Resultats de la cerca

2 Doctrina sobre el diví com a conjunt de divinitats relacionades genealògicament entre elles La teogonia, com a forma primitiva de la teologia, suposa un immediat i espontani antropomorfisme radical, en virtut del qual els déus son vists com a radicalment semblants als homes, sotmesos a un procés de generació i successió més o menys mititzat La difusió que el pensament teogònic assolí a l’antigor és palesa en el fet que en el mateix llibre del Gènesi hom troba residus de teogonies circumdants, malgrat l’esforç de purificació monoteista que hi és fet Entre les teogonies més…

Els riscos que comporta són patologies cardiovasculars per sobrecàrrega cardíaca, diabetis resistent a la insulina, hiperlipidèmies i trastorns de la coagulació això fa que es consideri més una malaltia que un problema estètic Tot i el paper fonamental de la dieta en la gènesi de l’obesitat, hi poden estar implicats factors metabòlics genètics Quan s’assoleixen elevats graus d’obesitat, la mobilització de l’excés de greix mitjançant les mesures habituals dieta hipocalòrica, exercici físic i la seva combustió és pràcticament impossible Per evitar la morbiditat de les complicacions…

Estudià dret a Viena i fou funcionari de l’administració des del 1894 Al mateix temps estudià composició i musicologia 1893-99 Es retirà com a funcionari el 1903 i començà a treballar com a bibliotecari a la Hofbibliotek 1911-20 A partir del 1915 ensenyà musicologia, filosofia i estètica musical en diversos centres docents El 1954 esdevingué editor general del "Denkmäler der Tonkunst in Österreich" 'Obres mestres de la música austríaca' La seva importància rau en les aportacions que feu en el camp de l’etnomusicologia Intentà explicar la gènesi de la música en termes biològics,…

Fou cap del departament de geografia i cartografia de l’institut del sòl Dokucajev 1936-56, director de l’Institut de Geografia de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Prengué part en moltes expedicions i fou qui internacionalitzà la geografia soviètica Les seves obres fonamentals tracten sobre gènesi i geografia dels sòls, geografia física, paleogeografia i geomorfologia Amb KK Markov féu 1939 el primer informe sobre història del període glacial al territori de l’URSS Des del 1957 fou president del Comitè Nacional de geògrafs soviètics El 1963 rebé, a Bulgària, el premi Dimitrov per…

En la seva forma extrema, el difusionisme pressuposa l’existència d’uns pocs centres difusors de cultura i s’oposa, per tant, a la idea del parallelisme cultural , que sosté que les diferents cultures haurien arribat a produir uns resultats semblants, bé que de forma independent El difusionisme es desenvolupà a principi de segle a Europa els seus defensors més destacats foren els anglesos GE Smith i WJ Perry i els alemanys W Schmidt i F Graebner, i als EUA C Wissler Conceptes relacionats amb el difusionisme són els d'àrea cultural i cercle cultural Actualment hom admet l’existència de…

Desenvolupament enciclopèdic Fou revisada el 1970 i inclosa a Teatre original 1977 La peça ofereix una visió distanciada i molt crítica de la creació segons s’explica al Gènesi , que Oliver obté a partir d’una perspectiva còmica i verbalment enginyosa El conflicte dramàtic prové del triangle format per Nara, personatge sense tradició bíblica, Caïm i Abel La trama gira a l’entorn de la prohibició de Jahvè que els homes entrin al Jardí de l’Edèn, després que Adam i Eva en fossin foragitats Nara, però, filla d’ambdós, demana a Caïm que li dugui una pera de l’Arbre de la Vida, que es…

Llicenciat en ciències químiques a València 1944 i en farmàcia a Madrid 1946, on també es doctorà i hi fou professor auxiliar El 1947 s’incorporà a l’equip d’investigació d’un laboratori farmacèutic a Barcelona Posteriorment, el 1952, exercí com a professor auxiliar de farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en farmàcia el 1954, i fou assessor d’una companyia multinacional de productes químics El 1954, traslladat a Nova York, començà a investigar sobre la quimioteràpia  experimental anticancerosa a l’Sloan-Kettering Institute for Cancer Research Es doctorà en bioquímica per la…

Vida i obra Doctorat en teologia a la universitat de París 1534, fou catedràtic de lògica a València 1541 —disciplina en la qual introduí la lectura d’Aristòtil—, d’hebreu 1547-53, de Sagrada Escriptura 1553 i de teologia 1588 Molt compromès amb la contrareforma sorgida del concili de Trento —en el qual participà—, exercí una gran influència sobre la vida intellectual i religiosa de València És autor de l’ Auto de Caín y Abel , de 500 versos, única obra amb el nom de l’autor al Códice de autos viejos Devia ser representada en una església, perquè necessitava una escenografia important Anava…

En un principi, els edomites —hurrites en llur majoria— originaren una civilització urbana, la qual fou substituïda al s XIX aC per una altra de nòmada, més pobra El llibre del Gènesi , en fer dels fills d’Isaac, Esaú i Jacob, pares d’ambdós pobles, respectivament estableix el parentiu de raça entre edomites i israelites D’ençà de l’època de l’èxode, quan Edom negà a Israel l’autorització de passar pel seu territori, regnà entre ambdós pobles una enemistat constant David els sotmeté i n'intentà l’extermini, car Edom controlava les dues rutes de més gran interès comercial Al s…