Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
Òrrius
Òrrius
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, al límit amb el Vallès Oriental, accidentat pels vessants est de la Serralada Litoral.
Situació i presentació Limita amb el terme vallesà de la Roca del Vallès NW i amb els del Maresme d’Argentona NW, Cabrils SW i Vilassar de Dalt SE Se situa en una petita vall dins la Serralada Litoral Catalana, parallela a la carena de la serra i oberta vers el NE, formada per diversos torrents de la Font del Sot, de Séllecs o de Can Maurí, de Can Femades, de la Rambleta, de la Pallota, de Coll de Porc i de Can Blanc que formen la riera d’Òrrius o de Riudameia, afluent per la dreta de la riera d’Argentona, ja dins el terme d’Argentona Entre els cims que envolten la vall sobresurten el turó de…
vall de Camprodon
La vila de Camprodon a la confluència del Ter i del Ritort
© Fototeca.cat
Alta vall del Ter, al Ripollès, formada per la vall de Setcases, solcada pel Ter, i la de Molló, solcada pel Ritort.
Aquests rius conflueixen a Camprodon escindint el peneplà axial bé que geogràficament en resti marginada, hom estén la denominació a la vall del Ter des que, just després de Camprodon, travessa els Prepirineus reduïts en aquest sector a les serres interiors fins a Sant Pau de Seguries, població encara inclosa dins l’àrea del mercat de Camprodon, centre de la vall Al N limita amb les valls de la Tet Conflent i del Tec Vallespir La conca d’alimentació s’obre, al NW, amb el circ d’Ulldeter o de Morenç 2396 m alt, de modest modelatge glacial, entapissats per dipòsits morènics, dominats per una…
Sant Andreu de Sos (Sessué)
Art romànic
Situació Església romànica molt ben conservada, que té adossat a l’antiga façana de ponent un campanar de torre del segle XVII ECSA - JAAdell L’església parroquial de Sant Andreu és als afores del poble de Sos, cap al sud, a l’aresta d’un esperó rocallós que domina la vall, on era situat l’antic castell de Sos Mapa 32-9180 Situació 31TBH934128 S’hi arriba pel mateix camí asfaltat de Sessué JAA Història Sos va donar nom a la part baixa de la vall de Benasc, car el castell de Sos n’era llavors el principal centre Aquest castell és conegut des de l’any 976 Tanmateix, de la parròquia de Sos no es…
El massís del Canigó com a exemple de la geologia herciniana
El massís del Canigó és un dels millors exemples, tant per les seves dimensions com per les condicions d’aflorament, dels massissos de gneis que d’una manera esglaonada es troben a la zona axial dels Pirineus centrals i orientals És en aquest massís on l’erosió assoleix els nivells estructuralment més profunds de tots els Pirineus Mapa geològic i secció del massís del Canigó, un dels millors exemples dels doms de gneis que es troben a la zona axial pirinenca La cartografia i la secció reflecteixen l’estructura de dom suau que dibuixen els gneis del Canigó i el seu caràcter laminar entre els…
el Besiberri

El massís del Besiberri
© Xevi Varela
Massís
Massís muntanyós de la zona axial pirinenca, constituït per roques plutòniques de tipus granític d’edat herciniana, orientat de nord a sud, al límit entre la Vall d’Aran (terme de Salardú), al nord, i les valls ribagorçanes de Boí (terme de Barruera) i de Barravés (terme de Vilaller), al sud.
La línia de crestes, anomenada els llastrals de Besiberri , comprèn els cims del Besiberri Nord 3008 m, termenal dels municipis abans esmentats, el Besiberri del Mig 2995 m i el Besiberri Sud 3023 m a l’extrem meridional hi ha el pic de Comaloforno 3033 m, el cim més alt del massís El vessant oriental cau violentament damunt la vall de Besiberri , la zona més septentrional del terme de Vilaller Alta Ribagorça, drenada pel riu de Besiberri , afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana a la capçalera hi ha l’ estanyet de Besiberri 2180 m alt i, a mig curs, l’ estany de Besiberri 1987 m…
Sant Sadurní de Nabiners (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Vista des de la part de ponent de les ruïnes del que fou aquesta església ensulsiada recentment ECSA – JA Adell L’antiga església de Sant Sadurní es troba en el veïnat, totalment abandonat i ruïnós, de Nabiners, situat al cim d’un pujol, dominant el pla de la Seu d’Urgell i l’entrada de la vall de Castellbò Mapa 34–11253 Situació 31TCG717865 Per a anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en parlar del castell de Nabiners JAA Història La notícia més antiga que coneixem del lloc de Nabiners data del 987, en què Ermeriga ven al levita Sendred uns alous situats en…
Guyana

Vista aèria de la cascada Kaieteur
Estat
Estat del NE de l’Amèrica del Sud, que limita al N amb l’oceà Atlàntic, a l’E amb Surinam, al S i SW amb el Brasil i a l’W amb Veneçuela; la capital és Georgetown.
La geografia Situada sobre el massís de roques primàries de la Guaiana, ofereix un relleu que s’aixeca suaument cap als confins del Brasil i de Veneçuela Al S, un altre massís granític, amb serres aïllades, s’eleva a 1500 m a la Sierra de Acarí, fronterera amb el Brasil De clima equatorial, el territori que hom dedica als conreus és una mínima franja costanera 2,3% del territori, que per la fertilitat dels alluvions i l’abundor d’aigua obté bones collites d’arrels i tubercles, hortalisses i fruita cocos, plàtans i mangos per al consum nacional, i taronges i bananes per a exportar…
Toledo

Vista de la ciutat de Toledo sobre un batòlit envoltat pel riu Tajo
© CIC-Moià
Municipi
Ciutat de la comunitat de Castella-la Manxa, capital de la província homònima.
Bastida damunt un batòlit granític fendit pel riu Tajo, que la mig encercla i s’hi encaixa epigènicament, la situació estratègica controlant la ruta E-W del Tajo, explica el seu paper de capital fins el 1563 La manca d’indústria i l’absorció comercial per part de Madrid expliquen que els 37000 h que li són atribuïts durant el califat de Còrdova no hagin estat superats fins el 1950 40243 h La seva artesania, de gran prestigi or de Toledo —avui en part fabricat a Menorca—, armes blanques, ha cedit la importància davant les noves indústries pol de descongestió de Madrid i, sobretot, davant el…
Castell de Rocabertí (la Jonquera)
Art romànic
Situació Les restes del castell de Rocabertí són situades uns 3 km al nord-est de la població de la Jonquera, al cim d’una penya granítica que té una forma cònica Des d’aquest indret, hom pot albirar i controlar els colls de l’Albera i els camins que hi menen Una vista de les ruïnes del castell J Todó-TAVISA Una vista de les ruïnes del castell des del costat de tramuntana F Tur Mapa 220M781 Situació 31TDG905986 Per arribar al castell de Rocabertí, des de la Jonquera, cal agafar el camí que porta al mas Brugat, un gran casal que hi ha als peus i al nord-oest del puig on s’alça el castell, en…
EI marc geogràfic del romànic del Vallespir
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del, Vallespir amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El Vallespir és una comarca ben individualitzada dins la Catalunya del Nord i té la seva capital a la vila de Ceret Morfològicament la comarca coincideix amb els cursos alt i mitjà del Tec, mentre que el curs baix d’aquest riu correspon ja a la comarca del Rosselló Els seus aproximadament 551, 85 km 2 , solcats com ja s’ha dit per una part del curs del Tec —el qual hi ha modelat una vall sovint encaixada i salvatge—, es troben limitats al sud per les muntanyes que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina