Resultats de la cerca

Una de les figures destacades en el panorama de la guitarra a la Catalunya del final del segle XIX Estudià amb Josep Rodoreda i amb JB Pujol, i fou també deixeble del guitarrista J Brocà Feu diverses gires per Espanya i per l’estranger com a concertista solista i com a director d’un grup de corda polsada El 1894 era professor de guitarra i d’instruments de plectre a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on romangué fins el 1922 Tot i que algunes fonts ho posen en dubte, se li atribueix la supressió de la corda doble de la bandúrria Organitzà cobles i estudiantines d’…

Pare de François Rebel, fou l’instrumentista més destacat d’una família de tres generacions de músics francesos A vuit anys despertà l’admiració del rei i de JB Lully amb el seu virtuosisme tocant el violí El 1699 arribà a ser el primer violí de l’Acadèmia Reial de Música Durant cinc anys serví el comte d’Ayen i quan tornà a França entrà a formar part dels 24 Violons du Roi Exercí diversos càrrecs a la cort, com ara compositor de cambra i director musical, a més de desenvolupar una intensa activitat com a clavecinista Autor innovador, fou admirat per les seves sonates per a corda…

Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare i també estudià amb LN Clérambault i JB Senaillé Després d’haver servit a la cort de Lorena, treballà com a violinista en les orquestres de l’Òpera de París i del Concert Spirituel des del 1739 Dotat d’un caràcter polèmic i un cert talent literari, destacà com a pamfletista Foren cèlebres les seves disputes amb illustres figures del segle XVIII francès, com ara Voltaire, JJ Rousseau i JJC de Mondonville El 1753 participà en la cèlebre Querelle des Bouffons, com a defensor de la música francesa i publicant dos pamflets contra…

Estudià al Conservatori de Praga amb A Bennewitz, JB Förster i A Dvorák fins el 1892 Fou violinista del Quartet Txec 1891-1906 i dirigí la Filharmònica Txeca Efectuà nombroses gires com a concertista El 1906 s’establí a Viena, on dirigí la Tonkünstler-Orchester fins el 1919 Passada la Primera Guerra Mundial es convertí en director i empresari del Teatre Nacional de Bratislava, i en fundà l’Orquestra Simfònica També dirigí, des del 1926, l’emissora de ràdio local Conreà sobretot el gènere de l’opereta, amb títols com Polenblut 'Sang polonesa', 1913, Die schöne Saskia 'La bella…

Fou un gran mecenes de les arts, i el seu regnat fou un dels períodes més esplendorosos de la cultura francesa Des de petit mostrà uns dots notables per a la música Aprengué de tocar el llaüt i la guitarra i era molt aficionat als instruments de teclat Grans músics de l’època gaudiren de la seva protecció, com ara F Couperin, JB Lully, JCh de Chambonnières, JH d’Anglebert, M Marais o MA Charpentier Lluís XIV era un monarca absolut i utilitzà la música com a mitjà per a mostrar el seu poder Organitzà espectacles fastuosos a la cort, entre els quals els més notables eren els…

Estudià al Conservatori de Marsella i al de París amb Vauthrot i Duvernoy Debutà el 1867 a la seva ciutat natal cantant Guillem Tell Obtingué els primers grans èxits a l’Òpera de París l’any 1868, amb obres de G Meyerbeer i G Donizetti, però, davant la competència de JB Faure, preferí traslladar-se a Itàlia, on el 1870 cantà en l’estrena a la Scala d' Il Guarany , de C Gomes El 1881 protagonitzà l’estrena de la versió revisada de Simon Boccanegra a la Scala A partir de llavors s’especialitzà en el repertori verdià, i fou escollit pel compositor per a interpretar el paper de Iago…

Estudià composició amb JB Pastor, i orgue probablement amb JM Úbeda S’inicià com a director de la Banda Provincial de València i, més endavant, com a concertador i organista del Teatro Real de Madrid Després es traslladà a Barcelona, on fou mestre de capella i organista de la capella de Sant Josep Oriol i on també dirigí la Sala Aeolian dedicada a actes culturals i concerts Escriví música de cambra, música religiosa, sardanes, música per a cinema i, sobretot, sarsueles Amb aquest darrer gènere feu una contribució important al teatre líric català, amb obres com La legió d’honor…

Estudià amb Roberto Locatelli i Lita Spena, i més tard ho feu amb Alberto Ginastera, Roberto Caamaño, Gerardo Gandini i Francisco Kröpfl a la Universitat Catòlica de Buenos Aires Durant trenta anys compongué música de cinema al seu país En aquest àmbit cal destacar-ne Juan Moreira L Favio 1972, La Mary D Tinayre 1974, La República perdida M Pérez 1983, Camila M Luisa Bemberg 1984, Los Chicos de la guerra B Kamin 1984, La Nave de los locos R Wilicher 1994 i Casas de fuego JB Stagnaro 1995 Obtingué diversos premis nacionals i internacionals També composà obres instrumentals, corals…

Estudià amb JB Foerster i V Novák al Conservatori de Música de Praga i fou professor de composició de l’Acadèmia de Música de Praga Durant els primers anys de la seva carrera s’inclinà per la música de cambra i utilitzà elements melòdics populars provinents de la regió de Krkonoše Més endavant es decantà per una escriptura amb quarts de to microtonalitat , com és el cas del Concertino per a violí 1941, tot i que acabà abandonant aquesta tendència, fet observable, per exemple, a la Simfonia núm 1 1943 Defensor aferrissat del seu país, escriví diverses obres de caràcter patriòtic…

Inicià estudis musicals al Vendrell amb C Casals i posteriorment ingresà a l’Escolania de Montserrat El 1893, després d’abandonar el monestir, seguí estudis de piano amb JB Pellicer Inicià la seva activitat professional com a organista a la parròquia de Santa Anna Exercí com a professor auxiliar de piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Posteriorment es traslladà a París, i allà inicià la carrera de concertista Des del 1906 acompanyà Pau Casals en diferents ocasions al llarg de gires per Europa i Amèrica Alguna font el situa a l’Amèrica del Nord el 1910 exercint la…