Resultats de la cerca
Es mostren 325 resultats
Georg Simon Ohm
Física
Físic alemany.
Fou professor a Colònia, a Nuremberg i a Munic A part els seus treballs sobre geometria, òptica i acústica, poc coneguts, Ohm aportà a la ciència la llei fonamental del corrent elèctric, descoberta experimentalment i també per via del càlcul, i que actualment porta el seu nom Estudià també la polarització de les piles i la interferència dels raigs polaritzats en els cristalls, i establí una teoria de la sirena Publicà, entre altres obres, Die galvanische Kette mathematisch bearbeitet ‘Tractament matemàtic de la cadena galvànica’, 1827 i Grundzüge der Physik ‘Trets fonamentals de la física’,…
Barthold Georg Niebuhr
Historiografia
Historiador i diplomàtic alemany d’origen danès.
El 1804 fou director del banc nacional de Dinamarca El 1806, a petició del baró Von Stein, primer ministre prussià, ocupà un càrrec a l’administració prussiana Amb motiu de la caiguda de Stein i la subsegüent accessió al poder del príncep Von Hardenberg 1808, abandonà la política i passà a ésser historiògraf de l’estat prussià i professor a la Universitat de Berlín Mentre era ambaixador prussià als Estats Pontificis 1816-23 acabà d’escriure la seva gran obra Römische Geschichte ‘Història de Roma’, publicada en tres volums 1811-32 Malgrat que algunes teories seves són extravagants i que…
Hans-Georg Gadamer
Filosofia
Filòsof alemany.
Pensador de l’hermenèutica filosòfica, estudià els mètodes de les ciències humanes —sobretot l’estètica— i cercà d’harmonitzar veritat i història A més de monografies sobre Plató 1931 i 1934, Herder 1942, Bach 1946 i Goethe 1947, és autor, entre d’altres, de Wahrheit und Methode ‘Veritat i mètode’, 1960, resumit a Le problème de la conscience historique 1963, Ästhetik und Poetik ‘Estètica i poètica’, 1993, que figuren entre els títols més rellevants de les seva obra
Georg Ferdinand Frobenius
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Fou professor a la Universitat de Berlín Investigà en les branques més elevades de l’àlgebra, en connexió amb la teoria de les funcions i dels grups Els nombrosos teoremes que duen el seu nom representen un enriquiment de l’àlgebra clàssica i constitueixen un dels punts de partida de l’àlgebra moderna
Georg Ludwig Carius
Química
Químic alemany, professor de química a Heidelberg.
El mètode de Carius per a l’anàlisi quantitativa d’halògens en la matèria orgànica es basa en la conversió d’aquests en halurs d’argent per l’acció de l’àcid nítric concentrat en presència de nitrat d’argent
Rudolf Georg Binding
Literatura alemanya
Escriptor suís en llengua alemanya.
Conreà la poesia i la narració i excellí com a estilista Sobresurten Legenden der Zeit ‘Llegendes del temps’, 1909 i Der Opfergang ‘Sacrifici’, 1911 El 1933 publicà Antwort eines Deutschen an die Welt ‘Resposta d’un alemany al món’, rèplica a Romain Rolland, en defensa del nazisme
Gustav Georg Embden
Bioquímica
Fisiòleg i bioquímic alemany.
Estudià la fisiologia del múscul i el 1933 enuncià, juntament amb OFMeyerhof, una nova teoria de la fermentació alcohòlica i del metabolisme de la glucosa al múscul
Georg Moritz Ebers
Història
Literatura
Egiptòleg i novel·lista alemany.
Ensenyà egiptologia a Leipzig Les seves novelles, plenes d’erudició, són obres de divulgació de la història d’Egipte Serapis, Der Kaiser Descobrí un papir a Tebes, anomenat Papir d’Ebers , que és un escrit mèdic del començament de la dinastia XVIII que reprodueix un original molt més antic, de 110 pàgines, dividides en 877 paràgrafs, que tracten de medicina general i proposen remeis per a cada malaltia
Michael Georg Conrad
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Dirigí la revista “Die Gesellschaft” ‘La Societat’, 1885-1902, que agrupà els naturalistes alemanys, i escriví novelles sobre Munic, entre les quals Was die Isar rauscht ‘Allò que l’Isar murmura’, 1887
Georg Raphael Dönner
Escultura
Escultor austríac.
El seu estil inicià el retorn de l’escultura austríaca a les formes clàssiques És autor de la decoració de l’escala del castell de Mirabell Salzburg, 1725, de Sant Martí i el pobre catedral de Bratislava i, a Viena, de l' Apoteosi de Carles VI 1734, de Perseu i Andròmeda ajuntament i de les escultures de la font del mercat nou 1739
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina