Resultats de la cerca

Fill del duc Robert I i de la seva segona muller, Maria Antònia de Portugal Succeí el seu nebot Robert II com a duc de Parma i cap d’aquesta casa ducal Durant la Primera Guerra Mundial fou oficial d’artilleria de l’exèrcit belga, i participà amb el seu germà Sixt en les negociacions secretes entre el seu cunyat, l’emperador Carles I d’Àustria, i els aliats Pretengué durant un quant temps el tron de França i escriví articles i algun llibre fent valer els orígens francesos de la seva família El 1936, en morir Alfons Carles de Borbó, darrer representant de la dinastia…

Fill i successor del duc Guillem I i d’Elionor d’Àustria El 1581 es casà amb Margarida Farnese de Parma, la qual repudià per causa d’esterilitat, i després 1584 amb Elionor de Mèdici de Toscana Comandà tres expedicions a Hongria contra els turcs 1595, 1597 i 1601 Féu de la seva cort un brillant centre teatral, i fou un gran mecenes

Net de l’emperador Leopold II i fill de Ferran III, fou el més liberal dels sobirans d’Itàlia de l’època, i acordà una constitució als seus súbdits El 1848 hagué de fugir, puix que s’instaurà un govern provisional republicà Restablert el seu poder amb l’ajut d’Àustria, fou expulsat definitivament el 1859

Fill del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens , i de la comtessa de Palamós, Elisabet de Requesens Casat a Baena el 1539 amb Beatriz Fernández de Córdoba i Figueroa coneguda per Beatriz de Figueroa , neta de Gonzalo Fernández de Córdoba, residí habitualment a Barcelona, on esdevingué un dels personatges més influents de la ciutat Afeccionat a la literatura i a la filosofia i admirador d’Ausiàs Marc, intervingué en la compilació dels manuscrits de les obres d’aquest poeta, copiats el 1541 i el 1542, i en costejà les edicions barcelonines A ell dedicà l’editor Claudi…

Esdevingué amant de la reina Joana II, que el nomenà gran senescal Imposà la seva autoritat en el reialme sobre la del gran conestable Muzio Attendolo Sforza El 1420 aconsellà la reina d’apellar a Alfons IV de Catalunya-Aragó, però, d’acord amb Sforza, lluità contra les forces del rei i fou capturat a Castelcapuano 1423 Patrocinà la substitució d’Alfons IV per Lluís III, duc d’Anjou, a qui mantingué relegat en el ducat de Calàbria Instà de nou el retorn del rei i procurà la treva d’aquest amb Nàpols 1430 Fou assassinat en una conjuració amb la…

Fill del duc Joan I, el succeí quan fou assassinat, i acusà del crim el futur Carles VII de França, que atacà a les fronteres i a la Picardia Acceptà Enric V d’Anglaterra com a regent i hereu del regne francès tractat de Troyes, 1420, però, atacat per França i Luxemburg, reconegué Carles VII en el tractat d’Arràs 1435, bé que n'obtingué terres a Borgonya i a la Picardia S'uní a França contra Anglaterra 1436, però se'n separà el 1440 Es casà amb Miquela de França 1409, que li aportà en dot Somme, el Bolonès i una gran part de la Picardia, amb Bona d’Artois 1424 i amb…

Regent de França 1715-22 Fill i successor del duc Felip II i de la princesa palatina i casat amb la seva cosina germana Mlle de Blois, filla legitimada de Lluís XIV i de Mme de Montespan Fou enviat per Lluís XIV de França en auxili de Felip V 1707 Bé que no arribà a temps de participar a la batalla d’Almansa, en tragué força partit conquestes de Requena i Xiva En capitular València, concedí un perdó general que Felip V cuità a desvirtuar amb les seves mesures repressives Aquesta actitud benèvola fou malvista per la cort borbònica, que sospitava que el duc d’Orleans…

Fill i successor de Segimon I El 1561, davant els atacs moscovites, els cavallers Portaespases li cediren Livònia i la sobirania nominal de Curlàndia, regions cobejades per russos i suecs Per defensar-se millor de les escomeses del tsar Ivan IV, que ja havia conquerit Polotsk i una part de Livònia, fou enfortida la confederació lituanopolonesa el 1569, per la unió de Lublín, Lituània i Polònia, fins aleshores unides solament per la persona del sobirà comú, es fongueren en un sol estat Esperit tolerant, Segimon II es casà amb la princesa Barbara Radziwiłł, calvinista, i autoritzà la difusió de…

El seu net vengué la vila d’Àndria a Fabrizio Carafa, segon comte de Ruvo mort el 1554, i el fill d’aquest, Antonio Carafa, tercer comte de Ruvo mort el 1565, fou creat de nou 1556 duc d’Àndria, títol que encara porten a Itàlia els Carafa descendents seus El 1740 fou adjudicada la grandesa d’Espanya a l’onzè duc, Ettore Carafa mort el 1764 El 1904, el títol concedit al Gran Capità fou rehabilitat a Espanya, amb la grandesa, a favor d’un membre de la família Bustos

Succeí el seu pare Basili I sota la tutela del seu avi Vitold, granduc de Lituània mort el 1430 El dret a la successió li fou inútilment disputat pel seu oncle Jordi i pel fill d’aquest, Demetri Semjaka, que el féu eixorbar 1446 Aconseguí finalment d’imposar-se el 1453 S'oposà a l’acceptació del decret d’unió de les esglésies grega i romana 1439 per part del metropolita de Moscou, Isidor, el qual fou substituït i empresonat Fou el primer pas cap a la constitució d’una església nacional russa El succeí Ivan III, el Gran