Resultats de la cerca

Davanter conegut com Beto Es formà a les categories inferiors del Cerdanyola Club d’Hoquei i de la Unió Esportiva Horta, i des del 1993 jugà al Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a la divisió d’honor la temporada 1994-95 Guanyà nou copes d’Europa 1997, 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, 2007, 2008, 2010, una Copa de la CERS 2006, tres Copes Intercontinentals 1998, 2005, 2008, deu Supercopes d’Europa 1997, 2000, 2001, 2002, 2004-08, 2010, una Copa de les Nacions de Montreux 1995, tres Copes Ibèriques 2000, 2001, 2002, cinc Lligues espanyoles 1996, 1998-2010, 2012, set Copes del Rei 1994,…

Davanter format a l’equip Casa Italia de la seva localitat natal, que fitxà pel Club Esportiu Noia 1989-90 procedent del Seregno italià Amb el Noia guanyà una Supercopa d’Europa i una Lliga Catalana, i després jugà al Reus Deportiu 1990-93 i al FC Barcelona 1993-2004 Amb l’equip blaugrana, del qual fou capità les cinc darreres temporades, aconseguí cinc Copes d’Europa 1997, 2000-02, 2004, una Supercopa d’Europa 1997, una Copa Intercontinental 1998, quatre Copes Continentals 2000, 2001, 2002, 2004, vuit Lligues 1996, 1998-2004, quatre Copes del Rei 1994, 2000, 2002, 2003, tres Copes Ibèriques…

El poblat ibèric, encara per delimitar, fou habitat entre els segles IV-II aC Alguns estudiosos l’identifiquen amb la Subur a la qual fa referència Pomponi Mela Pel que fa a la villa romana, fou construïda al final del segle I aC i romangué en ús fins als segles V-VI dC Una inscripció informa del nom d’un dels seus propietaris Gai Clodi Emilià, membre d’una família eminent de Tàrraco Tocant al mar hi ha les restes de la torre d’Adarró , de caràcter defensiu des del segle XVII fou anomenada de Sant Gervasi , nom de l’ermita construïda al seu costat

Han estat parcialment excavats en diverses etapes C Visedo 1921-23, V Pascual 1956 i M Tarradell 1968 Els materials es conserven al Museu d’Alcoi El poblat tingué una primera fase segles V-IV aC, però les restes conservades cases, carrers corresponen als segles III-II aC Fou abandonat pacíficament, segons sembla, durant la primera meitat del segle II aC Es destaca la troballa de diverses plaques de plom ploms d’Alcoi escrites amb llengua ibèrica, les unes amb l’alfabet grec jònic i les altres amb l’alfabet ibèric El santuari, prop del poblat, a l’…

Ingressà a la capella reial castellana d’Isabel la Catòlica el 1489 Allí coincidí amb alguns dels compositors ibèrics més importants del final del segle XV i el principi del XVI Juan de Antxieta i Francisco de Peñalosa Molt probablement tornà a Portugal fins que el 1507 s’ocupà del magisteri de capella de la catedral de Sevilla, un dels destins més importants de la Península Ibèrica En aquesta catedral contribuí a la formació musical de Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero o Rodrigo de Ceballos Fins el 1514 es mantingué a Sevilla, però després el seu rastre es fa difícil de seguir, encara…

Alguns autors els atribueixen també el Gironès, que, segons Plini, era dels ausetans, i també la Selva, la qual tampoc no és segur que calgui atribuir als ausetans La frontera de ponent tampoc no és clara Devien tenir per veïns els olositans i els ausetans, si realment ocupaven el Gironès Mantingueren relacions pacífiques amb els grecs d’Empúries i Rhode, i un nucli de població fou establert al costat d’Empúries amb el nom d’Indicé Foren el primer poble sotmès pels romans, tot seguit del desembarcament a Empúries del 218 aC, i després no es destacaren per oposar-los resistència remarcable,…

Semblantment a la Revista Histórica Latina i a altres revistes publicades seguint els corrents llatinistes nascuts de la desfeta francesa del 1871, circumscrivia el seu objecte d’estudi a la Península i a Amèrica malgrat tot, el nombre de collaboradors originaris d’Alemanya fou força significatiu en el primer període 1895-98 El 1898, la direcció passà a ser compartida entre Altamira i Antoni Elias i de Molins En aquesta segona etapa el pes pres per les aportacions catalanes, tant pel que fa als autors com per la temàtica dels articles, fou determinant D’altra banda, i també a imatge de la…

Convertida en colònia per Juli Cèsar l’any 45 aC, fou una de les ciutats romanitzades més importants de la part central de la vall de l’Ebre

Situació Al planell que limitava amb l’estany, sota el vèrtex sud-oriental del puig de Sant Andreu, a l’altre costat del camí de l’Estany, que ressegueix el peu del seu vessant, hi ha unes sepultures vers l’angle sud-est dels Camps d’En Moma L’extens predi és anomenat també Sant Andreu, per tal com havia format part de la mateixa propietat de la muntanya Mapa 296M781 Situació 31TEG068506 Passa per aquesta necròpoli el camí de l’Estany que surt d’Ullastret La necròpoli es troba en uns camps de conreu que hi ha sota el camí i a mà dreta, al vessant sud-est del puig de Sant Andreu, on hi ha les…

El 1979 arribà a Catalunya, procedent de l’Alcobendas, per jugar al Cerdanyola CH 1979-81, el Mollet HC 1981-83 i el CP Tordera 1983-84 Després marxà a l’HC Liceo de la Corunya 1984-89, amb el qual guanyà els principals títols estatals i internacionals, i finalitzà la seva carrera al Dominicos de Zaragoza 1989-90 La temporada següent començà la seva trajectòria com a entrenador, que amb el temps el portaria a ser considerat com un dels millors tècnics del món El primer club que dirigí fou l’Igualada HC…