Resultats de la cerca
Es mostren 584 resultats
crida
Electrònica i informàtica
Instrucció que desencadena, de manera explícita i supeditada, l’execució des d’un procés o tasca d’un altre procés o tasca, deixant en estat latent el primer procés o tasca fins que s’acaba l’execució del supeditat.
El procés de crida, per tant, s’ha de preocupar del canvi de context entre el procés que crida i el procés cridat ha de fer la transferència d’informació entre el primer i el segon, i ha de guardar el context d’execució d’abans de la crida, per tal de poder-lo recuperar un cop s’acabi l’execució del procés cridat D’això darrer se n'encarrega el procés de retorn, que és també el responsable de la transferència d’informació entre el procés cridat i el procés que ha fet la crida
escorxador

Façana de l'antic escorxador d'Alginet
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Zootècnia
Lloc destinat a matar i escorxar el bestiar.
El concepte tradicional d’escorxador lligat a les carnisseries ha evolucionat cap a installacions centralitzades, on hom té molta cura dels problemes d’higiene i de l’aprofitament màxim de tots els productes Aquests propòsits s’assoleixen gràcies a la racionalització i la mecanització i als circuits independents que segueixen la carn i els residus A causa de l’alterabilitat d’aquests productes alimentaris, els escorxadors moderns disposen d’installacions complementàries per al tractament in situ dels residus, de quadres per a guardar-hi el bestiar que ha d’ésser sacrificat i,…
pinacoteca
Art
Edifici destinat a conservar o exposar col·leccions de pintura.
A la Grècia antiga, la pinacoteca designava pròpiament el lloc que atresorava πίνακεέ o tauletes pintades de caràcter votiu Hom té notícia de l’existència de la pinacoteca d’Atenes, vasta sala precedida d’un vestíbul, situada a l’ala esquerra dels Propileus de l’Acròpolis Probablement, tots els santuaris grecs posseïren colleccions de tauletes similars A l’època hellenística i romana, les pinacoteques començaren a atresorar colleccions més de caràcter artístic que no pas religioses, i d’aquí procedeix l’ús actual del terme, que designa els edificis, que, de fet, són museus museu…
Aurora Patriótica Mallorquina
Periodisme
Diari en castellà, aparegut a Palma, Mallorca, el 15 de juny de 1812.
Editat per Isidoro de Antillón , Guillem Ignasi de Montis , Vicenç Salvà i Pérez, Miguel de Victorica , Joaquim Porres i Josep Badia els dos últims reeixiren a guardar l’anonimat Combaté el clericat i l’absolutisme, per la qual cosa sostingué polèmiques amb els grups reaccionaris dirigits per Ramon Strauch i Miquel Ferrer Diari de Buja Deixà de sortir del 29 d’abril al 19 de maig de 1813 després reaparegué, però s’extingí definitivament el 19 de desembre Els absolutistes perseguiren els redactors i fins i tot els subscriptors els exemplars foren cremats, i la lectura prohibida…
format d’intercanvi de gràfics
Electrònica i informàtica
Format d’emmagatzematge que comprimeix fitxers gràfics de 8 bits amb color, amb un factor de compressió 2:1.
L’element bàsic dels fitxers GIF és una taula de colors capaç de guardar els 256 colors diferents més usats en un determinat fitxer La qualitat de la descompressió és molt bona si el fitxer usa com a màxim els 256 colors emmagatzemats, i a partir d’aquí s’empobreix com més colors s’usin Malgrat això, es tracta d’una descompressió sense pèrdua en les dades es pot perdre la capacitat de representar un cert color, però tots els elements gràfics s’han recuperat a la perfecció El format GIF fou desenvolupat per CompuServe com a mitjà per a transmetre fitxers a través de les línies…
tió

Parada de venda de tions
© Lluís Prats
Folklore
Tronc gros, sovint ple de grops, que per Nadal hom fingeix que, a força de bastonades de les criatures, arriba a cagar dolços i altres regals.
Al Principat i a Mallorca era costum de guardar un tió per a encendre la nit de Nadal dies abans les criatures li portaven força menjar pa, blat de moro, garrofes, serradures, etc perquè pogués cagar després L’acte de fer cagar el tió , tradicionalment la nit de Nadal, constitueix una gran festa de menuts i de grans mentre el bastonegen, els infants solen cantar la fórmula “tió, caga torró, d’avellana i de pinyó” o una altra de semblant, més o menys ampliada Malgrat una certa regressió, sobretot a les ciutats, la tradició encara és viva i amb tendència a renéixer en molts llocs
rabadà
Noi que ajuda un pastor a guardar el ramat.
topina
Topí gros, on hom solia guardar confitat el porc.
lletera

Lleteres
Paul Hamilton (CC BY-SA 2.0)
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina