Resultats de la cerca
Es mostren 352 resultats
Constitució de l’Havana
Constitució catalana independentista redactada a Cuba.
El text fou aprovat a l’Havana, l’octubre de 1928, per l’Assemblea Constituent del Separatisme Català, presidida per Francesc Macià Tanmateix, la constitució fou obra personal de Josep Conangla i Fontanilles , i estava formada per 36 títols dividits en 302 articles Definia la República Catalana independent com a tècnica, democràtica, representativa i basada en els principis de la democràcia liberal Establia el vot universal i secret, l’elecció indirecta del cap d’estat, un parlament d’una sola cambra, l’abolició de les províncies i la instauració de consells comarcals Separava església i…
Quint Sertori
Història
General romà.
D’extracció sabina, fou tribú militar a Hispània 98 i legat durant la Guerra Social 91-88 Com que Sulla s’oposà a la seva elecció per al tribunat, entrà en el partit democràtic de Gai Mari , del qual fou el millor lloctinent, bé que no aprovà el seu terrorisme a Roma estiu del 87 Nomenat governador de la Hispània Citerior per les forces democràtiques 82, fou proscrit per Sulla i hagué de fugir a Mauritània 81, on desbaratà un exèrcit sullià Reclamat pels lusitans, tornà a Hispània, on arribà a establir, contra el poder d’Itàlia, un veritable estat romà, recolzat sobre l’amistat dels pobles…
Orquestra Simfònica de Barcelona
Música
Formació orquestral fundada el 1910 per Joan Lamote de Grignon.
En un ambient de revifalla del món musical a Catalunya, Joan Lamote de Grignon cregué que una ciutat com Barcelona havia de disposar d’una orquestra estable, a semblança de l’Orquestra Simfònica de Madrid, que per aquelles dates havia visitat la ciutat comtal Fou així com nasqué l’Orquestra Simfònica de Barcelona OSB, sota el patrocini d’Eusebi Bertrand L’OSB dugué a terme una important tasca pel que fa a la difusió de la música, amb la realització de concerts en nombrosos pobles i ciutats de Catalunya i de l’Estat espanyol Del 1916 al 1924 oferí les Matinés Líriques Populars al Teatre…
Museu de Mataró
Museu
Centre museístic de la ciutat de Mataró que té la seu a l’antiga casa pairal de Jeroni Serra.
Fou creat per acord municipal el 1894, encara que se'n coneixen precedents des del 1889 L’any 1915 el consistori adquirí l’immoble de Can Serra per a destinar-lo a biblioteca i a museu, i és la seu actual del Museu de Mataró Durant la Guerra Civil Espanyola l’edifici fou magatzem de les obres d’art i del patrimoni del Maresme que la Generalitat republicana salvaguardà No fou fins després de la contesa que s’enllestiren les obres de rehabilitació El nou museu, anomenat Museu Municipal de Mataró, s’inaugurà definitivament l’any 1942 Al llarg dels anys, les colleccions s’anaren ampliant amb…
Francesc Riuró i Llapart
Arqueologia
Arqueòleg.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Girona i es guanyà la vida com a delineant Treballà amb l’arquitecte Rafael Masó i Valentí 1928-35, el qual el posà en contacte amb l’arqueologia a través de treballs de prospecció i restauració a la ciutat de la Girona, com ara els dels Banys Àrabs, Sant Pere de Galligants i les muralles, en collaboració amb Josep de Calassanç Serra i Ràfols , Carles de Palol i altres, que el portaren a descobriments notables, com els oppida ibèrics de Quart 1932 Fou cofundador i membre actiu de la secció arqueològica del Grup Excursionista i Esportiu Gironí El 1936 Pere…
República Catalana
Història
Règim proclamat des del palau de la Generalitat de Barcelona per Francesc Macià el dia 14 d’abril de 1931, hores abans que a Madrid es produís la proclamació de la República Espanyola.
Tres dies després, amb la visita a Barcelona de tres ministres del govern provisional de Madrid —Nicolau d’Olwer, Marcellí Domingo i Fernando de los Ríos— es produí l’acord de substituir la República Catalana per una Generalitat de Catalunya i hom fixà el procés d’elaboració d’un estatut d’autonomia que havia d’ésser aprovat en definitiva per les corts constituents espanyoles En realitat, el gest inicial de Macià fou ambigu i provisional, amb un gradual abandó del to independentista Les successives fórmules emprades foren primer, la proclamació de “l’Estat Català, que amb tota cordialitat…
Manuel Sayrach i Carreras
La casa Sayrach, de Manuel Sayrach i Carreras, a la Diagonal de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Literatura
Arquitecte i escriptor.
Fill de Miquel Sayrach i Carabassa El 1904 publicà L’Idili del Poeta i el 1909 escriví L’arquitectura nova , text inèdit on el preocupava la troballa d’un “estil catalàunic” Es titulà a Barcelona el 1917 Gran gaudinià, projectà, encara estudiant, la reforma de la casa familiar a Sant Feliu de Llobregat —coneguda per la Torre dels dimonis —, en la qual sobresortien el jardí i el mur allegòric de la Creació, influïts pel parc Güell tot derruït el decenni dels seixanta Construí a Barcelona la casa Sayrach de la Diagonal 1917-18 i la veïna del carrer d’Enric Granados 1926, el monument al Sagrat…
,
afanomicosi
Veterinària
Pesta micòtica, produïda per Aphanomyces astaci, que afecta els crancs de riu ibèrics i europeus, i és la responsable de llur gairebé total desaparició.
Fèlix Cucurull i Tey
Literatura catalana
Novel·lista, poeta i historiador.
Vida i obra Collaborador en diversos diaris i revistes “Tele-estel”, Serra d’Or , “Canigó” i Avui Publicà poesia de to simbolista A mig camí del seny 1946, Vida terrena 1948, Els altres mons 1952 i El temps que se’ns escapa 1959 La seva narrativa és de caràcter psicològic amb trets realistes L’últim combat 1954, Només el miratge 1956, A les 21,13 1956, La pregunta i l’atzar 1959 i El silenci i la por 1962 El 1975 publicà un aplec de narracions aparegudes abans, en part, en altres llengües, sota el títol El desert Gairebé una paraula L’assaig Dos pobles ibèrics 1967, premi J Yxart 1966,…
Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

Vista aèria del poblat ibèric de Ca n’Oliver
© Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver
Museu
Museologia
Museu i jaciment ibèric que es troba a la serra de Collserola, al terme de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental).
Es tracta d’un poblat ibèric de grans dimensions que pertanyia al territori de Laietània i que estigué habitat entre el 550 aC i el 50 aC i, posteriorment, a l’edat mitjana Conegut de fa temps, als anys cinquanta J Barberà hi realitzà alguns treballs d’abast limitat, que posaren de manifest la seva importància, malgrat que quedà força afectat per la urbanització dels anys vuitanta Des del 1986 s’hi han realitzat diverses campanyes d’excavació que han permès conèixer la cronologia de l’evolució urbanística del sector meridional El lloc fou ocupat per primera vegada al final del segle VI aC,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina