Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, inicià l’activitat professional documentant gràficament la Transició espanyola a la revista Cambio 16   l’any 1972, de la qual fou corresponsal a Barcelona 1973-75, amb fotografies com La senyera catalana 1976 o La signatura de la Constitució 1978 L’any 1972 fundà també amb altres fotògrafs l’Agència Popular Informativa API, i el 1979 féu la primera exposició individual a la Galeria Spectrum de Barcelona 1979 L’any següent cofundà l’agència fotogràfica Cover , que dirigí en 1980-84 i 1991-94 Ha estat editor i fotògraf de nombroses revistes culturals com…

Estudià a Llotja amb Fèlix Mestres, de qui fou deixeble L’any 1914 s’establí com a professional independent Fou illustrador a les revistes Mercurio i D’Ací i d’Allà i a les ripolleses La Veu Comarcal , El Catllar i Scriptorium , de les quals també renovà gràficament la capçalera Soci del Centre Excursionista de Catalunya des del 1919, illustrà moltes de les guies que edità l’entitat com la de Les Guilleries , 1924 També collaborà al llarg de quatre dècades amb el Foment de la Pietat Catalana Igualment, treballà en la illustració de llibres, entre els quals cal destacar La…

Gènere nascut durant el Renaixament amb la finalitat de produir un equivalent modern dels jeroglífics egipcis, es consolidà al s XVI i es mantingué fins al s XIX, que desaparegué

La J de les llengües modernes deriva gràficament de la I , sovint prolongada al començament o al final de paraula en les escriptures gòtiques cursives i La lletra j és emprada com a grafia del fonema consonàntic /ž/ en posició inicial absoluta, intervocàlica o darrere de consonant joc žók, projecte pruzékte Forma part del grup gràfic “tj”, seguit de vocal no palatal, per a representar el fonema /ž/ corretja kuréže Dialectalment, sobretot a l’occident del domini, en posició inicial absoluta es realitza també com a africada jove , lleidatà žóbẹ, valencià apitxat šóvẹ i, més en…

Presentat com un sistema rectangular de coordenades, hom inscriu en les abscisses els anys de calendari i en les ordenades, les edats de manera que s’estableix gràficament el paràmetre temps com a moment i com a durada Els segments verticals són anomenenats isòcrones i fan referència a un moment per exemple, el 4 de juliol de 1954 Els segments horitzontals es coneixen com a rectes d’aniversari i separen edats exactes Els esdeveniments relatius a una mateixa edat es llegeixen horitzontalment, i els que concerneixen a un mateix any civil es llegeixen en vertical és el que hom…

La G majúscula llatina deriva gràficament de la C amb un afegitó inferior que es retreu endins La G clàssica de les inscripcions romanes consta, doncs, d’un semicercle a l’esquerra lleugerament tancat per dalt i que té l’extrem inferior corbat endins El ductus de la G capital rústica elegant consta de tres traços, l’ordre dels quals era primer, el semicercle que comprèn l’esquena i la base segon, el traç complementari que baixa tangent cap a la dreta i tercer, la part superior, lleument convexa, amb tendència, però, a l’horitzontalitat Amb la cursivització hom tendí sovint a unir…

El mot “quaresma” deriva del llatí quadragesima Al principi, tenia un caràcter marcadament baptismal es tractava d’un temps destinat a la preparació dels catecúmens a la solemne cerimònia del baptisme, que tenia lloc la nit de la vetlla pasqual A la fi del segle IV adoptà també un caire penitencial, en un doble sentit era el temps que els penitents públics acomplien les penitències necessàries per a obtenir la reconciliació amb l’Església, que s’esdevenia el Dijous Sant i era l’època en què tots els cristians practicaven el dejuni i l’abstinència, com a preparació ascètica a les solemnitats…

Hom ho expressa amb on a és el subradicand, x l’arrel i n l’índex aquesta expressió equival a x n = a El signe √sembla provenir de la deformació de la r inicial del mot llatí radix , ‘arrel’ àlgebra Una arrel d’índex 2 és anomenada arrel quadrada hom acostuma a suprimir gràficament l’índex d’índex 3, arrel cúbica d’índex 4, arrel biquadrada Les arrels de qualsevol altre índex no reben cap nom específic L’existència d’una arrel enèsima d’índex n q de p, on q i p són nombres reals i positius, és demostrada pel fet que la funció y = x n , on x varia de 0 a + ∞, és contínua i,…