals dins el concert forma ritornello Així, en el concert barroc té…
crèdit
Economia
Intercanvi no simultani entre la prestació i contraprestació de béns, diners o serveis.
En l’acompliment de qualsevol acte creditici intervé el temps com a element constitutiu, i la confiança com a condició La principal funció del crèdit és de finançament de la producció abans de la demanda, és a dir, la unió de la propietat dels recursos productius amb les demandes dels seus productors El mecanisme de crèdit estalvia l’ús del diner, permet una planificació més flexible de les despeses i canalitza els petits estalvis de la societat Una superexpansió de crèdit pot produir inflació, i per a evitar-ho hi ha mesures econòmiques, com és ara l’elevació dels costs i la reducció de la…
Valerià Pujol i Bosch
Valerià Pujol i Bosch
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Estudià filologia a la Universitat de Barcelona Conreà la poesia dins l’anomenat “realisme existencialista” en llibres com El crit i la paraula 1973, Doble fons 1977, Destinatari d’albes 1980 i Limito al nord només amb el teu sexe 1981 Els dos darrers volums introduïren un lirisme molt més assossegat i descriptiu, sempre atent a les vivències del món contemporani Amb La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal 1984, premi Carles Riba, accentuà la seva angoixa existencial que, posteriorment, també es manifesta en La xarxa del númida 1986 Publicà la novella…
,
Bartolomé Esteban Murillo
Pícaro, de Bartolomé Esteban Murillo
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor de l’escola sevillana.
Es formà al taller de Juan del Castillo Presidí l’acadèmia de pintura i dibuix que fundà ell mateix 1660 Conreà principalment la pintura religiosa i fixà el tipus iconogràfic de la Immaculada a la manera didàctica i de regust sentimental propi de la Contrareforma Aportà a la pintura de la península Ibèrica una temàtica burgesa Hom destaca les seves escenes de gènere amb nens pícaros , els retrats i els paisatges Coneixedor de la pintura italiana i de la flamenca i l’holandesa, el resultat de la seva obra n’és la suma dels valors formals i conceptuals, en els quals afegeix uns…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina