Resultats de la cerca

Emigrat el 1934 a la Gran Bretanya, fou professor a la Universitat de Londres 1950-55, i posteriorment treballà al Maudsley Hospital de Londres Interessat en l’estudi de la personalitat, és autor de nombrosos qüestionaris i tests, entre els quals l' Eysenck Personality Inventory 1959, que avalua el neuroticisme i l’extraversió S'interessà també per l’aprenentatge i els problemes del comportament Entre altres obres, publicà Dimension of Personality 1947, Causes and Cures of Neuroses 1965, Fact and Fiction in Psychology 1965, The Biological Basis of Personality 1967, Psychology is…

Organista de Westminster el 1669 Succeí Pelham Humfrey com a mestre de cor de la capella reial Mestre de capella de la catedral de Sant Pau i compositor de la capella reial, escriví quatre suites per al clavecí 1698, tretze services complets, 110 anthems , peces per a orgue, salms i odes de les quals destaca Begin the Song , dedicada a santa Cecília el 1684, i l' Ode on the Death of Mr Henry Purcell Conreà indistintament la full anthem God is Our Hope and Strength , a vuit veus i la verse anthem God Spake Sometime in Visions , per a solistes, cor i orquestra Cap al 1682…

De vida molt difícil, alcohòlic, conegué bé el món dels marginats, al qual pertanyia, i els hospitals i presons pels quals passà La seva obra, en part, recollí aquestes experiències Cal destacar, en poesia, At Terror Street and Agony Way 1968, The Days Run Away Like Wild Horses over the Hills 1969, War all the Time 1984, Flinke Killer 1987, The Last Night on Earth Poems 1992 en prosa, Factotum 1976, There is no Bussiness 1984 o Pulp 1994, i les novelles Women 1979 i Tales of Ordinary Madness 1967, aquesta darrera portada al cinema per Marco Ferreri el 1981 Escriví també relats de…

Fill de Zachariah Mudge, clergue i mestre de la Bideford Grammar School Entrà al Pembroke College d’Oxford i el 1735, després de ser ordenat, esdevingué vicari de Great Packington, prop de Birmingham El 1756 fou nomenat rector de Bedworth, on visqué fins a la seva mort Molt probablement és l’autor de nombroses obres que, durant la dècada del 1750, foren publicades a Birmingham amb la poc precisa signatura de Mr Mudge La seva obra mostra un estil barroc tardà Del seu catàleg destaquen Medley concerto, with French Horns i els Six Concertos in seven partsto which is added a ’Non…

En les seves obres teatrals intercalà sovint cançons, i en les seves comèdies gaudí de la collaboració de compositors notables, com ara Alfonso Ferrabosco per a Volpone 1606 i Robert Johnson per a The Devil is an Ass 1616 Pel que fa als gèneres musicals sobresortí especialment en les mascarades, de les quals escriví una trentena, moltes vegades amb la collaboració de Ferrabosco i Nicholas Lanier, el qual, a més, sembla que interpretà diverses d’aquestes obres D’altra banda, els poemes de Jonson foren musicats amb una certa freqüència El més famós és Drink to me only with thine…

Començà a tocar folk i rock d’adolescent, però no fou fins el 1965 que la cançó I love my dog li serví per a signar el seu primer contracte discogràfic Bon lletrista i compositor de pop-rock , aconseguí situar molts dels seus temes - Here comes my baby , The first cut is the deepest o Moon Shadow - en els primers llocs de les llistes d’èxits Incòmode amb l’èxit de les superestrelles, compongué cançons famoses fins que, el 1977, es convertí a l’islam tot adoptant el nom de Yusuf Islam, i es dedicà a ensenyar aquesta religió L’any 2000, però, trencà el silenci musical amb una…

Estudià a l’Escola Glazunov de Moscou amb A Minejev i l’any 1939 ingressà a la companyia d’òpera d’IS Kozlovskij, abans de fer-ho al Teatre Bol’šoj 1943 Es presentà arreu de l’URSS i amb la companyia d’aquest teatre actuà per tot Europa Notable intèrpret de títols russos com El príncep Igor , Boris Godunov o Mazeppa , també destacà com a protagonista en diverses òperes italianes, amb personatges com Basilio El barber de Sevilla , Mefistòfil Faust i, sobretot, Felip II Don Carlo , paper aquest darrer amb el qual el 1964 es presentà a l’Òpera de París Rebé nombroses distincions…

Estudià a Cambridge, on es doctorà 1942, i hi estigué sempre vinculat professionalment Professor de bioquímica, és autor d’importants treballs sobre embriologia i genètica Chemical Embriology , 1931 Biochemistry and Morphogenesis , 1942 En 1942-46 fou director de la Sino-British Science Cooperation Office, càrrec des del qual inicià la seva monumental Science and Civilization in China , començada a publicar el 1954 i de la qual en el moment de la seva mort havien aparegut 16 volums, i que fou continuada per la Needham Research Institute Fou un dels fundadors de la UNESCO i el primer director…

El seu estil ampli, capaç de tocar amb la mateixa facilitat el pop o la música ètnica, combinat amb la cura dels texts, convertiren Talking Heads en una de les bandes més representatives dels anys vuitanta Debutaren el 1975 el seu primer disc, Talking Heads ‘77 , arribaria dos anys després Després de More Songs About Buildings and Food 1978, produït per Brian Eno i accèssit a les llistes nord-americanes, seguiren Fear of Music 1979, My Life in Bush of Ghosts 1981, Remain in Light 1980, The Name of This Band is Talking Heads 1982, Speaking in Tongues 1983, Stop Making Sense 1984,…

Dedicat a l’ensenyament, s’especialitzà en la fonètica i la literatura i després inicià una tasca molt prolífica com a novellista, de la qual destaquen títols com The Doctor is Sick 1960, A Clockwork Orange 1962, portada al cinema per S Kubrick el 1972, Nothing Like the Sun 1964, sobre la vida amorosa de Shakespeare Urgent Copy 1969, Napoleon Symphony 1969, Moses 1976 i Beard’s Roman Women 1977 Escriví també Christ the Tiger 1978, Earthy Powers 1980, Enderby's Dark Lady 1984, The Pianoplayers 1981, The Devil’s Mode and Other Stories 1989 i A Dead Man in Deptford 1993 Conreà també…