Resultats de la cerca

Bastida per Constantí, fou destruïda per un incendi, arran d’una revolta suscitada per l’exili de Joan Crisòstom Reconstruïda per Teodosi II 415 i novament devastada per un incendi 532, hom n’ha retrobat vestigis Pocs dies després, Justinià emprengué la construcció d’un nou temple que, inaugurat el 537, és, pràcticament hom hi afegí contraforts a l’exterior, l’edifici actual Sota la guia dels arquitectes Antemi de Tralles i Isidor de Milet, hi treballaren uns 10000 obrers i hom anà a cercar materials a totes les terres de l’imperi, presos sovint a antics temples pagans La cúpula hagué d’ésser…

Fou regida per quatre dinasties la dels ascanis de Weimar 1134-1320, que es desglossà en dues branques, Brandenburg-Stendal-Tangermünde extingida el 1320 i Brandenburg-Stargard-Salzwedel extingida el 1317 la dinastia dels Wittelsbach de Baviera 1320-73 la dinastia dels Luxemburg 1373-1415 i la dels Hohenzollern de Nuremberg 1415-1918, els quals, el 1417, aconseguiren de l’emperador la dignitat de prínceps-electors del Sacre Imperi D’aquesta darrera dinastia en sortiren diferents línies, la principal de les quals regnà a Prússia i les secundàries a diversos principats de l’Imperi Brandenburg-…

Fou feta construir de nova planta per Constantí I damunt l’antiga Bizanci, el perímetre de la qual quintuplicà Iniciada la construcció l’any 324, fou consagrada l’11 de maig de l’any 330 La nova urbs fou organitzada en funció de l’antiga Roma, car hi fou transportada una part del senat, la llengua de l’administració hi fou el llatí i les lleis foren totes romanes Aviat esdevingué la capital política de l’imperi d’Orient i el centre religiós i intellectual del món romà oriental La seva situació estratègica fou reforçada, per la part del continent, amb la construcció del mur de Constantí i el…

Era com un vicari general de l’Imperi, el qual governava durant les absències de l’emperador i el succeïa sense haver-hi necessàriament una nova elecció Era elegit pels electors vivint l’emperador o, en cas de no haver estat feta encara l’elecció, a la seva mort Els seus distintius eren la corona oberta i l’àguila d’un sol cap tenia el títol d’ august i el tractament de majestat L’emperador Napoleó I intentà de fer reviure aquesta dignitat creant el seu fill rei de Roma

La dinastia començà amb Aquemenes, rei d’un petit districte de l’Elam amb Cir el Gran conquistà Babilònia, derrotà el rei dels medes, Astíages, i annexionà tot l’Iran al nou imperi Amb Cambises II i Darios I la dinastia arribà al seu més alt nivell en art, cultura i organització política D’aquesta època són conservades nombroses inscripcions en pedra, en les quals els reis commemoraven llurs conquestes o reclamaven la protecció d’Ahura Mazdā Les derrotes en la lluita contra els grecs, a Salamina, Platees i Mícale, començaren a mostrar la feblesa de l’imperi, que s’accentuà amb les lluites…

Filla d’Alfons I de Catalunya-Aragó i de Sança de Castella Es casà amb Eimeric I d’Hongria, de qui restà vídua el 1204, i el 1208 amb el rei de Sicília i després 1220 emperador del Sacre Imperi, Frederic II, del qual tingué un fill, Enric Des del 1209 residí a Sicília

Després de la conquesta de Sacsahuamán per Castella, l’emperador Manco Cápac II es refugià a Vilcabamba, on fou assassinat El seu successor, Sairi Tupac, acceptà la proposta del virrei Hurtado de Mendoza de tornar a Cusco 1558, però un noble inca, Tito Cusi Iupanqui, es proclamà emperador i continuà la dinastia de Vilcabamba 1560 Reducte del nacionalisme indígena enfront dels colonitzadors, el virrei Francisco de Toledo sufocà una revolta comandada per Tupac Amaru I 1570-72 i anorreà l’imperi de Vilcabamba

El comtat de Sigmaringen fou comprat als Àustria 1534 pel comte Carles I de Hohenzollern i el 1575, amb la denominació de Hohenzollern-Sigmaringen i amb el comtat de Veringen, passà al seu fill Carles II El fill d’aquest, el comte Joan I, fou príncep del Sacre Imperi 1623 Els seus descendents hi regnaren fins que el príncep Carles Antoni I de Hohenzollern-Sigmaringen en renuncià la sobirania a favor del rei de Prússia, que l’incorporà a la corona 1849

De fet, aquesta qüestió, iniciada amb la decadència de l’imperi Otomà i amb el creixement parallel de les ambicions orientals de l’imperi dels Habsburg i del rus, acabà amb la penetració d’una altra potència a la zona la Gran Bretanya, la qual, per tal d’aconseguir la seguretat de la ruta de l’Índia, mantingué l’hegemonia a la Mediterrània Actualment, substituïda la Gran Bretanya pels EUA, l’aparició d’una poderosa flota soviètica a la Mediterrània i els diversos conflictes entre Israel i els estats àrabs han tornat a fer d’aquest conjunt territorial una zona altament conflictiva

L’origen de llur denominació es remunta al batlliu Enric de Plauen dit el Jove mort dins el període 1291/95, fill d’Enric I, senyor de Plauen i Vogtsbert, el qual des del 1289 fou anomenat der Reusse ‘el Rus’ com a gendre de Sofia, filla del rei Daniel de Galítsia Des d’aleshores tots els seus descendents es cognomenaren Reuss , nom que també fou emprat per a designar llurs possessions En morir 1535 el seu quadrinet Enric XVI Reuss , noble senyor de Greiz i Kranichfeld, les possessions foren dividides entre els dos fills el gran, Enric XVIII Reuss mort el 1573, formà la Línia Major de Reuss…