Resultats de la cerca

Graduat a la Universitat de Rochester 1941, posteriorment treballà a l’Institut Nacional de Salut 1942-52 i a les universitats de Nova York, on fou cap de la secció d’enzims i metabolisme 1947-52, a la de Washington de Saint Louis 1953-59 i, finalment, a la de Stanford, on fou cap del departament de bioquímica fins el Descobrí els mecanismes de síntesi biològica dels àcids ribonucleics i desoxiribonucleics, portadors de la informació genètica, i aïllà l’ADN polimerasa, l’enzim per a sintetitzar l’ADN El 1959 compartí el premi Nobel de medicina amb Severo Ochoa Posteriorment obtingué la…

El lisozim hidrolitza els enllaços glucosídics entre els aminosucres N-acetilglucosamina i l’àcid N-acetilmuràmic alternatius de la cadena del polisacàrid Descobert per Alexander Fleming 1922 en el mucus nasal, ha estat també aïllat en la clara d’ou, en diferents teixits i secrecions animals llàgrimes, saliva, sang i en el làtex d’alguns vegetals El lisozim és una proteïna d’una sola cadena plipeptídica de 129 residus d’aminoàcid de seqüència coneguda, entrecreuada per quatre ponts —S— convalents formats per cadenes laterals de cisteïna La seva estructura tridimensional ha estat determinada…

Compaginà la pintura amb la feina en el negoci de pastisseria familiar El 1928 exposà per primera vegada en una mostra collectiva, al Centre Agrícola del Penedès Participant del moviment d’avantguarda, la seva obra tingué un caràcter localista i quotidià Realitzà els murals de la sala Sant Raimon de Penyafort ara coneguda com a sala Pau Boada de l’Ajuntament de Vilafranca i, posteriorment, els vitralls de la basílica de Santa Maria Illustrà llibres com Vilafranca, senyora vila , de Manuel Trens, i revistes com la Gaseta de Vilafranca , de Pere Mas i Perera l’ Hèlix , de Joan Ramon Masoliver…

El seu origen es remunta a França, el 1920, i els primers cercles foren fundats per Ricciote Canudo, Louis Delluc i Léon Moussinac A Alemanya, del 1924 al 1930, funcionaren abundants Filmfreunden als Països Baixòs destacà la Film-Liga i a Itàlia, el règim feixista fundà el 1934 el Cine-Club Nazionale A la Gran Bretanya, el 1938, hi havia 148 Film Societies A Espanya, a part l’activitat que des del 1925 desenvolupà la Residencia de Estudiantes de Madrid, amb Juan Piqueras, Ernesto Giménez Caballero i Luis Buñuel, fou a Catalunya on hi hagué els focus més entusiastes les sessions de l’…

Estudià als EUA i a la Facultat de Belles Arts de Barcelona Professor a L’Escola Massana de Barcelona, ha exercit la docència en altres centres com ara la School of Visual Arts Nova York i el Centro Galego de Arte Contemporanea Santiago de Compostella Treballa l’escultura d’una forma múltiple, integrada i relacionada amb l’entorn a través de la llum i el color De la seva producció, sobresurten escultures permanents a l’exterior, entre les quals Homenatge a la unitat europea 1987, Sant Boi de Llobregat, Agulla 1990, Fundació Miró de Barcelona, Punta de Terradets 1992, Pas de Terradets, Pallars…

L’ADN resulta danyat de manera contínua per diversos agents, com ara la radiació, els mutàgens químics, la calor, els errors enzimàtics durant la seva replicació i el deteriorament espontani Hom calcula que cada cèllula de mamífer perd cada dia de forma natural diversos milers de bases d’ADN Per a reparar aquests danys, les cèllules han desenvolupat diversos mecanismes que s’agrupen en tres categories bastant àmplies reparació per escissió, reparació directa i reparació postreplicativa En tots els processos de reparació intervenen enzims específics En la reparació per escissió, uns enzims…

Els primers caces, que aparegueren a l’inici de la Primera Guerra Mundial, eren aparells d’observació dotats d’armament A partir del 1915 foren creats nous tipus d’avions dedicats específicament a actuar com a caces Les característiques que hom els demanava eren una gran maniobrabilitat, una bona velocitat ascensional i una acceptable velocitat en vol horitzontal El biplà fou aleshores el tipus d’avió que s’adaptava millor a aquestes característiques, fins que l’aparició dels bombarders monoplans, de velocitat igual o superior a la dels caces biplans, obligà a deixar el criteri de…

L’aterratge d’un avió és efectuat sempre amb la proa cara al vent per obtenir les millors condicions de sustentació amb la mínima velocitat respecte a la terra per a ajudar-hi, l’aterratge és fet amb els flaps fora La velocitat de l’avió respecte a l’aire en el moment de tocar terra ha d’ésser molt pròxima a la velocitat crítica o de pèrdua, que en els avions moderns és relativament alta les pistes d’aterratge, per tant, han d’ésser molt llargues per a permetre la desceleració de l’avió mentre hi roda La utilització del sistema de frenada normalment és fet als darrers moments de rodar per la…