Resultats de la cerca

És un hoste típic de les platges fangoses i descobertes, dels estuaris i dels bancs de sorra costaners nia entre els matolls de les riberes dels aiguamolls S'alimenta d’insectes aquàtics i de petits crustacis És migrador parcial als Països Catalans nia al nord, al centre i a l’est d’Europa, i també a la Camarga i al sud de la península Ibèrica, sovint en colònies

Llur cos és transformat en una massa informe amb ramificacions o arrels que penetren a l’interior de l’hoste no s’hi reconeix, doncs, cap mena de segmentació ni d’apèndix, ni tampoc aparell digestiu Són hermafrodites En llur desenvolupament larval passen per les fases de naupli i cipris i produeixen no totes les espècies castració parasitària i inversió de sexe La majoria d’espècies pertanyen al gènere Sacculina saculina

Monogeni paràsit del gripau d’esperons Pelobates cultripes , pertanyent a l’espècie Polystoma pelobatis La fotografia ha estat feta a partir d’exemplars trobats als Pirineus catalans Santiago Mas-Coma Els monogenis són platihelmints aquàtics de cicle biològic simple D’hoste únic, la majoria són paràsits externs de peixos, marins i d’aigua dolça, però també n’hi ha que parasiten crustacis i cefalòpodes d’altres són paràsits interns d’amfibis, quelonis i rarament una sola espècie de mamífers Externament, el seu cos és allargat i pla, amb un òrgan característic a la regió…

Estudià al Lycée de Rouen i es graduà a Filadèlfia Desenvolupà la seva professió a Lima i a Trinitat, i el 1870 tornà a Cuba Descobrí que el mosquit cúlex és l’hoste intermediari en la transmissió de la febre groga a l’home, i investigà altres malalties tropicals el beri-beri, la lepra, el còlera, etc El 1915 el govern cubà creà en honor seu l’Instituto Finlay per a la investigació de medicina tropical

La medicina darwinista té com a fonament el fet que la selecció natural ha determinat les característiques fisiològiques i anatòmiques del cos humà per tal d’optimitzar l’èxit reproductor, i que la salut i la malaltia s’han d’incloure en aquests paràmetres Per exemple, considera que la regulació dels sistemes de defensa és molt sensible, per la qual cosa l’activació de les defenses i les molèsties que porta associades, com la tos i la febre, són, molts cops, innecessàries, però la seva sensibilitat contribueix a millorar l’eficàcia defensiva i, amb ella, l’èxit reproductor de l’espècie…

Aquestes són tan complexes, que semblen metazous, i presenten com a característica les càpsules polars, amb un líquid urticant i unes valves plasmodials Típicament tenen un sol hoste La subclasse comprèn tres ordres actinosporidis o actinomixidis, mixosporidis i microsporidis Representants més importants de la subclasse dels neosporidis ordre dels actinomixidis Tetratinomyxon sp ordre dels mixosporidis Mixidium sp ordre dels microsporidis Nosema apis nosema de les abelles Nosema bombycis nosema del cuc de seda ordre dels haplosporidis Urosporidium sp Ichtyosporidium sp

Aquest platihelmint habita, en forma adulta, als budells del gos, del gat i d’altres mamífers L’home n'és un hoste intermediari, que es contamina ingerint, amb els aliments, els ous eliminats pels animals infectats L’embrió és absorbit a l’intestí i amb la sang venosa arriba al fetge o al pulmó, on comença el desenvolupament formant el quist hidatídic El quadre clínic canvia segons la mida, la localització o l’eventual ruptura del quist El tractament és quirúrgic

Bé que en ésser descoberta feu pensar en la hipòtesi segons la qual l’ADN procedent d’un bacteri mort podria incorporar-se a l’ADN d’un bacteri viu de la mateixa soca o d’una altra de diferent, hom topà amb la dificultat de comprendre com una macromolècula de la grandària de l’ADN podia travessar la membrana bacteriana i el citoplasma fins a arribar a l’ADN del bacteri hoste Les dades que ofereix la microbiologia contemporània han fet evolucionar la manera de comprendre la transformació

Tenen ulls composts, força grossos i molt separats, i les antenes van inserides en una fosseta comuna o en dues de contigües l’aparell bucal és reduït i no funcional les ales són curtes i grosses i de color gris fosc Són insectes diürns Ponen els ous prop de l’orifici nasal o dels ulls dels grans mamífers les larves penetren a la cavitat nasal i als sins maxillars i frontals, on creixen alimentant-se de mucositats surten de l’hoste expulsats per un esternut i passen a nimfes en el sòl o en els excrements