Resultats de la cerca
Es mostren 488 resultats
Josep Viader i Moliner
Educació
Música
Instrumentista, compositor, director i pedagog.
Estudià el contrabaix amb Josep Vallespí Fou contrabaixista 1948-54 de la cobla La Principal de Girona i el 1956 fundà la Capella Polifònica de Girona, entitat que, a més, dirigí fins el 1990 Fou director de l’Escola Normal i, des del 1965 fins a la seva jubilació el 1985, també del Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona El seu catàleg d’obres inclou sobretot sardanes i harmonitzacions de cançons populars catalanes El 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya L’auditori de la Casa de Cultura de la ciutat de Girona porta el seu nom
Roy George Douglas Allen
Economia
Matemàtiques
Economista i estadístic britànic.
Graduat en matemàtiques a Cambridge el 1927, l’any següent s’incorporà a la London School of Econòmics, on desenvolupà tota la seva carrera com a professor d’estadística fins a la jubilació 1973 Fou un pioner en l’aplicació de models matemàtics a l’estudi de l’economia D’entre les seves contribucions destaca A Reconsideration of the Theory of Value 1934, amb J Hicks, i Family Expenditure 1935, amb AL Bowley És conegut també pels seus múltiples manuals sobre economia matemàtica, entre els quals destaquen Mathematical Analysis for Economists 1938, Mathematical Economics 1956 i Macro-Economic…
Joan Antoni Gisbert i Calabuig
Medicina
Metge.
Llicenciat per la Universitat de València 1947 i doctorat a Madrid 1949, fou catedràtic de medicina legal de les universitats de Granada 1960-1973 i València 1973 fins a la jubilació 1987, i membre de les reials acadèmies de medicina de Granada i València Treballà principalment en el camp del laboratori de medicina legal 1951-73 i el peritatge psiquiàtric És coautor d’un Tratado de medicina legal 1962 i autor de Medicina legal y toxicología 1977 Fou doctor honoris causa per la Universitat de Montpeller Fundà una de les escoles més actives de medicina laboral a l’Estat espanyol 1964, que…
Pyrenae
Historiografia catalana
Revista anual de prehistòria i arqueologia fundada el 1965 per Joan Maluquer de Motes, catedràtic de prehistòria de la Universitat de Barcelona.
Nasqué amb la voluntat de donar a conèixer els fruits de la recerca en prehistòria i arqueologia de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria IAP de la UB La revista s’organitzà amb una secció d’articles, seguida d’una altra amb petites notes informatives, un conjunt de notícies i un apartat final de ressenyes Inicialment fou dirigida 1965-69 per Lluís Pericot, Joan Maluquer de Motes i, en els números 4 i 5, també per Ana M Muñoz Després de la jubilació de Pericot la direcció passà a Maluquer exclusivament Durant aquest temps desaparegué la part dedicada a notícies i oscillaren les seccions de…
Claudio Guillén
Literatura
Crític i teòric literari castellà.
Fill del poeta Jorge Guillén fou, fins a la jubilació, professor a les universitats de Harvard i Autònoma de Barcelona Gran coneixedor de la literatura clàssica i moderna, estudià a fons i sistematitzà diversos aspectes de la teoria literària i la literatura comparada, com ara la història literària, l’estilística, les influències, la periodització, els gèneres, el canvi i la persistència en la tradició, etc Publicà Entre lo uno y lo diverso introducción a la literatura comparada 1985, que ha esdevingut un clàssic, El primer Siglo de Oro Estudios sobre géneros y modelos 1988, Teoría de la…
Joan Corrales i Miralles

Joan Corrales i Miralles
© Família Corrales
Educació
Mestre i pedagog.
Obtingué el títol de mestre el 1880, i exercí en una escola privada fins el 1883, que guanyà una plaça a l’escola pública de Sant Pere de Ribes El 1896 fou nomenat director de l’Escola Unitària d’Esplugues de Llobregat El 1910 es traslladà a Arenys de Munt, on exercí fins la seva jubilació, el 1926 Home de fortes inquietuds cíviques, el 1917 fou un dels fundadors del Centre Moral d’Arenys de Munt, on tingué com a alumne, entre d’altres, Antoni Paluzie i Borrell Després de jubilar-se seguí fent classes de català i d’esperanto Al llarg de la seva vida dugué a terme una important tasca…
Lluís Figa i Faura

Lluís Figa i Faura
© Fototeca.cat
Dret
Jurista.
Llicenciat en dret el 1940 a Barcelona exercí de notari a Barcelona des del 1950 fins a la seva jubilació, i el 1973 fou designat degà del Collegi de Notaris En 1958-63 fou encarregat de la càtedra d’organització econòmica internacional a la facultat de ciències econòmiques de Barcelona Fou president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i magistrat del Tribunal de la Mitra, d’Andorra És autor de Cómo se hace un testamento 1960 i Manual de derecho civil catalán 1961 Al Segon Congrés Jurídic Català aportà una notable ponència sobre l’estatut personal i patrimonial dels…
Har Gobind Khorana
Medicina
Bioquímic nord-americà d’origen indi.
Estudià a les universitats de Panjab i Liverpool, on es doctorà el 1948 prosseguí la seva formació a l’Institut Federal de Tecnologia de Zuric amb Alexander Todd L’any 1966 es naturalitzà nord-americà Exercí la docència a les universitats de Vancouver 1952-59 i Wisconsin 1960-70 i del 1971 fins a la jubilació 2007 al Massachusetts Institute of Technology Les seves investigacions se centraren en la interpretació del codi genètic i la síntesi proteica, per la qual cosa el 1968 obtingué el premi Nobel de medicina juntament amb Robert W Holley i Marshall W Nirenberg Fou guardonat també amb el…
Bruno Migliorini
Lingüística i sociolingüística
Romanista italià.
Fou professor de filologia romànica a la Universitat de Friburg Suïssa, 1933 i d’història de la llengua italiana a la de Florència del 1938 a la jubilació, president de l’Accademia della Crusca 1949-64, redactor en cap de l' Enciclopedia italiana i supervisor del lèxic del Dizionario enciclopedico italiano i el Lessico universale italiano Entre els seus nombrosos estudis sobresurten Dal nome proprio al nome comune 1927, Lingua contemporanea 1938, Saggi sulla lingua del Novecento 1941, Pronunzia fiorentina o pronunzia romana 1945, Linguistica 1946, Che cos’è un vocabolario 1946, Lingua e…
Irène Joachim
Música
Soprano francesa, neta de Joseph Joachim.
La seva mare, violinista del Trio Chai gneau, fou la seva primera mestra, i posteriorment es formà amb S Cesbron Viseur Obtingué diversos premis, fins que el 1939 fou contractada per l’Òpera Còmica de París, on el 1940 interpretà el paper de Mélisande, en el qual s’especialitzà al llarg de més de quinze anys i que enregistrà el 1942 Es destacà igualment en el repertori alemany i en la música francesa del segle XX, particularment en obres del Grup dels Sis Ha estrenat obres vocals òpera i oratori de P Boulez, H Dutilleux o P Le Flem, entre d’altres Des del 1954 fins a la seva jubilació, fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina