Resultats de la cerca

Després de treballar com a periodista per The Irish Press , al principi de la dècada del 1980 es traslladà als Estats Units, fou guia en un programa de rehabilitació de delinqüents juvenils a Texas i visqué un any i mig al Japó abans de tornar a Nova York per iniciar la seva carrera literària amb títols com Songdogs 1996, This Side of Brightness  1998, Dancer Irish Novel of the Year 2004 o Zoli 2007 Amb Let the Great World Spin obtingué el National Book Award del 2009 i l’International IMPAC Dublin Literary Award del 2011 Posteriorment ha publicat  TransAtlantic 2013 I  Apeirogon 2020 És…

Estudià per a mestre a la Universitat de Dublín Afiliat de molt jove al Fine Gael , l’any 1975 substituí el seu pare al Dáil Parlament arran de la mort d’aquest, i des d’aleshores ha estat reelegit en les successives convocatòries A mitjan anys vuitanta representà el seu partit en el fòrum angloirlandès per a Irlanda del Nord, i posteriorment a l’Associació Parlamentària angloirlandesa Fou ministre d’Educació 1986-87 i de Comerç 1994-97 L’any 2002 rellevà Michael Noonan com a líder del partit i fou cap de l’oposició fins al març del 2011, en què, després d’obtenir una clara majoria, el Fine…

Graduat en medicina en el Trinity College de Dublín a l’edat de 22 anys, el 1824 cofundà el Park Street School of Medicine, on desenvolupà una forma sistemàtica d’ensenyar al costat del llit del malalt Fou fundador i editor del Dublin Journal of Medical Science Introduí la pràctica de mesurar la freqüència del pols amb rellotge, i fou un dels primers a descriure completament el goll exoftàlmic, malaltia que s’anomena de Graves o també malaltia de Graves-Basedow o, simplement, malaltia de Basedow

Fill d’una família protestant humil, a 17 anys fitxà pel Manchester United, equip amb el qual jugà 466 partits i fou autor de 178 gols entre els any 1963 i 1974 Amb el Manchester guanyà dos cops la Premier League anglesa 1965 i 1967 i una Copa d’Europa al 1968, el mateix any en què rebé la Pilota d’Or al millor jugador europeu També fou 37 cops internacional amb Irlanda del Nord En el cim de l’èxit esportiu i de la popularitat, l’alcohol i tota mena d’excessos el portaren per un camí de decadència esportiva Es retirà l’any 1984

Fill d’un diputat del Fianna Fáil , ingressà de molt jove a aquest partit Graduat en dret al Dublin University College, a la mort del seu pare el substituí en el parlament 1984 Successivament reelegit, des del 1992 ha ocupat carteres ministerials treball 1992-93, transports, energia i comunicacions 1993-94, sanitat 1997-2000, afers estrangers 2000-2004, i finances des del 2004 El maig del 2008 substituí el dimitit Bertie Ahern com a primer ministre d’Irlanda En aquest càrrec, hagué de fer front a l’enorme dèficit en què l’estat es veié compromés a causa de les repercussions de la crisi…

La seva trajectòria artística aborda qüestions referides a la realitat, la percepció, la representació l’elaboració de la imatge i de la identitat i els seus condicionants sociològics i històrics Després d’uns quants anys inicials de formació a Itàlia, desenvolupa el seu treball en diferents vessants, tals com projeccions d’imatges, pellícules, vídeos, performances i teatre Combina elements de la vida quotidiana amb d’altres de ficció, amb referències a la literatura, el teatre i la cultura popular irlandesa, i també amb referències indirectes a la pintura tradicional, la fotografia de moda i…

Especialista en història moderna Es doctorà a Cambridge el 1968 Des del 1970 fou professor a la Universitat d’East Anglia Norwich, Anglaterra Especialitzat en la història moderna valenciana, destaca la seva obra The Kingdom of Valencia in the Seventeenth Century 1979 També estudià la demografia a la costa mediterrània espanyola, sobre la qual publicà La familia en la España mediterránea siglos XV-XIX 1987 i The History of the Family 1989 L’any 1999 publicà Early Modern Spain a Social History Posteriorment, dedicà els seus estudis a Granada, temàtica sobre la qual publicà  Familia y sociedad…

Seguidor de Ricardo, ha estat considerat el darrer economista clàssic en sentit estricte Autor, entre altres obres, de The Character and Logical Method of Political Economy 1857, on entrà en controvèrsia amb les idees de John Stuart Mill i Nassau William Senior, i de Some Leading Principles of Political Economy 1874, on rebutjà el valor d’ús com a base del canvi, es mantingué fidel al valor treball i pretengué de reformar la teoria del fons de salaris L’obra significà un atac a la Theory of Political Economy de William Stanley Jevons i a la formulació marginalista

Escriví comèdies d’intriga en un llenguatge viu Love and Bottle ‘Amor i una ampolla’, 1699, The Constant Couple ‘La parella constant’, 1699, The Twin Rivals ‘Els rivals bessons’, 1702 i The Beaux’ Stratagem ‘L’estratagema dels petimetres’, 1707

Fou el creador d’importants teories sobre l’estructura atòmica i el comportament dels electrons, i amplià els conceptes clàssics de la termodinàmica