Situació
Església romànica molt ben conservada, que té adossat a l’antiga façana de ponent un campanar de torre del segle XVII.
ECSA - J.A.Adell
L’església parroquial de Sant Andreu és als afores del poble de Sos, cap al sud, a l’aresta d’un esperó rocallós que domina la vall, on era situat l’antic castell de Sos.
Mapa: 32-9(180). Situació: 31TBH934128.
S’hi arriba pel mateix camí asfaltat de Sessué. (JAA)
Història
Sos va donar nom a la part baixa de la vall de Benasc, car el castell de Sos n’era llavors el principal centre.
Aquest castell és conegut des de l’any 976. Tanmateix, de la parròquia de Sos no es tenen referències històriques d’època medieval.
L’església de Sant Andreu patí intenses transformacions i afegits a l’època moderna. L’any 1571, com tota la vall de Benasc, la parròquia de Sant Andreu de Sos s’integrà al nou bisbat de Barbastre. (JBP)
Església
Planta de l’església on s’observa un complex procés constructiu.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó força peculiar, amb un perfil ultrasemicircular, quasi parabòlic. Aquesta volta és reforçada per dos arcs torals i la nau és capçada a llevant per un absis semicircular obert directament a la nau.
Com tantes altres esglésies d’aquesta regió, la de Sos fou modificada per l’afegitó de capelles a les façanes nord i sud, la substitució de la porta original, encarada al nord, per una magnífica portada renaixentista tardana, datada el 1658, i sobretot per la construcció d’un campanar de torre, adossat a la façana de ponent, del mateix ample que la nau.
De les obertures originals del temple només es conserva la finestra central del semicilindre absidal, de doble esqueixada. L’aparell de les parts originals és de carreuó granític molt ben tallat, sense polir, disposat molt ordenadament en filades uniformes i regulars. Cal assenyalar que a l’interior del sector de llevant del temple, el mur s’assenta sobre un sòcol format per la roca natural retallada, seguint el perfil del mur, fet que ha portat a suposar que aquest retall correspongui a una església anterior a l’actual, hipòtesi que no s’adiu amb la realitat de l’arquitectura de l’edifici, en la qual s’observa, però, l’evidència d’un complex procés constructiu. La presència de dues clares juntes constructives, l’una al tram de llevant de la nau i l’altra a la unió de la nau amb la torre de ponent, palesa l’existència de diverses fases constructives posteriors a l’original, una que afectaria la torre i una altra que afectaria el cos de la nau medieval. Un desgruix al mur nord, prop de la porta, que no es reflecteix a l’interior, evidencia la complexitat d’un procés constructiu que no trenca, però, la unitat global de l’obra alt-medieval.
Les façanes han estat molt alterades a la seva part alta i han perdut els ràfecs, llevat de la façana absidal, que es conserva sencera i que té dues lesenes raconeres a la seva unió amb la testera de la nau, les quals recullen un ràfec executat en pedra tosca, molt senzill, format per una imposta bisellada.
L’execució de l’ornamentació de la façana absidal i l’acurada construcció dels paraments ens situen davant d’una obra austera, plenament integrada en les formes de l’arquitectura del segle XII, que es resisteix a l’abandó definitiu de les tecnologies dominants al segle precedent. (JAA)
Talla
Talla de la Mare de Déu amb el Nen assegut sobre els seus genolls, conservada en una casa particular i datable de la darreria del segle XII o l’inici del XIII.
E. Calbera
Procedent de Sant Andreu de Sos es conserva, en una casa particular, una talla en fusta policromada representativa de la imatge de Maria com a Sedes Sapientiae, que és coneguda com la Mare de Déu del Pui.
La imatge fa 56 X 17 X 13 cm i seu sobre un seient de tipus cofre, sense respatller. Sobre els genolls sosté la imatge del seu Fill, que ha perdut la mà dreta, mentre que amb l’esquerra subjecta el que sembla un llibre, que alhora és també subjectat per la Mare de Déu amb la mà esquerra. Ambdós personatges porten corona i vesteixen túnica i mantell. La Mare porta el mantell obert totalment pel davant, i el Fill, creuat per la cintura. Com a atribut, la Mare aguanta amb els dits de la mà dreta una esfera.
M. Iglesias (1985-88, I/3, pàg. 107) relaciona la talla amb les procedents de Sant Salvador de Bibils (Alta Ribagorça) i amb la de la Mare de Déu de Sant Vicenç de Roda d’Isàvena (Baixa Ribagorça), desapareguda en el robatori de l’any 1979; totes tres, segons el mateix estudiós, devien pertànyer al taller de Roda d’Isàvena. És una talla que, com ja indicà aquest mateix autor, denota una gran qualitat tècnica i que demana una bona neteja de les repintades que encara avui presenta la peça.
La relació entre les dues marededeus esmentades és visible sobretot en el tractament dels trets facials, com ara en la forma dels narius o en el perfil oval del rostre. Tanmateix, cal tenir en compte que estic establint comparacions amb una imatge —la de Roda d’Isàvena— de la qual només resten imatges fotogràfiques (vegeu Iglesias, 1980, fot. núm. 65) i, davant d’això, caldrà esperar els resultats finals de l’estudi comparatiu global de totes les imatges de fusta de la Ribagorça que actualment estic realitzant. D’altra banda, crec que la relació establerta amb les talles de Sant Salvador de Bibils no és consistent.
Sobre la datació de la peça hi ha dues opinions. M. Iglesias li atorga una datació coincident amb les primeres dècades del segle XII, mentre que en el catàleg de l’exposició “Tierra Nuestra. Arte y Fe en el Valle de Benasque” (núm. 38) figura datada a l’últim terç del segle XII, datació que em sembla més aproximada a la realitat formal de la peça. No considero que es pugui datar abans de la segona meitat del segle XII. (CLIU)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Abadal, 1955, vol. II (II), doc. 236, pàgs. 410-411
- Iglesias, 1985-88, vol. I/3, pàgs. 104-107
- Benedicto, 1995, pàgs. 137-139
Bibliografia sobre la talla
- Tierra Nuestra. Arte y Fe en el Valle de Benasque, 1994, núm. 38
- Iglesias 1985-88, vol. 1/3, pàg. 107